Feliu de Girona (màrtir)
| sant Feliu, o Fèlix de Girona, o Feliu l'Africà |
|
|---|---|
 Predicació de Sant Feliu a les dones de Girona per Joan de Borgunya, 1520 (Catedral de Girona) |
|
| màrtir | |
| Nom secular | Felix |
| Naixement | Final del s. III Scil·lis, (Àfrica, actual Tunísia) |
| Defunció | 303 Sant Feliu de Guíxols (Alt Empordà) |
| Enterrat a | Església de Sant Feliu de Girona |
| Venerat en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Sant Feliu (Girona) |
| Festivitat | 1 d'agost |
| Iconografia | Palma de martiri; amb roda de molí al coll; essent torturat amb ganxos |
| Patronatge | Girona, Sant Feliu de Guíxols, Sabadell, Xàtiva, Sant Feliu de Llobregat, Constantí |
Sant Feliu fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució cristiana de Dioclecià.[1]
No s'ha de confondre amb el sant també gironí Sant Feliu diaca,[2] llegendari company de Sant Narcís.
Taula de continguts |
[modifica] Primers anys
Sant Feliu nasqué a Scillis, prop de Cartago, en el si d'una família acomodada, l'últim terç del segle III. Cursà els seus estudis a Cesarea Marítima, juntament amb Sant Cugat, on té els primers contactes amb cristians. Es converteix ràpidament al cristianisme i és batejat.
[modifica] Vida a Girona
El 303, Dioclecià havia donat l'ordre d'extermini dels cristians en la que serà l'última de les grans persecucions contra el cristianisme a l'Imperi romà. A la Tarraconensis, la persecució serà duta a terme pel pretor Dacià. Feliu i Cugat decidiren abandonar Scil·lis, on la persecució encara no havia arribat, disfressats de mercaders i marxar a ajudar els cristians de les zones on la persecució és més dura. Marxen a la Tarraconensis i, mentre Cugat s'adreça cap al Castrum Octavianum (Sant Cugat del Vallès), Feliu va més al nord.
Feliu arribà a Empúries i d'allí a Girona, on s'establí. Hi promogué la fe cristiana i agafà molt renom entre els habitants de la ciutat; les autoritats romanes, alarmades, el detingueren.
[modifica] Martiri
Les actes del seu martiri han estat molt adulterades pels cristians amb l'objectiu de fer-lo més admirable. Segons s'hi conta, les autoritats gironines dugueren a Feliu davant del tribunal del pretor, qui l'envia a la presó i, més tard, el declarà culpable. Patí diferents tortures, i després el lligaren a uns cavalls i l'arrossegaren per tot el poble. Diuen les actes que fou guarit miraculosament de les seves ferides i passà a diferents pobles. Quan era a Sant Feliu de Guíxols, li lligaren una roda de molí al coll i el llençaren al mar des de la punta dels Guíxols, però novament per intervenció divina, fou salvat. Els goigs del sant diuen:
-
- Des dels Guíxols sou llançat / al mar, amb una gran mola. / Un àngel des del cel vola / i a la platja us ha portat / que en honra vostra es diu / Calassanç des d'aquell dia.
Finalment la condemna es compleix i és mort sota el suplici d'estirar-li la pell i la carn amb ganxos de ferro.
[modifica] Devoció
Feliu va ser enterrat a Girona i sobre el martyrium va aixecar-se la que avui és l'Església de Sant Feliu. El sepulcre i la basílica que s’hauria bastit al damunt van convertir-se, ja durant els segles IV-V, en un dels símbols d’identitat i de prestigi de la ciutat durant l’antiguitat tardana, època en què el centre martirial hauria esdevingut un dels mes importants centres de pelegrinatge d’Hispània. Fins i tot el mateix rei visigot Recared (586-601) va regalar al sepulcre del sant una corona votiva d’or.
El seu culte, a més, es va difondre amb molta força entre les principals ciutats del sud de la Gàl·lia (Tours i Narbona), d’Hispània (Toledo, Lleó, Xàtiva, Còrdova, Cadis, Saragossa o Sevilla), i, fins i tot, del nord d’Àfrica (Mezloug o Guelma).
La veneració que assolí la figura del màrtir gironí en el marc de l’Església hispànica visigòtica (segles VI-VII) es traduí en la composició d’un ric conjunt de textos litúrgics (passió, himne litúrgic, misses, etc.) pensats per a ser llegits durant la commemoració anual del seu martiri (1 d’agost), acabant per esdevenir una de les festivitats més solemnes del calendari litúrgic visigòtic hispànic.
[modifica] Notes
- ↑ Segons el Martirologi Romà (Editio Typica de 1922, edició de 1956): «Gerundæ, in Hispania, natalis sancti Felicis Martyris, qui, post diversa tormentorum genera, a Daciano tamdiu iussus est laniari, donec invictum Christo spiritum redderet.»
- ↑ Segons el Martirologi Romà (Editio Typica de 1922, edició de 1956): «Augustæ sancti Narcissi Episcopi, qui primus in Rhætia Evangelium prædicavit; deinde in Hispaniam profectus est, et, cum Gerundæ multos ad Christi fidem convertisset, ibidem, in persecutione Diocletiani Imperatoris, una cum Felice Diacono, martyrii palmam accepit.»
