Dionís d'Alexandria (bisbe)
 Icona eslava |
|
| Bisbe, confessor, Pare de l'Església | |
|---|---|
| Nom secular | Διoνυσιoς (Dyonisos) |
| Naixement | ca. 190 Alexandria (Província romana d'Egipte) |
| Defunció | 265 Alexandria (Egipte) |
| Commemoració en | Església Ortodoxa, Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 17 de novembre i, per error, també el 3 d'octubre, juntament amb altres màrtirs |
| Fets destacables | Bisbe i patriarca d'Alexandria, teòleg i filòsof |
| Iconografia | Robes de bisbe grec, llibre |
Dionisi d'Alexandria fou bisbe d'Alexandria (247 -265) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans però persones influents. Va estudiar filosofia i finalment va abraçar el cristianisme. Orígenes fou un dels seus mestres. Fou prevere i el 232 va succeir a Heraclas al front de l'escola teològica d'Alexandria; Heraclas fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort també el va succeir en aquest càrrec (247). Durant l'anomenada persecució de Deci fou detingut i portat a Taposiris (entre Alexandria i Canop) on probablement havia de ser executat, però es va poder escapar. El 257, a l'anomenada persecució de Valerià I, va fer una confessió de fe davant el prefecte Emilià i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (Cephro) a Líbia on va estar molt malalt. Al cap de tres anys un edicte de Gal·liè a favor dels cristians el va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra Sabel·li i els sabel·lians, i es va sobrepassar en el seu zel. El 265 va ser convidat a participar a un sínode a Antioquia de l'Orontes, però no hi va voler anar per la seva edat i per no enfrontar-se a Pau de Samosata. Va morir uns mesos després encara el 265. Va escriure diverses obres (tractats i cartes) però només uns fragments s'han conservat. Els principals escrits son:
- Sobre les promeses dirigit contra Nepos.
- Una obra dirigida al Papa Dionís I, bisbe de Roma, en 4 llibres o cartes, en què parla contra els sabel·lians.
- Una obra dirigida a Timotheus, “Sobre la Naturalesa”.
