Sança de Castella i de Polònia

serventa de Déu Sança de Castella
	; La reina en una miniatura del Liber feudorum maior, s. XIII
Biografia
Naixement	Sancha de Castilla; Sança de Castella i de Polònia; 21 setembre 1154 (Gregorià) ; Toledo
Mort	9 novembre 1208 (54 anys); Santa Maria de Sixena (Regne d'Aragó)
Sepultura	Monestir de Sixena
Dades personals
Religió	Catolicisme
Es coneix per	Reina consort d'Aragó, esposa d'Alfons el Cast; fundadora del Monestir de Sixena i de l'orde de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem
Activitat
Ocupació	reina, fundadora
Orde religiós	Monges Santjoanistes
reina, vídua i fundadora
Celebració	Església Catòlica
Beatificació	Venerada com a serventa de Déu al si de l'orde santjoanista; de vegades anomenada "santa"
Pelegrinatge	Monestir de Sixena
Festivitat	9 de novembre (a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem)
Iconografia	Hàbit de les Comanadores de Sant Joan, amb corona
Altres
Títol	Reina consort d'Aragó (1174–1196); Infanta de Castella
Família	Casal de Borgonya a Lleó
Cònjuge	Alfons el Cast (1174, 1175 (Gregorià)–1196)
Fills	Constança d'Aragó i de Castella, Elionor d'Aragó i de Castella, Ferran d'Aragó, Ramon Berenguer d'Aragó, Sança d'Aragó, Pere el Catòlic, Alfons II de Provença, Dolça d'Aragó
Pares	Alfons VII de Lleó i Riquilda de Polònia
Germans	Estefania Alfons de Castella, Sança de Castella i de Barcelona, Constança de León i de Barcelona, Dolça II de Provença, Urraca de Castella i Lleó, Sanç III de Castella, Ferran II de Lleó, Alfons de Castella, Ferran de Castella, Garcia de Castella i Albrecht IV von Everstein

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).^[1] Fundadora del Monestir de Sixena, és considerada fundadora de l'orde de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, branca femenina de l'Orde Santjoanista.

Filla del rei de Castella Alfons VII i la seva segona muller, Riquilda de Polònia,^[2] nasqué el 21 de setembre de 1154.

El 18 de gener de 1174 es casà a la Seu de Saragossa amb el rei Alfons el Cast,^[3] en virtut de l'establert en la Pau Perpètua de Sahagún.^[4] D'aquest matrimoni en tingueren:

el príncep Pere el Catòlic (1174-1213), comte de Barcelona i rei d'Aragó
la princesa Constança d'Aragó (v 1179-1222), casada el 1198 amb Eimeric I d'Hongria i el 1210 amb Frederic II d'Alemanya
el príncep Alfons II de Provença (1180-1209), comte de Provença
la princesa Elionor d'Aragó (1182-1226), casada el 1202 amb Ramon VI de Tolosa
la princesa Sança d'Aragó (1186-v 1241), casada el 1211 amb Ramon VII de Tolosa
el príncep Sanç d'Aragó, mort jove
el príncep Ramon Berenguer d'Aragó, mort jove
l'infant Ferran d'Aragó (1190-1248), abat de Mont Aragón
la princesa Dolça d'Aragó (1192-?), monja a Santa Maria de Sixena

Després de la mort del seu marit a Perpinyà en 1196, Sança fou relegada pel seu fill Pere el Catòlic a una posició de segon pla en política. Va deixar la cort i es retirà al monestir de Santa Maria de Sixena, que ella havia fundat en 1188 i donat a les monges Comanadores de Sant Joan de Jerusalem. Hi prengué l'hàbit i hi visqué com a monja fins a la seva mort.

Portà al monestir la seva filla Constança d'Aragó i de Castella, reina vídua d'Hongria, que hi visqué entre 1204 i 1208, quan marxà a Sicília per casar-s'hi de nou. Sança morí poc després, el 9 de novembre del 1208. Fou sebollida davant l'altar major del monestir, on també fou sebollit el seu fill Pere el Catòlic.

Com el seu marit, fou protectora de trobadors com Guiraut de Calanson i Peire Raimon.

Veneració[modifica]

Per la seva fundació a Sixena, la primera de l'orde, és considerada com a fundadora de la branca femenina de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, i venerada com a serventa de Déu al si d'aquest orde. A molts documents de l'arxiu de Sigena parla de "Sancte Regine Sancie fundatricis istius Religionis et Conventus" ("santa reina Sança, fundadora d'aquesta religió i convent").

A l'església de Nuestra Señora del Temple de Saragossa es conserva una pintura de la reina amb una inscripció que l'anomena "Santa Reina Doña Sancha". El seu culte, però, no va tenir repercussió fora dels monestirs de l'orde.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sança de Castella i de Polònia

↑ Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, p.45 [Consulta: 5 maig 2013]. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
↑ Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 82. ISBN 978-84-15267-24-9.
↑ Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, p.46 [Consulta: 5 maig 2013]. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. «Volum IV: La Catalunya Nacional». A: Història de Catalunya. Editorial Alpha, p.205-6. ^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia[modifica]

Albertí i Casas, Elisenda. Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.45-50. ISBN 978-84-7246-085-0 [Consulta: 5 maig 2013]. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.

[1] Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, p.45 [Consulta: 5 maig 2013]. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.

[2] Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 82. ISBN 978-84-15267-24-9.

[3] Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, p.46 [Consulta: 5 maig 2013]. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.

[4] Soldevila i Zubiburu, Ferran. «Volum IV: La Catalunya Nacional». A: Història de Catalunya. Editorial Alpha, p.205-6. ^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	GND (1) VIAF (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)