Esteve màrtir

sant Esteve
Pintura de Carlo Crivelli, a l'Altar Demidoff, s. XV
protomàrtir
Nom secular	Στέφανος Stephanos ("coronat")
Naixement	Segle I
Defunció	c. 35 Jerusalem
Enterrat a	Basílica de San Lorenzo fuori le Mura (Roma)
Venerat en	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglèsies catòliques orientals, Comunió anglicana, Església luterana
Canonització	Antiga
Lloc de pelegrinatge	Roma: Basilica di San Lorenzo fuori le Mura
Festivitat	Dia de Sant Esteve (26 de desembre a occident i 27 de desembre a orient)
Fets destacables	Diaca
Iconografia	Com a diaca, amb dalmàtica; amb un llibre i pedres; amb tres pedres; essent lapidat
Patronatge	Diaques; Sèrbia; Passau (Alemanya); Prato (Itàlia); a la Barcelona gremial: brodadors, freners i guarnicioners, guadamassilers; Bagà, Cantallops, Castellar del Vallès, Fonollosa, la Garriga, Granollers, Ripollet, Riudellots de la Selva, Sallent, Sant Esteve de la Doma, Sant Esteve Sesrovires, Sords, Tavèrnoles, Vila-seca; Fuenlabrada

Sant Esteve màrtir o Stephanos kelil (Començament del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme. No se sap segur quin era el seu nom però sí que significava corona, d'aquesta manera, com que es considerava un jueu hel·lenitzat, se li atribuí el nom grec Stephanos (en arameu, kelil i en català, Esteve)

Esteve als textos antics

Sant Esteve de Giotto

L'única font per conèixer la seva vida i mort són el llibre del Nou Testament conegut com els Fets dels Apòstols. Esteve va ser un dels set homes escollits pels apòstols poc temps després de la mort de Jesús amb la funció de diaca per gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues dins l'economia de l'església primitiva. També va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El missatge d'Esteve va ser près com una agressió a la Llei i se'l acusava de dir paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu. Una població agitada com la del Jerusalem d'aquell temps, provocà que els més excitats el portessin davant el Sanedrí i allà va fer un discurs carregat de fogositat i imprudent, considerat inadmissible per una assemblea encarregada de vetllar per la tradició i la Llei, per la qual cosa l'acabarien matant. Al sentir-lo, els membres del Sanedrí estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve (Fets 7, 54) i es van tapar les orelles i s'abraonaren tots alhora contra ell (Fets 7, 57). Un grup d'exaltats el portaren a les afores de Jerusalem i l'apedregaren. Dins el context polític del moment, el Sanedrí no podia condemnar a ningú ja que només era l'autoritat moral, perquè el poder polític i la força pública residia en els romans. Pau de Tars també hi era, segons sembla vigilant la roba dels que el lapidaren.

Troballa del cos de Sant Esteve

La troballa o invenció (del llatí inventio) del cos de Sant Esteve va tenir lloc en temps de l'emperador romà Honori quan un capellà anomenat Llucià a través d'un somni (o potser una al·lucinació) se li aparegué Gamaliel i li va dir que el cos es trobava a Cafargamala al nord de Jerusalem.

A partir de l'any 415 es va erigir una tomba oficial a Jerusalem.

Les suposades relíquies de sant Esteve portades a Menorca el 418 originaren un fanatisme religiós encapçalat pel bisbe Sever que s'expressà en la persecució dels jueus de l'illa i la seva total conversió al cristianisme.

És objecte de veneració (dulia) tant en l'església catòlica com en l'ortodoxa. La seva festa se celebrava tradicionalment el 3 d'agost i el seu dies natalis se celebra el 26 de desembre.

La seva representació iconogràfica és amb tres pedres i la palma del martiri.

• 

  Fresc a la cripta de Saint-Germain, a Auxerre, 841-857, amb la lapidació

• 

  Icona bizantina, s. XI (S. Petersburg, Ermitage)

• 

  Talla del Mestre de les Portes d'Altötting, 1520-30 (Munic, Bayerisches Nationalmuseum)

• 

  Lapidació, per Rembrandt, 1625 (Lió, Musée des beaux-arts)

Enllaços externs

• Catholic Encyclopedia: Saint Stephen