Sant Feliu de Llobregat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Feliu de Llobregat
Bandera de Sant Feliu de Llobregat Escut de Sant Feliu de Llobregat
(En detall) (En detall)
Localització

Sant Feliu de Llobregat situat respecte Catalunya
Sant Feliu de Llobregat situat respecte Catalunya

Localització de Sant Feliu de Llobregat respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
Monument a l'onze de setembre
Monument a l'onze de setembre
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Santfeliuenc, santfeliuenca
Pressupost 40.921.211,36 €
Superfície 11,81 km²
Altitud 25 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
43.769 hab.
3.706,1 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 420345 4581802Coord.: 41° 23′ 2″ N, 2° 2′ 50″ E / 41.38389°N,2.04722°E / 41.38389; 2.04722
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Jordi San José i Buenaventura (ICV-EUiA)
Rosa Maria Martí i Jodar (CiU)(Primera tinent d'alcalde)
Manel Martínez i Díaz (ICV)(Segon tinent d'alcalde)
Manel Carrion i Ribas (CiU(Tercer tinent d'alcalde)
Lídia Muñoz i Cáceres (ICV)(Quarta tinent d'alcalde)
Codi postal 08980
Codi territorial 082114
Agermanament Daora (Sàhara Occidental)
Estelí (Nicaragua)
Villeneuve-le-Roi (França)

Sant Feliu de Llobregat és la capital de la comarca del Baix Llobregat.

Està situada al marge esquerre del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Sant Just Desvern a l'est, Molins de Rei al nord, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló a l'oest i Sant Joan Despí al sud.

És a més cap de partit judicial i seu del bisbat de Sant Feliu.

Festes[modifica | modifica el codi]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Sant Feliu està situat a la vall del riu Llobregat, al seu marge esquerre, i va pujant cap al Parc de Collserola, que es tracta d'un espai d'interès natural que inclou part de nou municipis.

Per la vora sud de la ciutat discorre la riera de Sant Just que a l'arribar a Sant Feliu agafa el nom de riera Pahissa, que agafa la seva aigua del turó d'en Cors (390 m) i el puig Sant Pere Màrtir (389) i el coll de Can Cuiàs. Actualment està canalitzada en quasi en tota la seva extensió i convertida en carrer, igual que la riera la Salut. Que recull les aigües que baixen del Puig d'Olorda, el Turó d'en Serra, el Turó de Can Pasqual, el Turó de Merlès, i el Turó Rodó. També queda a prop el Torrent de Can Miano.

Les muntanyes més properes a la ciutat que pertanyen a la Serra de Collserola són: el Puig d'Olorda (436,4 m.) també anomenat la Creu, per la seva proximitat a Santa Creu d'Olorda i per la gran creu que hi ha al cim, explotat per una fàbrica de ciment fins a l'any 2006, la Penya del Moro (375 m.), el Puig Aguilar (387m.)[2] i, ja fora del terme, el turó de Sant Pere Màrtir (389 m.).

Història[modifica | modifica el codi]

Està documentada la presència humana dins del terme des de la prehistòria, tal com ho demostren les restes materials paleolítics a Can Albareda i del neolític, a la cova de l'or o dels encantats, al vessant sud del Puig d'Olorda. També es trobaren restes ibèriques i romanes en diferents indrets com les Grases o la plaça de la Vila. En temps dels romans i durant part de l'Edat Mitjana Sant Feliu es deia Ticiano, Tiano o Micano. Però el topònim Sant Feliu no apareix de forma escrita fins a l'any 1002 en què és recollit com a Sancti Felicis, en un document dipositat al monestir de Sant Cugat del Vallès. L'origen d'aquesta denominació era l'existència d'una ermita dedicada a aquest sant.

L'any 1524 es fundà l'església parroquial de Sant Llorenç (derruïda durant la guerra civil i reconstruïda en el seu mateix lloc posteriorment). Fins aleshores Sant Feliu depenia de les parròquies veïnes de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Uns anys després es realitzà un judici per bruixeria a una dona d'origen occità de la vila, anomenada Blanca Bardiera, que acabà amb el seu alliberament sense càrrecs.

Durant el segle XVII, Jaume Falguera hi construí un palau, encara anomenat Falguera, amb extensos jardins que s'estenien fins al riu Llobregat. La propietat fins fa molt pocs anys era del marquesos de Castellbell, família noble descendents d'en Jaume Falguera que utilitzà el palau en diversos moments i fins ben entrat el segle XX. L'actual Marquès de Castellbell és don Josep Lluís de Vilallonga i Cabeza de Vaca. Actualment el Palau i el que resta dels seus jardins són de titularitat municipal. Com a curiositat esmentem que en les cavallerisses encara s'hi conserva la carrossa dels Castellbell que va ser immortalitzada en un fragment de la Rambla de les Floristes de Josep Maria de Sagarra.

El 1855 es va inaugurar l'estació de Sant Feliu que corresponia a la línia entre Barcelona i Vilafranca. Un altre edifici emblemàtic, el Mercat Municipal popularment conegut com "la plaça" es construí l'any 1885. Sant Feliu de Llobregat és la capital de la comarca del Baix Llobregat des del 1936. El creixement i l'acumulació progressiva de serveis van propiciar que Alfons XIII concedís el títol de ciutat a Sant Feliu de Llobregat l'any 1929.

Durant la guerra civil la toponímia amb referents religiosos i monàrquics va ser abandonada i substituïda. En el cas de Sant Feliu, la població va passar a anomenar-se Roses del Llobregat, per la gran tradició del cultiu d'aquesta flor i la presència de famosos creadors de noves varietats: els Dot i els Camprubí.

Des de principis del segle XX s'havien instal·lat nombrosos tallers primer tèxtils i més endavant metal·lúrgics. La fàbrica Bertrand (1861) i la fàbrica Solà i Sert (1893) són les indústries tèxtils més importants del moment. Amb l'adveniment de la producció elèctrica, s'abandonen els vapors i comença la gran industrialització de la vila i de la comarca.

El 1948 es fundà Ràdio Sant Feliu, amb el nom Radio Juventud de San Feliu i que tot i estar sota la tutel·la de las Juventudes del Movimiento (falangistes) va gaudir d'una certa independència. El 3 de febrer de 1981 i després d'un període de crisi, la ràdio va reobrir, ara amb el seu nom actual, Ràdio Sant Feliu.

En dates més recents podríem destacar: Sant Feliu va ser seu d'entrenament de voleibol durant els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. El 25 de maig de 1994 la pilot santfeliuenca Mercè Martí va guanyar la volta al món en avioneta després d'una prova que va constar de 12 etapes. Del seu Club de Natació han sortit waterpolistes olímpics com Gustavo Marcos, Elisabeth Fuentes, i Anna Ramírez, tots tres formats en el club. Jennifer Pareja, capitana de la selecció espanyola de waterpolo que va guanyar els Mundials de Natació l'any 2013, també va estar una temporada a l'equip de waterpolo del Sant Feliu.

El 1995 van començar les obres del nou barri de Mas Lluí que va ampliar un 30 % la superfície urbanitzada de la població i va donar habitatge a 2.000 nous santfeliuencs. Paral·lelament es va contruir el barri de Les Grasses, tocant al barri de la Salut, proper a Molins de Rei, que compta amb el Roserar, un jardí obert als ciutadans amb centenars de varietats de roses.

Francesc Baltasar i Albesa (PSUC després ICV) va ser el primer alcalde de la democràcia i va estar en el càrrec durant 21 anys (1979-2000). El substituí Àngel Merino (ICV) per renúncia de l'anterior alcalde. En les eleccions del 2003 el nou alcalde escollit va ser Juan Antonio Vázquez Cortado (PSC-PSOE), que restà fins al 16 de desembre de 2010, moment en què renuncià, després d'haver guanyat les eleccions del 2007. La seva substituta va ser Lourdes Borrell Moreno (PSC) escollida com alcaldessa al Ple de l'Ajuntament, realitzat el dia 23 de desembre de 2010, sent la primera dona que ostenta aquest càrrec en la història de la ciutat. Jordi San José i Buenaventura ICV-EUiA és des del 2011 l'alcalde de la ciutat en guanyar les eleccions.

El 15 de juny de 2005, arran de la decisió del Vaticà de dividir l'Arquebisbat de Barcelona en tres diòcesis, Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, l'església parroquial de Sant Llorenç esdevé catedral i la ciutat seu del bisbat de Sant Feliu.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francesc Baltasar i Albesa PSUC
1983 - 1987 Francesc Baltasar i Albesa PSUC
1987 - 1991 Francesc Baltasar i Albesa IC
1991 - 1995 Francesc Baltasar i Albesa IC
1995 - 1999 Francesc Baltasar i Albesa ICV-EUiA
1999 - 2003 Francesc Baltasar / Angel Merino ICV-EUiA
2003 - 2007 Juan Antonio Vázquez Cortado PSC
2007 - 2011 Juan Antonio Vázquez Cortado/Lourdes Borrell Moreno PSC
Des del 2011 Jordi San José i Buenaventura ICV-EUiA

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
32 33 46 316 1.579 2.484 2.749 2.990 3.314 3.852
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.406 6.343 6.571 7.327 10.201 21.751 37.849 37.823 36.403 36.933
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
35.797 35.958 38.435 40.695 41.954 42.486 42.895 43.528 43.850 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Els centres educatius[modifica | modifica el codi]

Sant Feliu disposa de 25 centres educatius de totes les edats. El següent quadre mostra la classificació dels diferents centres segons la seva tipologia.

ESCOLES BRESSOL EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA BATXILLERAT CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL GRAUS MITJÀ I SUPERIOR
ESCOLA PÚBLICA - Llar d'infants El Tambor

- LLar d'infants Ginesta

- Llar d'infants Patufet

- Llar d'infants Fàbregas

- Escola Nadal

- Escola Salvador Espriu

- Escola Falguera

- Escola Arquitecte Gaudí

- Escola Josep Montmany Amat

- Escola Pau Vila

- Escola Miquel Martí i Pol

- Institut Olorda

- Institut Martí Dot

- Institut Olorda

- Institut Martí Dot

- Institut Martí Dot
ESCOLA CONCERTADA I PRIVADA - Llar d'infants Giravolt

- Llar d'infants L’Avet

- Llar d'infants Snoopy

- Llar d'infants Peücs

- Col·legi Bon Salvador

- Escola Verge de la Salut

- Col·legi Mare de Déu de la Mercè

- Escola Mestral

- Col·legi Bon Salvador

- Escola Verge de la Salut

- Col·legi Mare de Déu de la Mercè

- Escola Mestral

- Col·legi Bon Salvador

- Escola Verge de la Salut

- Escola Mestral

ALTRES - Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Llobregat

- Centre de Formació d’Adults Mestre Esteve

- Centre Xamfrà Taller Sant Miquel

- Escola d'Educació Especial Tramuntana

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu la categoria Santfeliuencs

Seguici Popular de la Ciutat[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Cardona, Daniel. Sant Just Desvern, un paisatge i una història. L'Abadia de Montserrat, 1987, p. 12. ISBN 8472028984. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu de Llobregat Modifica l'enllaç a Wikidata