Sant Carles de la Ràpita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Carles de la Ràpita
Localització

Sant Carles de la Ràpita situat respecte Catalunya
Sant Carles de la Ràpita situat respecte Catalunya

Localització de Sant Carles de la Ràpita respecte del Montsià


Municipi del Montsià
Sant Carles de la Ràpita des del mar
Sant Carles de la Ràpita des del mar
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Montsià
Amposta
Gentilici Rapitenc, rapitenca
Superfície 53,69 km²
Altitud 11 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
15.245 hab.
283,94 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 296350 4499500Coord.: 40° 37′ 16″ N, 0° 35′ 33″ E / 40.62111°N,0.59250°E / 40.62111; 0.59250
Organització
Entitats de població

2
Codi territorial 431362
Agermanament Brives-Charensac (França)

Sant Carles de la Ràpita és un municipi de la comarca del Montsià. Antigament el poble era anomenat la Ràpita dels Alfacs, i avui dia és general anomenar-lo la Ràpita.

Història[modifica | modifica el codi]

Sant Carles de la Ràpita i la Banya P1170206.JPG

La presència humana al terme de Sant Carles de la Ràpita es remunta al paleolític, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posició vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda.

Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.

Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume el Just, les monges Santjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle XVIII es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.

Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica.

A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al delta de l'Ebre, i ordenà que al lloc de pescadors de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d’Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia borbònica no van acabar de reeixir.

Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles Lluís de Borbó i de Bragança i Ferran de Borbó i de Bragança, pretendents carlins, per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls féu renunciar als seus drets.

Economia[modifica | modifica el codi]

El port de Sant Carles de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Són molt importants les captures de llagostí i de marisc.

El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle XIX, i aconseguí la seua màxima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també es troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle XIX quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal.

Sant Carles de la Ràpita és un centre destacat turístic gràcies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localització a prop del Delta de l'Ebre. L'any 2014 s'inaugurà el Museu del Mar, gràcies a una inversió de 500.000 euros a càrrec de l'ajuntament local.[2]

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Bandera (no oficial) de Sant Carles de la Ràpita
Escut no oficial.
Entitat de població Habitants
les Salines de la Trinitat 0
Sant Carles de la Ràpita 15.307
Font: Municat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - - - 1.962 3.164 3.132 3.901 4.592
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.462 6.039 7.176 7.960 7.320 8.964 9.960 10.650 10.781 10.805
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
10.828 10.976 11.194 11.735 12.594 13.488 - - - -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Sant Carles de la Ràpita, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 2.189 34,34
ERC Oriol Junqueras 1.710 26,82
PSC Pere Navarro 770 12,08
PPC Alicia Sánchez-Camacho 567 8,89
ICV-EUiA Joan Herrera 475 7,45
CUP David Fernández 150 2,35
C's Albert Rivera 130 2,03
Vots en blanc 124 1,92
Altres 259 6,1
Total 6.473 63,12

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. ROYO,R.,Impuls definitiu al Museu del Mar, Diari Avui, 16/12/2010. Consulta 29/12/2010.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Carles de la Ràpita Modifica l'enllaç a Wikidata