Erasme d'Antioquia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Erasme)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el bisbe de Formia, patró dels mariners. Vegeu-ne altres significats a «Sant Elm (desambiguació)».
sant Erasme de Formia, o
sant Elm

Retaule de Falkensteiner (1530)(Donaueschingen, Fürstenbergsammlunge)
bisbe i màrtir
Naixement Segle III
Antiòquia?
Defunció ca. 303
Formia? o Il·líria
Enterrament Catedral de Gaeta (abans a Formia)
Commemoració en Església Catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Catedral de Gaeta
Festivitat 2 de juny (occident); 4 de maig (ortodoxos)
Fets destacables Bisbe de Formia
Iconografia com a bisbe; amb un cabrestant amb els budells entortolligats; en el martiri, mentre li trauen els budells; amb un vaixell petit a les mans; amb un pal amb una flamarada (el foc de Sant Elm) a l'extrem
Patronatge Formia, Gaeta; mariners i navegants (antic patró a Catalunya i altres llocs); protector contra el mal de budells; tripaires i budellers

Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí (303) i soterrat en aquesta ciutat. Poca cosa més se'n sap; la Passió, compilada al segle VI, és totalment llegendària. Venerat a Campània i al Laci, és esmentat als martirologis antics sense més notícies.

No s'ha de confondre amb Sant Pere González, sant castellà del segle XIII, dominic, conegut com a Sant Telm i també, en les costes atlàntiques, patró de mariners.

Culte i patronatge[modifica | modifica el codi]

Quan Formia va ser destruïda pels sarraïns en 842, les relíquies van ser traslladades a la veïna Gaeta. En 917 van ser retrobades les relíquies i el màrtir va ser proclamat patró de la ciutat.

Durant l'Edat Mitjana, va ser invocat contra les epidèmies i els mariners el van adoptar com a patró, amb el nom de Sant Elm. Aquest patronatge es deu al fet que el sant havia continuat predicant fins i tot quan un llamp va caure-li al costat i va obrir el terra. Protegia els mariners de les tempestes sobtades i dels llamps, quan l'invocaven. Les descàrregues elèctriques als pals dels vaixells, anomenades Foc de Sant Elm, són considerades com un senyal de protecció pels mariners.

A les costes catalanes havia estat el patró tradicional dels navegants, però de mica en mica va anar essent substituït per altres com Sant Pere o la Mare de Déu del Carme.

També era invocat per a protegir-se dels còlics i malalties intestinals.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Segons la passió, Erasme era oriund d'Antiòquia. Quan van començar les persecucions ja era bisbe; va fugir a una caverna del Mont Libano, on va viure set anys. Retornat a la ciutat, va ser arrestat i jutjat, essent torturat amb diversos turments (la narració dels nombrosos turments és una de les més sangonoses de les actes dels martiris) i tancat. Miracolosament alliberat, marxà a Il·líria, on en set anys va convertir 400.000 persones. Novament arrestat, fou conduït a Sirmio, on aterrà un ídol i convertí 400.000 persones més. Erasme va ser torturat de nou amb turments variats. Alliberat un altre cop, ara per l'arcàngel Miquel, va anar a Formia, on va viure set dies i morí.

Els martiris[modifica | modifica el codi]

Les llegendes compilades a les Acta Sancti Erasmi es basen en llegendes i tradicions diverses, on es barregen elements procedents d'un altre Erame d'Antiòquia. La Llegenda àurea el mostre com bisbe de Formia, on va ser martiritzat. Segons aquesta tradició, en començar les persecucions de Dioclecià, Erasme va ser cridat davant el jutge. Hi va ser colpejat i torturat fins que li van rebentar les venes. Davant la serenitat del sant, va ser llençat a una fossa plena de serps i cucs i li vessaren a sobre oli bullent i sofre. Erasme resistia tot pregant Déu, i una tempesta va dispersar els seus botxins. Llençat de nou a la fossa de les serps, un àngel l'alliberà.

Erasme continuà el seu ministeri, però el nou emperador, Maximià, tornà a reprendre la persecució. Novament arrestat, fou de nou banyat en oli bullent, li van vessar metalls fos a la boca per a fer-lo callar i fou tancat en una bóta plena de claus, puntes i vidres, que es va fer rodolar i estimbar des d'una muntanya. Un àngel, de nou, va salvar el sant. Llavors li arrencaren les dents amb tenalles, el lligaren a un pal i el van assar a unes graelles. Li tragueren els ulls i les ungles i el van lligar a uns cavalls que l'arrossegaren. Com s'ha comentat, és una de les narracions de martiri més sanguinolentes de totes.

Salvat de nou, Erasme va fugir al Mont Libano, on uns corbs li portaven l'aliment. Va tornar a ser capturat i l'emperador el va fer cobrir de pega i cremat... però va sobreviure. Tancat perquè morís de gana, va tornar a ser alliberat miracolosament. Va passar el temps i Erasme va tornar a ser capturat i torturat, ara a Il·líria, on havia predicat. Aquí va tenir lloc el martiri definitiu: els seus budells li van ser extrets entortolligant-los a un argue o cabrestant. Encara hi ha una variant que diu que, alliberat per enèsima vegada, va morir en pau set dies després, a Formia, on l'havia portat un àngel.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Erasme d'Imbert, Sant Erasme vulgarment apel·lat Sant Elm primitiu patró dels navegants: Notes històriques, Jaume Plá, Barcelona 1950.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]