San Marino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el país. Vegeu-ne altres significats a «San Marino (Califòrnia)».
Serenissima Repubblica di San Marino
Bandera Escut
Lema nacionalLibertas (Llibertat)
HimneInno Nazionale
Capital
(i major ciutat)
San Marino
43° 56′ N, 12° 27′ E / 43.933,12.450Coord.: 43° 56′ N, 12° 27′ E / 43.933,12.450
Idiomes oficials Italià
Gentilici Sanmarinès, sanmarinesa
Govern República
  Capitans Regnts Valeria Ciavatta
i Luca Beccari
Independència
 
3 de setembre del 301 
Superfície
 -  Total 61.19 km2 
 -  Aigua (%) 0%
Població
 -  Est. jul. 2010 31.477  (211è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 533 /km2 (13è)
Moneda Euro[nb 2] (EUR)
Fus horari CET (UTC+1)
 -  Estiu (DST) CEST (UTC+2)
Domini internet .sm 
Codi telefònic 378[nb 3]
  1. Dades del World Factbook
  2. Fins al 2002 la lira de San Marino
  3. Des d'Itàlia el (+39) 0549

La República de San Marino (Ripóbblica de San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món. Està completament envoltada per la República Italiana.

La Ciutat de San Marino és la capital judicial i administrativa d'aquest petit estat independent, situat al nord-est de la península Itàlica. San Marino té una població total de 32.471 habitants, 4.214 dels quals viuen a la capital. El municipi on viu més gent és Serravalle, amb 10.571 habitants, i inclou la població de fet més gran, la frazione de Dogana. La part més alta d'aquest petit estat és el mont Titano, amb una alçada total de 740 m. L'idioma oficial és l'italià, però cal dir que, a San Marino, la llengua autòctona és l'emilià-romanyol. El Parlament de la República és escollit pels ciutadans sanmarinesos cada cinc anys. Un cop escollit el Parlament, serà aquest el que elegirà els dos capitans regents, per un període de sis mesos. Aquests dos capitans regents més el consell de ministres formen el poder executiu de l'Estat. En canvi, el poder judicial està format pel Consell Gran i General.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa de San Marino

San Marino se subdivideix en 9 castelli;



Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de San Marino

Malgrat que la República no és un membre oficial de l'Eurozona, es va permetre a San Marino usar l'euro com a moneda nacional en virtut d'acords amb el Consell de la Unió Europea, i el país pot estampar el seu propi disseny nacional a la cara corresponent. Abans de l'euro, la moneda era la lira sanmarinesa, que era intercanviable amb la italiana. Tant la lira com l'euro del país, en ser emesos en petit nombre, són molt cotitzats en el mercat dels col·leccionistes.

El turisme representa més del 50% del PIB, més de tres milions de visitants el 1997. També són importants la banca, l'electrònica i la ceràmica. Els principals productes agrícoles són el vi i el formatge.

Des del 1997, el nivell de vida del país s'ha anat incrementant per sobre de l'italià a causa d'un incipient creixement econòmic del sector financer del país.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de San Marino
Castell de la Cesta o Fratta, a San Marino.

'San Marino', el tercer Estat més petit del món, també és la més antiga república. D'acord amb la tradició, va ser fundat l'any 301 quan un picapedrer cristià anomenat Marí el Diaca va deixar l'illa de Rab per escapar de la política anticristiana de l'emperador romà Dioclecià. Marí es va amagar al cim del Mont Titano, el més alt dels set que posseeix San Marino i va fundar una petita comunitat cristiana. La propietària del terreny, una compassiva dona de Rímini, els va deixar en herència el territori.

El que està demostrat és que el lloc ha estat habitat des temps prehistòrics, encara que l'existència documentada de la república comença al segle X. En memòria del picapedrer la zona es va anomenar Territori de San Marino, després "Comunitat de San Marino", fins que se li va donar el nom oficial: "República de San Marino".

En temps dels llombards San Marino estava enquadrat en el Ducat de Spoleto.

El govern estava compost per una assemblea anomenada Arengo, que estava composta per tots els caps de família. En 1243, es va establir la figura dels Capitans Regents (Capitani Reggenti) per actuar com a caps d'estat. Les primeres lleis daten de 1263. El Vaticà, amb el seu Papa Nicolau IV al capdavant, va reconèixer la independència de San Marino en 1291.

El territori de la república consistia únicament en la Muntanya Titano fins al 1463, quan va entrar a l'aliança contra Segimon Pandolfo Malatesta, Senyor de Rímini, que seria derrotat. A causa d'això el Papa Pius II va cedir a San Marino les ciutats de Fiorentino, Montegiardino, i Serravalle. Aquest mateix any la ciutat de Faetano es va unir a la república per la seva pròpia voluntat. Des de llavors, la superfície de la república ha romàs invariable.

San Marino va redactar una constitució el 8 d'octubre de 1600.

Un "Guàrdia del Consell Gran i General" (Consiglio Grande e Generale) saludant a la Bandera de San Marino.

La "Sereníssima República" ha estat ocupada militarment tres vegades en tota la seva història, tot i que durant breu temps:

L'estat va ser reconegut per Napoleó el 1797 i també al Congrés de Viena el 1815. A causa de la unificació d'Itàlia, la independència de San Marino va haver de segellar-se amb un tractat el 1862 amb l'emergent República Italiana, que va ser revisat i ratificat el 1939 i el 1971.

San Marino és l'única ciutat-estat medieval que encara sobreviu al sí de la Península Itàlica. Com Andorra, Liechtenstein i Mònaco, sembla un anacronisme de temps medievals, quan la jurisdicció d'una ciutat no anava més enllà de l'abast de les armes que es podien disparar des de les muralles. Juntament amb el Vaticà, és l'únic país europeu rodejat completament per un altre.

Des de 1945 fins al 1957, San Marino va ser governat per una coalició d'esquerres encapçalada pels comunistes. Una altra coalició, aquesta vegada entre democristians i socialdemòcrates, va tenir el govern des del 1957 fins al 1973.

D'aquí vindria un temps de governs de curta durada fins al 1978, quan els comunistes recuperaren el poder. A causa d'un escàndol financer, però, van caure del govern, tot i que el van recuperar amb una aliança amb els democristians el 1993 i altre cop el 1998.

San Marino va ingressar al Consell d'Europa com a membre de ple dret el 1988, i va presidir l'organització en la primera meitat de l'any 1990. A més, es va convertir en membre de la ONU el 1992, i va adoptar l'euro el 2001 com a moneda nacional, tot i no pertànyer a la Unió Europea.

Aquest país, amb la finalitat de disminuir la seva dependència de la República d'Itàlia, ha anat conformant una sèrie d'acords amb Suïssa en els camps polític, econòmic i social. Aquesta aliança ha obert el camí a un nou tipus de relacions diplomàtiques, pioneres en el segle XXI, però que recorden, vagament, a les relacions internacionals de l'època medieval.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]