Sanet i els Negrals
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi de la Marina Alta | |||||
| Centre de Sanet, vist des de la plaça | |||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. La Rectoria Manc. de S.S. de la Marina Alta Dénia |
||||
| Gentilici | Saneter, Sanetera | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 21,10 km² | ||||
| Altitud | 360 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
717 hab. 33,98 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Organització Nuclis |
1 |
||||
Sanet i els Negrals, habitualment Sanet a seques, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Es troba pegat a les vessants de la Serra de Segària, a la subcomarca anomenada La Rectoria, amb clima temperat i a 10 km de la platja. Es troba a 82 msnm i té una densitat poblacional de 152,56 hab/km 2. La seva extensió territorial abasta 3,9 km2.
Limita amb els termes municipals de Beniarbeig, Benidoleig, Benimeli i Tormos.
[modifica] Història
En èpoques prehistòriques tota la vall constituir una marjal que s'inundava a les èpoques plujoses. A l'estiu les zones menys profundes s'assecaven, i l'herba fresca alimentava als remugants, cérvols, gaseles, daines, cabirols i cavalls que servien d'aliment als grans felins que habitaven la zona, especialment el lleó. L'home del Paleolític, i posteriorment del Neolític, va habitar aquestes contrades i va aprofitar la riquesa del lloc assentant-se en les nombroses coves que l'envolten, Cova del Colom, Cova del Corb, Cova de les Calaveres, etc.
Tot i que el municipi del Sanet és bastant posterior, hi ha evidències d'assentaments humans des de temps molt primerencs. Al cim del serra de Segària es troben les restes d'un antic poblat iber, probablement edetà, del segle VI aC (SAGVNTVM (PLAVER), 36, 2004: 61 - 75).
El 1997 es va descobrir al terme municipal de Sanet una placa funerària opistògrafa d'origen romà datada al segle I en la qual es pot llegir: D(is) M(anibus) s [(acrum)] / Nom[as] / h(ic) ia[cet] / s(it) t(ibi) t(erra) [l(euis)].[2] Els assentaments romans a la zona van ser abundants, sent el més important el de Dianium (Dénia).
La serra de Segària, als vessants de la qual es troba el poble de Sanet, és rica en restes arqueològiques. A més del poblat iber són importants les restes de la Cova Bolumini, les restes del les terrasses dels àrabs i les restes del que va ser la sumptuosa casa del príncep àrab Abd-El-Melichi Almuzafar, coneguts com La Cadireta del Rei Moro.
En època cristiana aquest castell va ser administrat des 1257 per En Carròs, senyor de Rebollet. Es va considerar un bastió important contra els insurrectes moriscos de l'època del Al-Àzraq, doncs va ser un dels castells que Jaume I va ordenar que fos avituallat convenientment en previsió d'un atac moro.[3]
Com a curiositat cal destacar que el primer registre escrit de la utilització del terme "llengua catalana" fa referència a aquest municipi. Es tracta de la cessió dels llocs de Sagra i Sanet a l'Orde de Sant Jaume, signat pel notari Bernat Soler el 17 de setembre de 1341 (Arxiu Històric Nacional, Ordes Militars, Uclés, Sagra i Sanet, carpeta 307, núm. 6 ).
El 1570 va ser adquirit el Lloc de Negrals per D. Lorenzo Merita, primer senyor de Merita, durant el regnat de Felip II.
L'expulsió dels moriscos va afectar enormement a l'estatus dels que, aleshores, era pobles independents. Com a conseqüència de la disposició de les Corts de 1626 el poble de Negrals va perdre la seua condició de poble. En aquesta disposició s'establia que els pobles afectats per l'expulsió dels moriscos que no aconseguissin atraure suficients repobladors perdrien la seua condició com a tals. Arran d'aquests esdeveniments, els senyors Pascual, gentilhomes d'Oliva als quals pertanyia el poble des d'antic, van perdre les competències jurisdiccionals a favor del marqués de Dénia.[4] A diferència del que passà amb el poble del Negrals, els pobles de Sagra i Sanet sí que van aconseguir atreure suficients repobladors i van poder mantenir el seu estatus. Els cristians vells que van repoblar aquestes terres provenien de pobles propers, com ara Penàguila,[5] Oliva y Pego, i de zones més llunyanes com Catalunya i Mallorca.
En 1834 es van unir els dos nuclis formant l'actual Sanet i Negrals.
En aquesta època, els brots de còlera estaven afectant a la població de manera recurrent i eren molts els que abandonaven les grans ciutats fugint de la mateixa. Aquest mateix any, 1834, va arribar a la zona una senyora, anomenada Donya Dionisia Torres García de Navasqüés, vídua del tinent coronel Antonio Barta Estébanez, procedent de Saragossa per resguardar-se de l'epidèmia. Les autoritats de la zona, sense tenir instal·lacions més apropiades per a això, van establir que la dona es mantingués en quarantena una cova propera. La senyora va ser en un principi assistida per la família Mut-Torres amb la qual mantenia algun parentiu, però va acabar per morir-hi el 6 de novembre de aquest any. Al poc temps també va morir el seu assistent, Pere Mut, i 18 persones més de la zona per la pandèmia. En record a aquests successos, a l'esmentada cova és coneguda en l'actualitat com a la Cova de la Senyora.[6]
Hi ha evidències que indiquen que habitants del Sanet i Negrals van participar en les revoltes del 1848, tal com indica l'ordre de recerca i captura contra José Gómez (Secretari del Sanet i Negrals).[7]Aquestes revoltes van ser importants a la província d'Alacant, i pretenien estendre els efectes de la revolució parisenca que va aconseguir enderrocar a Lluís Felip i instaurar la Segona República a França. La revolució de 1848, encara que pretenia acabar amb el regnat del Isabel II i canviar la situació política, reflectia també el descontentament popular conseqüència de la crisi aguditzada des de 1846.
En 1858 va prendre possessió el primer vicari de l'església de Santa Anna.
[modifica] Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura, predomina el sector citrícola.
[modifica] Demografia
Compta amb una població de 727 habitants (INE 2007). Un 28,31% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'altres països del continent europeu.
|
1900
|
1910
|
1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1991
|
2000
|
2005
|
2006
|
2007
|
|
429
|
436
|
483
|
559
|
540
|
568
|
600
|
569
|
602
|
548
|
547
|
664
|
684
|
727
|
[modifica] Monuments i llocs d'interès
- Església Parroquial.
- La Senyoria. Palauet dels Senyors de Merita, situat al nucli urbà.
- La Magnolia. Arbre centenari importat d'Amèrica. D'alt interès botànic, es tracta d'una espècie anterior a l'aparició del les abelles i per això les seues flors es van desenvolupar perquè pogueren ser polinitzades per escarabats. Com a conseqüència, posseeixen durs carpels per evitar el seu deteriorament. S'han trobat espècimens fossilitzats de M. acuminata amb 20 milions d'anys i s'han pogut identificar plantes pertanyents a la família Magnoliàcies que daten de fa 95 milions d'anys. Com a curiositat, es tracta de l'arbre més gran de la província d'Alacant.
- Plaça del Crist. Plaça construïda per participació econòmica de tot el poble, ofereix una vista panoràmica immillorable de la vall.
[modifica] Festes
- Festes de la Colombòfila. Festes celebrades al juny en honor a "Sant Antoni" i a la Joventut.
- Festes del Crist. Festes patronals celebrades en la primera setmana de setembre en honor del Crist de la Salut i Santa Anna
[modifica] Personatges
- Francisco Femenia Far, jugador del Futbol Club Barcelona en la temporada 2011-2012.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Publicaciones.ua.es.
- ↑ UA.es
- ↑ CervantesVirtual.com.
- ↑ CervantesVirtual.com.
- ↑ UA.es.
- ↑ CervantesVirtual.com.
[modifica] Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
| Açò és un esborrany sobre la Marina Alta. Amplieu-lo! (citant les fonts) |