Sant Feliu de Codines

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:24, 6 set 2016 amb l'última edició de Pauibars (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Feliu de Codines
Imatge

Localització
Map
 41° 41′ 19″ N, 2° 09′ 53″ E / 41.6885°N,2.1647°E / 41.6885; 2.1647
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població6.527 (2023) Modifica el valor a Wikidata (435,13 hab./km²)
Llars41 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCodinenc, codinenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície15 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud480
Punt més altserrat del Berenguer (859 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
8 desembre 1799independència Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
PatrociniSant Feliu Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPol Cabutí i Borrell (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.626.147 € (2023) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08182
Fus horari
Codi INE08210 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082107 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websantfeliudecodines.cat Modifica el valor a Wikidata

Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental. Està situat en el sector nord-occidental de la comarca, al límit amb la comarca del Moianès (al nord) i la del Vallès Occidental, a ponent.

Història

El nom de Sant Feliu ja apareix l'any 1059 quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla foren nomenats barons de Montbui pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Aquests van ser els primers senyors feudals, que van ocupar una baronia que s'estenia al llarg i ample d'una extensa contrada a la qual pertanyien, entre d'altres, els actuals municipis de Sant Feliu, Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana.

Amb el pas dels segles, Sant Feliu es va constituir en l'enclavament més important de tots els que conformaven aquesta baronia, tant en nombre d'habitants com en producció artesanal. Això va provocar que els habitants de Sant Feliu es plantegessin la independència respecte de la baronia de Montbui.

Després de molts litigis, i aprofitant una conjuntura favorable, es va obtenir del rei Carles IV, l'any 1793, el títol de Vila a la parròquia de Sant Feliu de Codines, encara que aquesta concessió no va poder ser efectiva fins al dia 8 de desembre de 1799, data en què es van poder reunir els 25.000 rals de billó que es demanaven per accedir a aquella petició.

La població va créixer al voltant de l'església parroquial, on es va formar el barri de la Sagrera (que vol dir "terra sagrada"). Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats. A poc a poc el poble va anar creixent i, paral·lelament al barri de la Sagrera, es van formar altres barris importants del nucli urbà, com el Serrat de Vic i la Venderia o Revenderia. Aquest últim s'estenia per la carena de l'altra banda del torrent de l'Escletxa, que passava pel mig del poble.

Al llarg del temps es va anar creant una intensa rivalitat entre els dos barris, fins al punt que el de la Venderia, el 1796, va construir el seu propi campanar per posar-hi "rellotge de quarts y horas, (...) ab sas campanas".

Òbviament, va desaparèixer aquesta picabaralla i aquells dos barris es van unir físicament, per mitjà de la urbanització de la plaça i més tard, també, amb l'obertura de la Travessia. A partir d'aquest fet es van anar formant altres barris i zones residencials fins a conformar l'actual vila de Sant Feliu de Codines, característica per la seva situació dalt d'una carena.

Des de finals del segle XIX, aquestes zones residencials es van anar incrementant gràcies a l'arribada de gent que ha preferit l'entorn natural de Sant Feliu al brogit de les ciutats.

El clima sec gairebé exclusiu de què gaudeix Sant Feliu en l'entorn on està enclavat, el seu entorn natural i la proximitat a grans ciutats són els principals factors que van fomentar un nou estil de vida, de tipus residencial, a finals del segle XIX.

Sant Feliu de Codines amb Sant Sadurní al darrere
Vista de la vila

Bandera

La bandera del municipi va ser aprovada el 15 de febrer de 2005, i té el següent format: Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clar, amb dues bandes iguals juxtaposades, blanca la superior i groga la inferior, de gruix conjunt 7/40 de l'alçària del drap.[1]

Persones il·lustres

Un personatge il·lustre que va visitar el poble fou Antoni Gaudi. A Sant Feliu, hi va deixar l'empremta amb el disseny de l'estendard de l'Orfeó Feliuà, que està exposat al Museu Municipal Can Xifreda.[2] El Doctor Bartomeu Robert va ser un altre personatge que va gaudir del clima benigne de Sant Feliu, fins al punt que comentava que Sant Feliu era el millor poble del Vallès i recomanava a molts dels seus malalts que hi passessin llargues temporades per guarir de les seves malalties.

Entre altres visitants il·lustres també cal destacar el pas del filòleg Pompeu Fabra, dels polítics Manuel Carrasco i Formiguera, i Francesc Cambó, i de l'eclesiàstic i pensador Jaume Balmes, que va escriure a la masia del Prat de Dalt (pertanyent a Caldes de Montbui, però molt lligada a Sant Feliu de Codines) la seva coneguda obra El Criterio.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
9 19 41 618 1.746 2.906 2.838 2.361 2.450 2.755

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.459 2.445 2.347 2.357 2.731 2.998 3.313 3.549 3.737 3.737

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.007 4.115 4.290 4.715 5.027 5.412 5.620 5.836
6.105
5.900

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.968
6.184
6.363
6.460 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Entitats

Referències

  1. «DOGC» (en català). Generalitat de Catalunya, 07-03-2005.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 106. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sant Feliu de Codines
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu de Codines