Sanfermines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sanfermines
Ambient festiu dels Sanfermines
Ambient festiu dels Sanfermines
Data Anualment del 7 al 14 de juliol
També conegut com Sanferminak (basc)
Lloc web www.sanfermines.com
Commons-logo.svg Més contingut multimèdia a Wikimedia Commons
El Encierro a la plaça de l'Ajuntament

Els Sanfermines (en basc Sanferminak) són una celebració en honor a sant Fermí que té lloc anualment a la ciutat de Pamplona, capital de la Comunitat Foral de Navarra. Les festes comencen amb el llançament del txupinazo (coet) des del balcó de l'Ajuntament de Pamplona a les 12 del migdia del 6 de juliol i acaben a les 24h del 14 de juliol amb el «Pobre de mí», una cançó de comiat.

Una de les activitats més famoses dels Sanfermines és l'encierro, que consisteix en un recorregut de 849 metres corrent davant dels braus i que culmina a la plaça de braus de la ciutat. Els tancaments tenen lloc tots els dies entre el 7 i el 14 de juliol i comencen a les vuit del matí, amb una durada mitjana d'entre dos i tres minuts.

Els Sanfermines tenen un origen que es remunta diversos segles enrere, encara que la seva fama mundial és un fenomen recent, vinculat també a la difusió que els va donar Ernest Hemingway; es tracta d'unes festes singulars i és l'esdeveniment pel qual més es coneix Pamplona al món. La seva fisonomia actual, cosmopolita i multitudinària, és el resultat d'una lenta evolució històrica els orígens de la qual es remunten a l'edat mitjana.

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens de la festa es remunten a l'Edat Mitjana, tot i que no ha sigut sense el transcus d'un llarg procés històric per a esdevenir la festa que en l'actualitat coneguem. Tres celebracions diferents són els elements fundacionals dels Sanfermines: els actes religiosos en honor a Sant Fermí, co-patró de Pamplona, des d'abans del segle XII; les fires comercials i les corregudes de braus, ambdues documentades des del segle XIV.

És a partir de 1950 aproximadament quan la festa evoluciona de manera accelerada i es converteix en l'esdeveniment internacional que avui coneixem, perden molt del seu component religiós.

Actes festius[modifica | modifica el codi]

L'Encierro

L'Encierro és una tradició molt arrelada a Pamplona que consisteix en una cursa de braus i corredors (localment coneguts com a "mozos") pels carrers del entre històric de la ciutat. Es celebra tota la setmana entre el dia de la festivitat de Sant Fermí (7 de juliol) i el 14 del mateix mes a les 8 del matí.

El recorregut de l'Encierro comença al corrals en el carrer Santo Domingo, continua per la plaça de l'Ajuntament, el carrer Mercaderes, carrer Estafeta fins a la plaça de braus passant el tram conegut de "Telefónica". La distància recorreguda és d'uns 850 metres i la velocitat mitjana del bous és d'uns 25 km/h pel que la duració d'aquest acte és d'entre 2 i 3 minuts. Tot i això en els prolegòmens es duen a terme una sèrie de rituals que li donen un caire espiritual i estimulant als corredors com són els càntics en honor a la imatge de Sant Fermí en el carrer Santo Domingo (un total de tres càntics).

Tot el recorregut es delimita amb tanques de fusta i la policia municipal vigila per a millor la seguretat de la carrera i impedir que els corredors no preparats puguen entorpir la mateixa. Els corredors que s'arrisquen a participar dels Encierros es compten per milers el que afegeig un punt de perillositat. Des dels registres oficials de 1924, un total de 15 corredors han perdut la vida durant els Encierros de Sanfermin, el darrer el 2009.

Els sis toros que corren l'Encierro, cada dia d'una ramaderia diferent, participen per la tarda en una correguda de bous a la plaça de braus de Pamplona.

El Txupinazo
El Pobre de mí
L'Encierrillo
La processó de Sant Fermí
El Riau-Riau

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanfermines Modifica l'enllaç a Wikidata