Sant Andreu de Catllà
Sant Andreu de Catllà és l'església, i la parròquia que aquesta encapçala, de la comuna nord-catalana de Catllà, al Conflent.
Història
Dedicada a sant Andreu apòstol, és esmentada ja al 13 de setembre del 948, quan Bernat, fill de Guantà, fa donació al monestir de Cuixà de
| « | l'església consagrada en honor de sant Andreu apòstol, cum ipsa cella et cum ipsa curte, amb la seva cel·la i la seva finca | » |
| — Catalunya Romànica VII | ||
Hom ha identificat aquesta cella com l'església de Santa Maria de Riquer, al mateix terme municipal. Al segle XI, l'abat Oliba cedí de per vida els rèdits de Sant Andreu i Santa Maria de Riquer al cavaller Sunyer Arnau, però els seus successors no tornaren el lloc al monestir, sinó que s'estimaren més de comprar l'anuència dels comtes de Cerdanya Ramon Guifré i Guillem Ramon per poder retenir els beneficis del lloc. L'any 1100, l'abat Pere Guillem de Cuixà aconseguí del comte Guillem Jordà una ordre de restitució. Bernat Sunyer i la seva família, però, s'apoderaren novament de la parròquia el 1117, aprofitant la mort de Bernat Guillem de Cerdanya, el germà de Guillem Jordà que l'havia succeït. L'abat de Cuixà Bernat I, successor de Pere Guillem, decidí que un mal tracte era millor que una llarga disputa, i el 21 de juny del 1117 pactà amb Ramon i Bernat Isarn, aleshores detentors de l'església, el retorn de les propietats a canvi que de forma vitalícia en gaudissin dels delmes.
Va ser declarada monument històric de França[1] el 1973.
Arquitectura i mobiliari
La primitiva església romànica fou considerablement engrandida[2] el 1662. Hom integrà l'església original (orientada oest-est) com a capçalera del nou temple (nord-sud), de manera que l'església romànica sencera esdevingué la capçalera de la nova església, i l'absis original es convertí en una capella lateral de la capçalera. Les restes romàniques que s'han conservat són la façana meridional, doncs, amb el portal primer que ara fa les funcions d'entrada secundària; és d'arc de mig punt, amb llinda i un timpà amb una creu grega esculpida. I els dos nivells inferiors del campanar, de base quadrada.
L'altar major, barroc, és una obra en fusta de Josep Sunyer (segle XVII). La decoració és formada pel retaule de l'altar major (1688) i els dedicats al Roser (1681), a Sant Nicolau (1695), a Sant Roc, del Sant Crist i de la Pietat (els tres del segle XVII), el de les Ànimes (1709) i el de Sant Joan Baptista (segle xviii). Dues taules de començaments del XVIII foren pintades per Antoni Guerra (fill).
La capa pluvial de Catllà
L'església conserva una peça molt interessant, una capa pluvial de vellut porpra del segle XVI, que és de propietat municipal. Del 1589, va ser obra de Martí Laredo, brodador a Perpinyà, i ha estat restaurada modernament per Isabelle Bedat el 2005. És una peça de 139,5 x 301 cm feta de vellut i seda, amb fils d'or, plata i cànem. En el contracte inicial s'hi indicava que a la capa hi haurien de figurar les armes de Catllà i la data de confecció. Va ser classificada com a monument històric el 1892.
Bibliografia
- Ramon Corts, Joan Galtés, Albert Manent Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya I: A-C Barcelona: Generalitat de Catalunya-Ed. Claret, 1998 ISBN 9788439346135 p. 498
- Antoni Pladevall i Font, director Catalunya romànica. Volum VII. La Cerdanya, el Conflent Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995 ISBN 8477399514 p. 346-348
Notes
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de Catllà |
- Brevíssims apunts històrics (francès)
- Brevíssims apunts històrics (francès)
- Fotografies de les esglésies de Catllà i enllaços als seus elements d'interès cultural
- Fitxes, plànols i fotografies de monuments i objectes d'interès històric a Catllà (francès)