Sandjak d'Alexandreta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segell

El sandjak d'Alexandreta fou una entitat autònoma sota administració francesa que va existir entre el 29 de novembre de 1937 i 6 de setembre de 1938.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El sandjak d'Antakya, que incloïa Iskandarun (turc Iskenderun) i Kirik Khan, era part de la wilaya o província d'Alep sota l'Imperi Otomà i tenia uns 120.000 habitants. En acabar la I Guerra Mundial Alep fou ocupat pels francesos i el 27 de novembre de 1918 van assolir l'administració del sandjak, rebatejat sandjak d'Alexandreta, dins la wilaya d'Alep (1919). Alep va formar un dels estats del mandat francès a Síria i el sandjak va obtenir una limitada autonomia concretada en el fet que funcionaris turcs treballarien per a l'administració i el turc seria una de les llengües oficials (1920) ja que un terç de la població era turca. El 28 de juny de 1922 els estats d'Alep, Damasc i dels Alauites es van unir en la Unió de Síria (o dels estats del Llevant) i el 23 de setembre de 1923 el sandjak fou inclòs dins l'estat dels Alauites (la meitat de la població àrab del sandjak era alawita).

Turquia sota Ataturk, no va acceptar que el sandjak d'Antakya fos inclòs en el mandat de la Lliga de les Nacions o Societat de Nacions, per la presència d'una forta minoria turca, i exigia un referèndum; pel memoràndum del 15 de març de 1923 Turquia considerava aquest territori com ocupat i esperaven recuperar el territori al final del mandat el 1935.

Inclusió a Síria[modifica | modifica el codi]

L'1 de gener de 1925 el sandjak fou inclòs al nou estat de Síria (abans Alep i Damasc) amb autonomia administrativa i financera; els sandjak prenia part a les eleccions legislatives sirianes i els seus diputats tenien un lloc a la cambra de Damasc; fins i tot alguns diputats foren ministres d'economia. L'intent de formar un estat separat (març a juny de 1926) no va tenir suport francès i no va prosperar.

Des de 1928 la població turca va començar activitats autonomistes: inicialment culturals com la fundació d'un club esportiu turc, però posteriorment polítiques. El 1933 es van començar a veure escrits en caràcters llatins (que havien estat adoptats a Turquia) i banderes de Turquia. El 1934 les dues comunitats es van fer boicot una als productes de l'altra. El 26 de març de 1934 la visita d'un alt funcionari turc a Antioquia va portar manifestacions prokemalistes; es va celebrar la festa nacional turca i les banderes turques es van desplegar arreu. El 7 de juliol de 1936 manifestants turcs d'una banda, i àrabs i armenis de l'altra, es van enfrontar als carrers d'Antioquia. Llavors Ataturk va inventar el nom Hatay pel sandjak i va portar el cas a la Societat de Nacions assegurant que s'estava produint un cas de neteja ètnica contra els turcs amb restricció de l'ús de la llengua i de la utilització de funcionaris ètnicament turcs. Les negociacions del tractat franco-sirià que es va signar el 9 de setembre de 1936 i les declaracions d'Hashim al-Atasi fetes a Ankara el 23 de setembre de 1936, confirmant que la Síria independent mantindria l'autonomia del sandjak, va produir a Turquia una gran commoció, ja que deixava el camí obert perquè una forta comunitat turca quedés sota domini d'un estat no turc en exclusiva.

Separació de Síria i constitució de la República de Hatay[modifica | modifica el codi]

Les eleccions del 20 de maig de 1937 van permetre saber que el 47% de la població era turca després d'una intensa emigració encoratjada per Turquia als darrers anys. En endavant Turquia va utilitzar diverses estratagemes per augmentar el percentatge al 55%, per mitjà de la violència o moviments de població. Les converses entra França i Turquia van portar el 29 de maig de 1937 a l'acord de Ginebra que establia la separació del sandjak de Síria. El 29 de novembre de 1937 el sandjak fou separat administrativament de Síria tot i que la cambra siriana no havia aprovat l'acord.

A petició de la societat, es va preparar una constitució pel sandjak Hatay que van redactar representants de França, Regne Unit, Holanda, Bèlgica i Turquia, que va constituir Alexandreta en un sandjak autònom amb el nom de Sandjak d'Alexandreta.

S'hauria de celebrar un referèndum i per tranquil·litzar Turquia i garantir la seva neutralitat en cas d'una nova guerra, el govern francès d'Édouard Daladier va deixar entrar al sandjak a l'exèrcit turc que es va encarregar del cens electoral; això va donar un 63% d'electors turcs. La constitució fou adoptada el 6 de setembre de 1938 i es va constituir l'Estat de Hatay o República de Hatay.

Llista de governants[modifica | modifica el codi]

  • 27 de novembre de 1918 - 12 de setembre de 1921 Édouard Brémond (França), administrador
  • 12 de setembre de 1921 a 28 de juny de 1922, dins l'estat d'Alep
  • 28 de juny de 1922 a 1 de gener de 1925, part de l'estat dels Alawites dins la Unió de Síria
  • 1 de gener de 1925 a març de 1926, part de l'estat de Síria
  • març de 1926 - juny de 1926 Ali Efendi Odah-li, president del consell representatiu de l'estats d'Alexandreta (no reconegut per França)
  • juny de 1926 a 29 de novembre de 1937 dins l'estat de Síria.
    • 22 de febrer de 1926 - 1937 Durrieux, delegat de l'alt comissionat