San Marino
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Libertas (Llibertat) | |||||
| Idiomes oficials | Italià | ||||
| Capital | San Marino 43° 56′ N, 12° 27′ E |
||||
| Ciutat més gran | San Marino | ||||
| Govern | República Massimo Cenci i Oscar Mina |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
61 km² (190è) 0% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens - Densitat |
28.880 (189è) - 471 hab/km² (13è) |
||||
| Moneda | Euro1 (EUR) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) CEST (UTC+2) |
||||
| Independència |
3 de setembre del 301 | ||||
| Himne nacional | Inno Nazionale | ||||
| Domini internet | .sm | ||||
| Codi telefònic | +3782 |
||||
| Gentilici | Santmarinès, santmarinesa | ||||
| 1 Fins al 2002 la lira de San Marino. 2 Des d'Itàlia el +0549. |
|||||
La República de San Marino (Ripóbblica d' San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món. Està completament envoltada per la República Italiana.
San Marino és la capital judicial i administrativa d'aquest petit estat independent situat al nord-est de la Península Itàlica. San Marino té una població total de 30.321 habitants, dels quals 4.493 viuen a la capital (Ciutat de San Marino). La ciutat on hi viu més gent és Borgo Maggiore, amb 5.992 habitants. La part més alta d'aquest petit estat és el "Monte Titano", amb una alçada total de 740m. L'idioma oficial és l'italià, però cal dir que a San Marino la llengua autòctona és l'emilià-romanyol. El parlament de la república és escollit pels ciutadans san marinencs cada 5 anys, un cop escollit el parlament serà aquest qui escollirà els dos capitans regents per un període de 6 mesos. Aquests dos capitans regents més el consell de ministres formen el poder executiu de l'estat. En canvi el poder judicial està format pel consell gran i general.
[edita] Subdivisió administrativa
San Marino se subdivideix en 9 castelli;
|
|
[edita] Política
[edita] Enllaços externs
|
|
|
|---|---|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |

