Sant Aniol d'Aguja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Aniol d'Aguja
Ermita de Sant Aniol d'Aguja
Ermita de Sant Aniol d'Aguja
Situació
• Territori Catalunya
• Província Girona
• Comarca Garrotxa
• Municipi Montagut i Oix
• Coordenades 42° 19′ 0.93″ N, 2° 35′ 16.8″ E
Fitxa tècnica
Construcció Any 859
Estil Romànic
Característiques
Campanar De cadireta.
Altres Cripta
Intervencions destacables
1949 Reconstrucció de la façana.
1962 Col·locació de la campana "Coralí"

Sant Aniol d'Aguja és un antic monestir situat a l'actual terme municipal de Montagut i Oix, a l'àrea de l'antic municipi d'Oix, a la comarca de la Garrotxa en la zona de l'Alta Garrotxa. Hi ha diverses edificacions una de les quals és l'església amb el mateix nom.

L'edifici de l'església és a la vora de la riera de Sant Aniol, que passa a prop del seu absis, i al fons de la vall d'Aguja (o de Sant Aniol). L'església de Sant Aniol d'Aguja (també Sant Aniol d'Uja i Sant Aniol d'Aguges) és un temple catòlic del bisbat de Girona, A l'alta Edat Mitjana havia estat seu d'un monestir benedictí del mateix nom i més tard d'una parròquia i d'un santuari.

Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment abandonada i en ruïnes.

A l'esplanada davant la font de Sant Aniol és habitual trobar-hi vaques pasturant. Al davant de l'entrada a l'església hi ha un panell amb informació sobre la història del lloc.

Riera de Sant Aniol

Història[modifica | modifica el codi]

El monestir d'Aguja fou fundat l'any 859, en territori del pagus de Besalú del comtat de Girona, per un grup de monjos benedictins procedents del de Santa Maria d'Arles, al Vallespir, que havia estat saquejat pels normands. El 872 Racimir, el primer abat del nou monestir, obtingué del rei franc Carles el Calb el reconeixement d'un territori propi que comprenia les valls de Sadernes, d'Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l'església de Sant Llorenç del Mont, a la muntanya del Mont.

Aguja, però, era un monestir molt petit, amb una comunitat reduïda i situat en una zona excessivament aïllada, de migrats recursos i incapaç d'atreure'n més. Per això va haver de renunciar aviat a la seva llibertat i sotmetre's al domini dels canonges de la catedral de Girona, que ja es documenta el 899.


L'església de Sant Llorenç del Mont esdevingué una cel·la monàstica filial del monestir, però aviat experimentà un fort auge. Aquest fet i l'aïllament d'Aguja portà els monjos a decidir, cap al 1003, el trasllat de la comunitat a Sant Llorenç del Mont, que a partir d'aleshores esdevingué la seu de l'abadia i un monestir independent i influent al comtat de Besalú.

L'església d'Aguja, amb advocació a sant Aniol, es convertí en una simple parròquia dependent del nou monestir, de la qual depenia alhora Sant Feliu de Riu, i en un santuari. El santuari de Sant Aniol d'Aguja, vigent ja a l'antic monestir, es fonamentava en la tradició de l'establiment de sant Aniol en aquest lloc, procedent del Vallespir, per fer-hi penitència. El sant hi guariria el mal d'ulls amb l'aigua que regalima de la cova de l'Abat, situada al costat de l'església, que va esdevenir un pol d'atracció de pelegrins.

Actualment, els pelegrins han estat substituïts pels excursionistes, atrets per l'espectacular bellesa natural de la vall i els seus engorjats, i l'antiga parròquia ha estat annexada a la de Santa Cecília de Sadernes, si bé cada diumenge de Pasqua Granada s'hi continua celebrant l'aplec de Sant Aniol (o dels Francesos), que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir i que als primers anys del segle XX fou descrit per Marià Vayreda a La punyalada.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. És un temple de reduïdes dimensions, d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard. El teulat és a dues aigües. Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d'embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra.

La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera. La petita, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta.

Per l'interior de l'església i també per l'exterior, a través d'una baixada amb graons i rampa, s'accedeix a una cripta. És una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l'Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals.

Fotografies[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 4 (1990), pp. 270-273.
  • R. Guardiola i Rovira, "El aplec de San Aniol", Revista de Gerona, 7 (1959), 89.
  • R. Grabolosa i Puigredon, "L'aplec a Sant Aniol", Revista de Girona, 79 (1977), 181-182.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Aniol d'Aguja

Coord.: 42° 19′ 0.93″ N, 2° 35′ 16.80″ E / 42.3169250°N,2.5880000°E / 42.3169250; 2.5880000