San (lletra grega)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Greek alphabet alpha-omega.svg
Alfabet grec
Αα Alfa Νν Ni
Ββ Beta Ξξ Ksi
Γγ Gamma Οο Òmicron
Δδ Delta Ππ Pi
Εε Èpsilon Ρρ Ro
Ζζ Zeta Σσς Sigma
Ηη Eta Ττ Tau
Θθ Theta Υυ Ípsilon
Ιι Iota Φφ Fi
Κκ Kappa Χχ Khi
Λλ Lambda Ψψ Psi
Μμ Mu Ωω Omega
Altres caràcters
Greek Digamma normal.svg Digamma Greek Stigma.svg Stigma
Greek Eta tack.svg Heta Greek San straight.svg San
Qoppa Q-and-Z-shaped.svg Qoppa Greek Sampi 2 shapes.svg Sampi

La san (Ϻ en majúscula i ϻ en minúscula) era una lletra de l'alfabet grec arcaic. Anava entre la Π i la Ϙ, en una posició paral·lela a la de la tsade fenícia, tot i que el seu nom ve de la shin.

Solia tenir un valor fonèmic de /s/, però va anar caient en desús a favor de la sigma. L'últim ús del que se'n té constància és a l'arcadoxipriota el segle VI aC. Tenia una forma lleugerament diferent (anomenada tsan[1]) i tenia el valor d'una /ts/, com a substituta d'una consonant anterior (labiovelar abans de vocal frontal) que en altres dialectes havia estat reemplaçada per una tau.

La san (o bé la seva contrapartida fenícia) va passar als antics alfabet itàlics. En l'etrusc arcaic encara retenia la seva forma d'ema, però a partir del segle VI aC va canviar el seu aspecte per una forma més similar a la de la runa dagaz.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història i representació de la tsan a la pàgina de Nick Nicholas