Sant Atanasi d'Alexandria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Atanasi d'Alexandria, o
Atanasi el Gran

icona amb Sant Atanasi (s. XVII, Museu Arqueològic de Varna, Bulgària)
bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1568), Gran Pare de l'Església Oriental
Nom secular Αθανάσιος (Athanásios, "immortal")
Naixement ca. 293
Alexandria (Egipte)
Defunció 2 de maig de 373
Alexandria (Egipte)
Enterrament Alexandria; traslladat a San Zaccaria de Venècia; des de 1973: Catedral Copta de Sant Marc (el Caire, Egipte)
Commemoració en Esglésies orientals antigues, Església Ortodoxa, Església Catòlica Romana, esglésies luteranes, Església Anglicana, Moviment Anglicà de Continuació
Canonització antiga
Lloc de pelegrinatge Sant Marc (el Caire), San Zaccaria de Venècia
Festivitat 2 de maig (15 de maig a l'Església Copta; 18 de gener a l'Ortodoxa)
Fets destacables bisbe i patriarca d'Alexandria, teòleg i filòsof, participà al Concili de Nicea
Iconografia robes de bisbe grec, llibre; amb un heretge vençut

Sant Atanasi d'Alexandria fou un arquebisbe i sant nascut a Alexandria a finals del segle III (vers 296). És venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva educació va anar a càrrec d'Alexandre d'Alexandria, primat d'Egipte, i va adquirir un gran coneixement de les escriptures. Va visitar l'eremita Sant Antoni del que després en va escriure la biografia. Ja de jove va donar suport a Alexandre contra els intents dels arrians. Va participar com ardiaca al Concili de Nicea (325); un any després va morir Alexandre, que havia recomanat Atanasi per successor. Aviat fou elegit formalment.

El 331 Arri va fer formal submissió a la fe catòlica i això va semblar suficient a l'emperador, i Atanasi va rebre l'ordre d'admetre l'ex-cap heretge a l'església d'Alexandria, però Atanasi s'hi va negar. També es va enfrontar a la secta dels melecians o meletians, que el van acusar de certs fets davant l'emperador però fou absolt.

Però les acusacions es van renovar i fou fins i tot acusat de la mort d'Arseni, bisbe de Hipselis a l'Alt Egipte (que per un temps va romandre amagat per donar veracitat a l'acusació). Atanasi va aconseguir trobar Arseni, que era a Tir, i finalment fou absolt.

Noves acusacions li foren llançades dos anys després i es va convocar un concili a Tir, on encara que no es van poder provar, Atanasi fou deposat, i se li va prohibir acostar-se a Alexandria. Llavors se'n va anar a Constantinoble i va demanar justícia a l'emperador. Aquest va cridar els seus acusadors a la seva presencia, i aquestos encara van afegir noves acusacions i finalment Atanasi fou desterrat a la Gàl·lia.

Se'n va anar a Trèveris (336) on fou rebut per Maximí, bisbe de la ciutat i va estar allí un temps. El clergat alexandrí va acabar demanant el seu restabliment amb el suport de l'eremita Antoni, però l'emperador no ho va acceptar.

Icona amb sant Atanasi

El 337 va morir l'emperador. El 338 fou restablert a la seva seu per Flavi Claudi Constantí però aviat els seus enemics van tornar a buscar la seva destitució. Un concili fet a Antioquia va aconseguir nomenar Pistus (Piste) com arquebisbe d'Alexandria en lloc d'Atanasi. Aquest va convocar un contra concili a Alexandria. Les dues parts van sotmetre la disputa a Juli I, bisbe (Papa) de Roma que va demanar la presència de les dues parts, que no fou possible.

El 340 Constantí II fou assassinat i a l'any següent un nou concili a Antioquia va tornar a condemnar Atanasi, aquesta vegada per assolir l'arquebisbat després de haver estat deposat per anteriors concilis. Eusebi Emisé fou nomenat arquebisbe, i quan aquest va refusar fou nomenat Gregori de Capadòcia, que prengué possessió el 341 en mig de violentes protestes i enfrontaments entre els dos bàndols que no va poder tallar el prefecte (governador) d'Egipte, Filagri, que acompanyava a Gregori.

Atanasi va fugir a Roma on fou rebut per Juli, que va convocar un concili a la Ciutat Eterna per arreglar els afers entre les dues parts; el concili es va celebrar el 342 però els adversaris d'Atanasi no hi van comparèixer.

Un nou concili es va celebrar a Sardica (Sofia) al que els arrians van prometre assistir però amb la condició que Atanasi en fora exclòs. Finalment el concili va declarar la innocència d'Atanasi i els seus seguidors, i el va restaurar com a arquebisbe.

El 349 Gregori de Capadòcia va morir assassinat a Alexandria i es va aprofitar per demanar a l'emperador la reposició d'Atanasi, encara pendent. L'emperador va accedir i Atanasi va tornar a la capital egípcia i va iniciar la venjança contra els arrians, però aquestos van estar protegits per l'emperador Constantí; en un concili a Arle (353) i un a Milà (355) es va demanar la condemna d'Atanasi, aconseguida al segon.

Els seus partidaris, com el bisbe (Papa) Liberi de Roma (el primer Papa que no fou sant), van haver de capitular davant els desitjos de l'emperador. Finalment fou obligat per la força a sortir d'Alexandria per ordre de l'emperador, que hi va enviar Sirià (Syrianus). Atanasi es va retirar al desert i Jordi de Capadòcia va ocupar la seu. Es va iniciar la cerca d'Atanasi que es va poder amagar mercès a l'ajut d'alguns monjos.

Constanci II va morir el 361 i li va succeir Julià l'Apòstata que va ordenar la restauració dels bisbes expulsats pel seu antecessor. Jordi de Capadòcia fou mort en un tumult i Atanasi es va poder reinstal·lar a la seva seu amb facilitat.

Tomba de Sant Atanasi a la Catedral de Sant Marc del Caire
A sobre de la de Zacaries, antiga tomba d'Atanasi a l'església de San Zaccaria (Venècia).

Una vegada mes el seu excessiu zel va provocar les queixes i Julià en va ordenar la deposició al cap de poc temps, desterrant-lo no sols d'Alexandria sinó d'Egipte. Atanasi es va tornar a escapar al desert (362) i a la mort de Julià es va tornar a presentar a Alexandria per ordre del nou emperador, Jovià, que tot i les denuncies contra Atanasi que van seguir, el va mantenir en el càrrec.

Jovià no va regnar gaire temps (363-364) però es va mantenir sota Valentinià I. En aquestos anys va escriure la vida de Sant Antoni i dos tractats sobre la doctrina de la Trinitat.

El 367 Valentinià va emetre un edicte ordenant la deposició de tots els bisbes que havien tornat a les seves seus després de la mort de Constanci II i per cinquena vegada Atanasi fou deposat. Aquesta vegada l'exili només va durar uns mesos doncs el mateix Valentinià el va tornar a cridar al cap de poc per raons desconegudes. Son excessiu zel, i com rèplica mordaç als seus escrits, donà peu a l'expressió Athanasius contra mundum emprada per qualificar una persona amargada i agre, que lluita contra tothom.

Fins a la seva mort el 373 va romandre a Alexandria governant sense oposició. Fou arquebisbe per 46 anys.

Atanasi fou soterrat a Alexandria, i més tard transferit a Venècia, a l'església de San Zaccaria, fins que, el 15 de maig de l'any 1973 i com conseqüència de la seva visita a Roma, el Papa (Copte) Xenuda III restituí les seves relíquies a la catedral copta de Sant Marc, al Caire.

Obra[modifica | modifica el codi]

Les seves obres principals són:

  • Oratio contra Gentes,
  • Oratio de Incarnatione,
  • Encyclica ad Episcopos Epistola,
  • Apologia contra Arianos,
  • Epistola de Nicaenis Decretis,
  • Epistola ad Episcopos Aegypti et Libyae,
  • Apologia ad Imperatorem Constantium,
  • Apologia de Fuga sua,
  • Historia Arianorum ad Monachos,
  • Orationes quatuor contra Arianos,
  • Epistolae quatuor ad Serapionem,
  • Epistola de Synodis Arimini et Seleuciae,
  • Vita Antonii,
  • Liber de Incarnatione Dei Verbi et c. Arianos
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Atanasi d'Alexandria