Sanç de Barcelona i d'Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya ( 1161 - 1223 ), príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fou fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó. Per línia masculina era nét de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers. Fou germà del rei Alfons II d'Aragó i de Pere I de Cerdanya.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ramon Berenguer I de Barcelona
(el Vell)
 
 
 
 
 
 
 
8. Ramon Berenguer II de Barcelona
(el Cap d'Estopes)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Almodis de la Marca
 
 
 
 
 
 
 
4. Ramon Berenguer III de Barcelona
(el Gran)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Robert d'Hauteville
 
 
 
 
 
 
 
9. Mafalda de Pulla-Calàbria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Sikelgaite de Salern
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramon Berenguer IV de Barcelona
(el Sant)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Berenguer de Rodés
 
 
 
 
 
 
 
10. Gerbert de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Adela de Carlat
 
 
 
 
 
 
 
5. Dolça de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Guifré I de Provença
 
 
 
 
 
 
 
11. Gerberga de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Dolça de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
1. Sanç de Barcelona i d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ramir I d'Aragó
(el Cristianíssim)
 
 
 
 
 
 
 
12. Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
6. Ramir II d'Aragó
(el Monjo)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hilduin IV de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
13. Felicia de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Alícia Adela de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
3. Peronella d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Guillem VIII d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
14. Guillem IX d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Hildegarda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
7. Agnès de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem IV de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
15. Felipa de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Emma de Mortain
 
 
 
 
 
 

Comtat de Cerdanya i Comtat de Provença[modifica | modifica el codi]

El seu pare Ramon Berenguer IV de Barcelona li cedí el 1168 el comtat de Cerdanya. A la mort d'aquest el seu germà Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, el nomenà comte de Provença. Però el 1185 fou desposseït per Alfons després de signar un tractat de pau amb la casa de Tolosa. Tot i això va mantenir el títol honorífic del comtat al qual se li afegí per designació reial, el de Rosselló.

El 1209 el rei Pere el Catòlic el nomenà governador de Provença i senyor del Llenguadoc.

Regència de la Corona Aragonesa[modifica | modifica el codi]

A la mort de Pere el Catòlic, a la desfeta de la Batalla de Muret, on no va arribar amb els reforços que duia,[1] Sanç de Barcelona i d'Aragó exercí de regent de la Corona Aragonesa durant 5 anys, durant la minoria d'edat de Jaume el Conqueridor. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Aragó, germà de Pere el Catòlic. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera immediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.

Despres d'aquest punt, Sanç conspirà diverses voltes junt amb altres nobles per fer baixar a Jaume del poder, sempre sense èxit. L'acció més destacada fou quan subornà el noble Rodrigo de Liçana perquè ursurpara les terres de Lope d'Albero, altre noble fidel a la Corona. Jaume, amb tretze anys, resolgué la situació d'una manera contudent, i el de Liçana, amb grans pèrdues, acabà refugiant-se en Albarrasí, dominis que encara no estaven sotmesos a la Corona.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà, abans de 1184, amb Ermessenda de Rocabertí, filla de Jofre I de Rocabertí i Ermessenda de Vilademuls. D'aquesta unió nasqué una filla:

  • la infanta Sança de Provença, morta jove

Es casà en segones núpcies, abans de 1185, amb Sança Núñez de Lara. Amb aquesta segona tingué un fill:

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

El 1168 el seu germà Ramon Berenguer de Barcelona i d'Aragó li cedí el comtat de Cerdanya. El 1181 succeí al seu germà Ramon Berenguer de Barcelona i d'Aragó com a comte de Provença, però el 1184 en fou desposseït per Alfons després que Sanç signés un tractat de pau amb la casa de Tolosa, sent nomenat comte de Rosselló en el seu lloc.


Sanç de Barcelona i d'Aragó
Naixement: 1161 Mort: 1223
Títols
Precedit per:
Ramon Berenguer de Barcelona i d'Aragó
(germà)
Comte de Provença
(Llista de comtes de Provença)
(Gavaldà i Millau)

(1181–1184)
Succeït per:
Alfons II de Provença
(nebot)
Comte de Cerdanya
(Llista de comtes de Cerdanya)
Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent
(1168–1223)
Succeït per:
Nunó Sanç
(fill)
Precedit per:
Alfons II d'Aragó
"el Cast"

(germà)
Comte de Rosselló
(Llista de comtes de Rosselló)
Comtat de Rosselló, Vallespir
(1185–1223)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanç de Barcelona i d'Aragó
  1. Joan F. Cabestany i Enric Bagué, Història de Catalunya, vol III. Els primers comtes-reis