Sant Cristòfol d'Anyós
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Epònim | Cristòfor de Lícia  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Església catòlica | ||||
| Part de | Anyós | ||||
| Construcció | segle xii | ||||
| Dedicat a | Cristòfor de Lícia | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | romànic | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | la Massana (Andorra) | ||||
| Localització | Carretera de Sant Cristòfol, Anyós | ||||
| |||||
| BIC Andorra | |||||
| Església de Sant Cristòfol d'Anyós | |||||
| Data | 16/07/2003 | ||||
| Identificador | Fitxa 59 | ||||
| BIC Andorra | |||||
| Benedicció de vehicles de Sant Cristòfol d'Anyós | |||||
| Data | 23/06/2010 | ||||
| Identificador | Fitxa 159 | ||||
| Conservació i restauració | |||||
| segle xvi | Ampliat | ||||
| segle xx | Restaurat per Cèsar Martinelli | ||||
| Activitat | |||||
| Diòcesi | bisbat d'Urgell | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| |||||
Sant Cristòfol d'Anyós és una església romànica al nucli d'Anyós en la parròquia andorrana de la Massana.
Està situada a l'extrem de l'altiplà del poble, a uns 1.310 m d'altitud, sobre un espadat que cau sobre la vall de la Valira del Nord.
L'església original era de dimensions reduïdes, de 5 per 4 m amb una nau rectangular i un absis semicircular fet de blocs de pedra regular cobert per una volta de quart d'esfera. Al segle xvi es va ampliar allargant la nau i la seva alçada amb una nova coberta. Es van enderrocar els murs sud i oest. De l'obra d'època romànica es conserven l'absis i el mur nord. Es va aprofitar la part baixa del campanar de torre de planta quadrada, que era prop de l'absis, per integrar-la a la nau. Un nou campanar petit de torre es va aixecar sobre el mur oest amb una finestra a cada cara i teulada de quatre vessants.[1]
Vers el 1933, per indicació de l'antiquari Josep Bardolet, l'estrattista i restaurador Arturo Cividini va arrencar les pintures murals romàniques, atribuïdes al mestre de Santa Coloma i datades al segle xii. Van ser posteriorment adquirides per l'antiquari de Madrid Apolinar Sánchez que les vengué a Arthur Byne. Aquest les diposità el març de 1934 a la Brummer Gallery de Nova York. L'octubre del 1935 s'exhibiren al Brooklyn Museu i el juny del 1942 foren adquirides a la subhasta celebrada a la Parke-Bernet de Nova York pel baró Jean Germain Léon Cassel. El 24 març del 1955 van ser novament subhastades a l'Hotel Drouot de París, sense que se sàpiga qui va ser el seu comprador.[2] Actualment se'n desconeix la seva ubicació. Representaven la Verge amb els apòstols sant Pere i sant Pau. Es conserven altres pintures murals en l'absis i el mur de ponent, d'època gòtica i barroca dels segles XIII a XVI.[3]
El 10 de juliol, dia de Sant Cristòfol patró dels automobilistes, se celebra en aquesta església la benedicció de vehicles. La festa ha estat declarada bé immoble d'interès cultural.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Cristòfol d'Anyós |
- ↑ «Sant Cristòfol d'Anyós». A: Alt Urgell. Andorra. Barcelona: Pòrtic, setembre del 1999, p. 149-150 (Catalunya Romànica. Guies comarcals). ISBN 84-7306-543-3.
- ↑ Berenguer, Mireia; Berenguer, Jacint «Sobre la venda de les pintures de Sant Silvestre i Sant Gregori de Santa Coloma d'Andorra». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2020, pàg. 177 a 192.
- ↑ «Sant Cristòfol d'Anyós». Art Medieval, 28-12-2008. [Consulta: 12 desembre 2011].