Sanhadja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sanhadja (transcripció francesa habitual, però també sanhaja) fou una de les principals agrupacions tribals berbers del nord d'Àfrica que van jugar un paper destacat a partir del segle X. Una part dels historiadors els fan descendents mítics de Bernes ibn Berr i altres els emparenten amb els kutames i els fan d'origen iemenita.

Els sanhadja van ser els rivals permanents dels zenetes (zanata) especialment els grups miknasa, maghrawa i Banu Ifran. Ibn Khaldun diu que estaven formats per 70 branques. Una de les branques, el Talkata, foren l'origen dels zírides (el fundador Ziri ibn Manad era fill del xeic dels talkates Manab ibn Mankus). Aquesta branca fou profatimita i per tant xiïta però més tard va retornar al sunnisme. Al Magreb central els Banu Hammad dirigits per Hammad ibn Buluggin (nét de Ziri) van fundar la Kala dels Banu Hammad i van establir un altre regne sanhadja, que després va tenir capital a Bugia vers 1068/1069. Els Banu Hilal van envair Ifriquiya i el Magreb central i van portar la ruïna als dos regnes. Un fill de Ziri ibn Manad, de nom Zawi ibn Ziri, va emigrar al segle XI a l'Àndalus i va acabar fundant un emirat a l'entorn de Granada.

Altres grups sanhadja foren els Lamtuna del Sahara dels que van sorgir els almoràvits que van dominar el Marroc i Algèria, van enfrontar als seus "parents" hammàdides i van passar l'Estret cap a l'Àndalus. Els almoràvits foren eliminats pels almohades que van conquerir també Ifriquiya. Només els Banu Ghaniya, almoràvits mallorquins, van resistir i van lluitar amb èxit fins al 1224.

Algunes tribus d'origen sanhadja viuen encara al sud del Marroc i a la plana atlàntica i fins i tot alguns a la zona del Rif.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Ibn Khaldun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, 1852-1856, traducció de William Mac Guckin de Slane, Imprimerie du Gouvernement, Alger, volums I, II i III