Sang
De Viquipèdia
La sang és un líquid que recórre el cos dels animals superiors per tal de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus. La sang és una varietat de teixit conjuntiu especialitzada en la regulació i integració de tots els teixits i òrgans del cos. Està formada per una matriu extracel·lular líquida anomenada plasma sanguini. El plasma, que representa el 55% dels fluids corporals, està compost principalment d'aigua (90% en volum),[1] i conté una dissolució de proteïnes, glucosa, ions minerals, hormones, diòxid de carboni (el plasma és el medi mitjà de transport de productes residuals), plaquetes i les cèl·lules sanguínies mateixes. Circula per artèries, venes i capil·lars, suposant el 7% del pes corporal. Té el seu origen en les cèl·lules mare hematopoètiques. El sistema hematopoètic, (dels mots grecs αἷμα, -ατος- = sang, ποίησις = creació), és el sistema encarregat de la formació de la sang.
La seva definició histològica és la de ser una varietat de teixit conjuntiu especialitzat. Caracteritzat a més per contenir una matriu extra-cel·lular líquida (el plasma sanguini), i una sèrie d'elements figurats.
El volum de sang circulant es diu volemia, aquesta està avaluada entre 68 i 77ml per kilogram de pes corporal. Una persona normal (uns 70 Kg) té uns 5 litres de sang.
Taula de continguts |
[edita] Funcions
La sang té una gran varietats de funcions:
- Funció respiratòria: Transporta oxigen (O2) des dels pulmons cap als diferents teixits.
- Funció nutritiva: Transporta nutrients cap als diferents teixits.
- Funció excretora: Transporta els productes de secreció dels catabolisme cel·lular cap als òrgans cap on han de ser eliminats.
- Funció de regulació hormonal: Transporta les hormones cap a les cèl·lules diana.
- Funció reguladora tèrmica: Distribueix calor per tot el cos per mantenir una temperatura constant.
- Funció del manteniment del pH: Controla el pH constant al llarg del cos. El pH plàsmic normal és aproximadament de 7,4.
- Funció de manteniment del volum intersticial: Conserva inalterat el volum del líquid contingut en el compartiment existent entre les cèl·lules dels teixits.
- Funció defensiva: La sang protegeix l'organisme de les infeccions, ja que és la encarregada de transportar els golbols blancs que són encarregats de sistema immunitari.
- Funció hemostàtica: Quan hi ha una lesió, la sang deté els seves pròpies ferides a través de les plaquetes.
MARIa
[edita] Formació de la sang
Els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes que conformen la part cel·lular de la sang i que deriven de les cèl·lules hematopoètiques pluripotencials. Aquestes cèl·lules es troben en la medul·la òssia vermella, que és un teixit flonjo a l'interior dels ossos.
En els humans, fins als 5 anys d'edat pràcticament tots els ossos contenen aquestes cèl·lules pluripotents que donen origen a les cèl·lules sanguínies. A partir dels 20 anys, aproximadament, la producció hematopoètica es restringeix principalment a la medul·la dels ossos plans, com les vèrtebres, l'estèrnum, els ossos del crani, les costelles, l'os ilíac i les terminacions dels ossos dels membres superiors i inferiors.
[edita] Cèl·lules sanguínies
[edita] Plaquetes
Les plaquetes o trombocits són fragments d'unes cèl·lules anomenades megacariocits, són les més petites de la sang, d'uns 3μm de diàmetre, no tenen nucli la la seva forma és ovalada o rodona. Dins seu hi ha varies substàncies que intervenen en la coagulació de la sang. El seu número aproximat ronda d'entre 140.000 a 400.000 per mm3 i es produeixen en la medul·la òssia i són destruïts pel macròfags del sistema retículo endotelial al cap de deu dies de la seva formació.
[edita] Glòbuls vermells
Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits són les cèl·lules de la sang més nombroses (uns 4,5 milions per mm3) i són els encarregats de transportar l'oxigen per tot el cos gracies a la proteïna de la hemoglobina que es de color vermell i li fa donar al glòbul vermell i a la sang. Igual que en les plaquetes, els glòbuls vermells es formen a la medul·la òssia i són destruïts pels macròfags del sistema retículo endotelial passats uns 120 dies.
[edita] Glòbuls blancs
Els leucòcits o glòbuls blancs són les úniques cèl·lules sanguínies amb nucli i les més grans. Hi ha 5 tipus diferents de leucòcits: els Neutròfils, els Basòfils, els Eosinòfils, els Limfòcits i elsMonòcits. Tenen una funció protectora ja que intervenen en el sistema immunitari. La seva concentració es troba entre 5.000 i 11.000 per mm3 fent que siguin les cèl·lules amb menys nombre. Es formen en la medul·la òssia i són destruïts pels macròfags del sistema retículo endotelial al cap d'uns dies, depenen el tipus de leucòcit que sigui.
[edita] Malalties de la Sang
- Leucèmia. Càncer de la Sang.
- Immunodepressió per VIH. Infecció vírica que deixa sense defenses el cos humà.
- Pressió Arterial. Descompensa la pressió sanguínia.
[edita] Mitologia relacionada
La sang ocupa un paper central en moltes mitologies, lligada a la vida, al naixement i a la menstruació. Per això molts pobles beuen sang (usualment després d'un ritual de sacrifici, sigui real o simbòlic, com la missa cristiana) o s'unten el cos amb ella, per lluitar contra la mort.
Com que la Bíblia prohibeix aquesta ingesta de sang (Levític 17,11), associada al paganisme, els jueus i els musulmans han incorporat rígides normes a la seva dieta, on els aliments s'han de preparar d'una manera especial per no ingerir la sang. Pel mateix motiu, els tesimonis de Jehovà refusen las transfusions.
Amb el temps, l'associació entre sang i paganisme va passar a ser entre sang i el dimoni (ésser que vol vessar la sang aliena, amb la violència) o beure-la. Probablement és un dels orígens del mite del vampir i totes les seves variants.
En les cultures del Japó i de la Xina, quan a una persona li surt sang del nas es diu que té desig sexual.
A l'antiguitat, era un dels quatre humors essencials, associat a persones vitals, hedonistes i a vegades violentes. La sang blava era una metàfora per parlar de la noblesa, ja que els nobles medievals estaven molt blancs de pell (no havien de treballar sota el sol) i se'ls veien clarament les venes sota la pell.
[edita] Referències
- ↑ The Franklin Institute. «Blood - The Human Heart». [Consulta: 19 de març del 2009].
[edita] Bibliografia
- Arnold Angenendt: Sühne durch Blut, a: Frühmittelalterliche Studien 18 (1984), S.437-467
- Robert F. Schmidt, Florian Lang, Gerhard Thews: Physiologie des Menschen. Springer, Berlín, 2004, ISBN 3-540-21882-3
- Friedhelm Schneidewind: Das Lexikon rund ums Blut – Der rote Lebenssaft in Mystik und Mythologie, Magie und Medizin, Religion und Volksglaube, Legende und Literatur. Lexikon-Imprint-Verl., Berlín, 1999, ISBN 3-89602-224-5
- Meinolf Schumacher: Sündenschmutz und Herzensreinheit. Studien zur Metaphorik der Sünde in lateinischer und deutscher Literatur des Mittelalters, Wilhelm Fink Verlag, Munic, 1996, S. 408-416 (Schmutzmaterie: Blut), S. 552-588 (Reinigen mit Blut) ISBN 3-7705-3127-2
- Christina von Braun: Viertes Bild: Blut und Blutschande. Zur Bedeutung des Blutes in der antisemitischen Denkwelt. A: Julius H. Schoeps / Joachim Schlör (Hrsg.): Bilder der Judenfeindschaft. Antisemitismus - Vorurteile und Mythen. Augsburg, 1999, S. 80-95, ISBN 3-8289-0734-2
- Stefan Silbernagl, Agamemnon Despopoulos: Taschenatlas der Physiologie. Thieme, Stuttgart 2003, ISBN 3-13-567706-0
- Paul Volz: Die biblischen Altertümer, Komet Verlag, Colònia, 1914, ISBN 3-89836-316-3
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Or vermell: la història èpica de la sang (anglès)
- La sang i les cèl·lules sanguínies (anglès)
- Calculadora de la màxima pèrdua de sang permissible (anglès)
- La sang - presentació gràfica en un arxiu PDF (alemany)
- Micrografies electròniques de cèl·lules de la sang (alemany)
- Preguntes i respostes sobre la sang (alemany)
- La sang (alemany)
- La sang, un líquid molt particular (alemany)
