Sança I de Lleó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Venerable Sança de Lleó

La reina i Ferran I a una miniatura del Diurnal de Ferran I, a la Catedral de Santiago de Compostel·la, s. X
reina, esposa, religiosa
Nom secular Sancha Alfónsez
Naixement 1013
Lleó?
Defunció 1067
Lleó
Enterrament Panteó Reial de la Col·legiata de Sant Isidor (Lleó)
Commemoració en Església Catòlica (antigament, ja no)
Beatificació No ha estat beatificada, tot i que sovint se l'anomena beata Sancha; venerada després de la seva mort, el seu culte ha desaparegut
Fets destacables Reina de Lleó (1037) i reina consort de Castella (1035), esposa de Ferran I de Castella

Sança I de Lleó, sovint se l'anomena beata Sancha; (1013 - 1067) fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla d'Alfons V de Lleó i la seva primera muller, Elvira Menéndez de Melanda, i germana per tant de Beremund III, al qual succeí.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 1032 es casà amb l'infant Ferran de Castella, fill de Sanç III de Navarra i Múnia I de Castella, que el 1035 va esdevenir rei de Castella i amb el qual tingué:

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

El seu germà Beremund III de Lleó morí a la Tierra de Campos el 1037 i sense hereus, per la qual cosa Sança es convertí en l'hereva al tron lleonès.

Sança I en aquells moments estava casada amb el ja rei Ferran I de Castella, el qual dictà la unificació de les dues corones, guardant els privilegis per separat així com els dos reis: Sança fou reina de Lleó i consort a Castella, igual que Ferran fou rei a Castella i consort a Lleó.

Amb el seu espòs va ordenar la construcció de la Col·legiata de Sant Isidor, a la ciutat de Lleó, on reposen les restes de Sant Isidor de Sevilla, els quals van arribar el 1063.

Amb la mort del rei castellà el 1065, i seguint les disposicions testamentàries, Sança I renuncià al regne i els seus fills es van repartir els diferents regnes reunits pel seu pare. Però les lluites entre germans van comportar la unificació finalment dels tres regnes sota la corona d'Alfons VI.

Es va retirar i va fer vida religiosa, consagrant-se al culte de Sant Isidor, de qui es deia su esposa. Va viure virtuosament i, en morir, va ser venerada durant molt de temps. No obstant això, l'Església catòlica no l'ha beatificada mai i té el rang de venerable. Tot i així, sovint es troben referències que la qualifiquen de beata.

Va ser enterrada al Panteó Reial de Sant Isidor, a Lleo, amb el seu espòs i alguns dels seus fills.


Precedida per:
Beremund III
Reina de Lleó
10371065
Succeïda per:
Alfons VI


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sança I de Lleó