Sancta sanctorum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sancta sanctorum a la capella de San Lorenzo in Palatio de l'església de Salvatore della Scala Santa al complex de la basílica de Sant Joan del Laterà

A la religió jueva el sancta sanctorum, de vegades citat com a sanctasantorum, amb el significat de "El Sant dels Sants" o "Santíssim" (en hebreu kodesh ha-kodashim) era el lloc sagrat més important del tabernacle i Temple de Salomó,[1] en el qual s'hi custodiava l'Arca de l'Aliança. A l'Antic Egipte, el sancta santorum era el lloc més sagrat i recòndit del temple, situat al seu eix principal, i on només els sacerdots i el faraó hi tenien accés. Allà hi havia el naos i la imatge de la divinitat. Per extensió, ell sancta sanctorum ha quedat com a un terme per designar el santuari més reservat i fins i tot secret dels temples de diferents religions.

Igual que a tots els temples de l'antiguitat, en el Sancta sanctorum del Temple de Jerusalem hi havia una primera cambra, anomenada "santa" en la Bíblia, i una segona, anomenada "sancta santorum". La progressió d'una càmera a una altra és una manera de simbolitzar l'accés al món transcendent. Estava cobert per un drap de color vermell-púrpura i només podia entrar-hi el Summe Sacerdot d'Israel un cop l'any durant el Yom Kippur, per oferir encens en el ritual de l'expiació i pronunciar el Tetragramaton sagrat, només conegut pel gran sacerdot, o pel seu següent successor. Els peus del gran sacerdot es lligaven a una corda per si li sobrevingués un atac per l'emoció, en pronunciar el Tetragramaton.

La Bíblia diu que el dia en què Jesús va morir a la creu, el vel que separava l'estructura principal del temple del sancta sanctorum, es va esquinçar com ja s'havia anunciat a les Sagrades Escriptures.

Els treballadors encarregats de les reparacions, s'havien de deixar caure en el sancta santorum per la part superior, perquè no estaven autoritzats a entrar o romandre en la superfície sagrada. El sancta santorum estava separat per cortines de la resta del santuari i dins hi havia la pedra de la fundació del món, la shetiyyah. Segons la tradició, aquesta pedra es trobava en el centre del món, i va ser la base sobre la qual es va crear el món.

Fins a finals del període del Primer Temple, es van mantenir en el sancta sanctorum, un pot de mannà i la vara d'Aaron, però durant el Segon Temple, la zona estava completament nua, ja que fins i tot l'Arca havia estat amagada abans del captiveri Babiloni.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sancta sanctorum». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.