Sant Adrià de Besòs
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Barcelonès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Barcelonès |
||||
| Gentilici | Adrianenc, adrianenca | ||||
| Superfície | 3,78 km² | ||||
| Altitud | 14 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
34.482 hab. 9.122,22 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 435510 4586514Coord.: 41° 25′ 39″ N, 2° 13′ 41″ E / 41.42750,2.22806 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Josep Maria Canga Castaño  |
||||
| Codi territorial | 081944 |
||||
| Patró/Patrons | Sant Adrià de Nicomèdia | ||||
| Agermanament | Saint-Chamond (França) | ||||
La ciutat de Sant Adrià de Besòs, o Pla de Besòs, és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'origen de la població és l'església parroquial de Sant Adrià, esmentada ja, l'any 1012. En els seus orígens el municipi només era un conjunt de molins prop del riu Besòs, i tota la seva activitat es resumia en la residència dels bisbes o notables de l'Església en el temps de la pesta a Barcelona.
Als segles següents Sant Adrià va ser cremat i destruït per musulmans en 1114 i 1564[2] i pels francesos en 1697. Això i les continues riuades van propiciar una despoblació gairebé total. No obstant això, en el segle XVIII gràcies a la més estable situació política, es van anar creant tot un seguit de masies sobretot una expansió molt important de l'agricultura en la zona.
Ja en el segle XIX i XX Sant Adrià es va convertir en un lloc d'esbarjo dels barcelonins, que acudien a una font natural d'aigua anomenada popularment La Mina i que dóna actualment nom a un dels barris més coneguts del municipi. El propi Ildefons Cerdà en el seu projecte de l'eixample de Barcelona reservava Sant Adrià com una zona verda i de boscos, on l'avinguda Diagonal aniria a parar.
No obstant això, durant els anys 20 i 30 Sant Adrià va conèixer una immigració masiva, amb formació de barris de murcians, andalusos i gallecs, triplicant la població i formant nous barris. La Catalana, amb la central elèctrica que donaria el nom al barri, és un d'aquests exemples. La fabrica de cartró, a la zona alta de Sant Adrià o indústries com Can Baurier, al Barri de Sant Joan Baptista, van propiciar aquest augment de població i de la implantació de la indústria per la proximitat al riu i a Barcelona ciutat.
Durant la República el poble va passar a ser anomenat Pla de Besòs i va ser agregat a Barcelona i Badalona . A la guerra civil espanyola, l'anomenat camp de la Bota va ser tristament el lloc on els franquistes afusellaven a molts republicans. D'igual forma la població civil va rebre constants atacs aeris, per la seva proximitat a les centrals elèctriques i a l'industrial local.
Als anys 50 es va desfermar un veritable creixement demogràfic, amb l'arribada de centenars d'immigrants de la resta de l'Estat el que va propiciar la creació de barris dormitoris en la línia de la resta de ciutats del cinturó de Barcelona: urbanització forçada, destrucció d'antigues masies, ordenació irregular, nul·la planificació, etc.
Actualment, amb 33.075 habitants (a l'any 2000), la fins el moment vila va passar a convertir-se en ciutat, tot i que formalment encara no en té el títol, i continua sent una vila. Hi predomina el sector terciari, i un diversificat sector secundari. Als greus problemes que hi ha, sobretot a barris com La Mina i La Catalana, s'estan intentant solucionar.
Entre els plans urbanístics més importants de la vila hi ha la reconstrucció de l'antic barri de La Catalana, on s'estan construint habitatges nous.
En els darrers anys, gràcies al Fòrum de les Cultures, i principalment per un intens projecte de ciutat iniciat per l'Ajuntament, així com l'ajuda rebuda per la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea (Projecte de Barris, Pla d'Educació d'Entorn) s'ha iniciat tot un procés de reurbanització i reconversió de la vila. Aquestes iniciatives han topat en alguns moments amb l'oposició d'alguns ciutadans, però malgrat això s'està transformant al municipi.
Esports [modifica]
L'esport està sent una pedra angular del municipi. Per una banda amb la construcció de la Ciutat Esportiva Sant Adrià de Besòs per part del Reial Club Deportiu Espanyol. Per altra banda s'està potenciant un bon grapat d'esports com per exemple el Club de Tennis Sant Adrià, la secció de futbol femení del Club Esportiu Sant Gabriel, el CB Sant Gabriel de bàsquet o el CE Unió Korfbalera Sant Adrià de Besòs de korfbal. També cal destacar el voleibol en el que, per part de l'Escola Amor de Déu, i sota la direcció de l'exjugador de rugbi i professor Albert Arimany, ha assolit alguns triomfs. Compta amb tres poliesportius dos d´ells adaptats per a persones amb discapacitat.
Personatges il·lustres [modifica]
- Benet Bails, matemàtic (1731-1797).
- Isabel Coixet, directora de cinema (1960).
- Javier Pérez Andújar, escriptor (1965).
Llocs d'interès [modifica]
- Museu d'Història de la Immigració de Catalunya[3]
- Refugi antiaeri[4][5]
- Arc gòtic. Aquesta portada són les restes de l'església del convent carmelita de Barcelona, ja desaparegut.[6][7]
Carreteres [modifica]
El municipi té accés a les següents:
Transport [modifica]
El municipi compta amb transports públics que el connecten amb Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Hi ha una línia de metro (Línia 2), tramvia, Renfe, autobús i nitbus (N11, N6,N2,y N9,)
Galeria fotogràfica [modifica]
-
Plaça de la Vila i Ajuntament.
-
Plaça de l'Església.
-
Central de producció elèctrica.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Vegeu també [modifica]
- Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola
- Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Internacional Las Sociedades Ibéricas y el Mar a Finales del Siglo XVI. Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1998, p.544. ISBN 8492381957.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Raventós, Joan. «El Refugi del Pla de Besòs». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 31 (annex monogràfic especial Catalunya sota les bombes). ISSN: 1695-2014.
- ↑ Bofarull, Anna M. «Bombes sobre el besòs». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.71. ISSN: 1695-2014.
- ↑ L'arc gòtic, a poblesdecatalunya.cat
- ↑ L'arc gòtic, a xtec.cat
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Adrià de Besòs |
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Lloc web de l'ajuntament
- Consorci del barri de la Mina
- Portal Social del barri de la Mina
- Informació de la Generalitat de Catalunya
|
|||||
