Sant Galderic
| sant Galderic | |
|---|---|
 Imatge popular de Sant Galderic al pla de l'església d'Ulldemolins |
|
| monjo, confessor | |
| Nom secular | Gaudericus |
| Naixement | ca. 820 Sant Galderic (Carcassès, Aude) |
| Defunció | 16 d'octubre de 900 Sant Martí del Canigó |
| Enterrat a | Catedral de Perpinyà (fins al 1781, a S. Martí del Canigó); relíquies a Fanjaus i Sant Pau del Camp (Barcelona) |
| Venerat en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | 990, Narbona per Raimon II, bisbe de Tolosa i el Concili de Narbona |
| Lloc de pelegrinatge | Canigó |
| Festivitat | 16 d'octubre |
| Orde | Benedictins |
| Iconografia | Amb agullada, amb espigues de blat a la mà. |
| Patronatge | Rosselló, Conflent, Vallespir, Perpinyà, Mirapeis, Sant Martí del Canigó; pagesos |
Sant Galderic (Vilavella, actual Sant Galderic, Aude, Llenguadoc-Rosselló, ca. 820 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 900) fou un pagès. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Galderic era un camperol que, amb els seus dos germans, conreava les terres d'un altri. Va defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors.
[modifica] Veneració
Va morir en olor de santedat i va ser enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó. Se li atribuïren un seguit de miracles; l’any 990, va ser canonitzat al Concili de Narbona pel bisbe Raimon II de Tolosa.
La seva festivitat és el 16 d'octubre. És el sant patró del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, de Perpinyà de Sant Martí del Canigó i de Mirapeis; a més, és patró tradicional dels pagesos catalans, fins a la seva substitució per Sant Isidre el Llaurador a partir del segle XVII. Avui, encara és venerat pels pagesos del Pirineu i la Catalunya Nord.
Durant la invasió francesa de 1654, les relíquies del sant van ser traslladades del Canigó a Barcelona, al monestir benedictí de Sant Pau del Camp; el 1665 van tornar a Sant Martí del Canigó on foren fins 1781, quan el monestir es va secularitzar. Avui són a la Catedral de Perpinyà. La relíquia d'un dit del sant es guarda a Fanjaus; en ocasions importants es porta fins a Saint-Gaudéric. L'any 2009 es van portar unes relíquies dels sant a Sant Martí del Canigó, a peu des de Sant Miquel el Vell, per la carretera en processó d'unes dues mil persones, dins d'una petita urna de color daurat i van ser depositades al peu de la imatge del sant.
[modifica] Llegendes
Galderic era molt devot i pregava freqüentment.
Una altra llegenda, narrada per Joan Amades, ens diu que Sant Galderic era el suplent de Sant Pere a la porta del cel. Una vegada Sant Pere va demanar a Nostre Senyor que li donés set dies de festa per a poder venir a passar una setmana a Barcelona; Déu li va concedir permís i Sant Galderic va fer-se càrrec de la porteria. A Sant Pere li va agradar tant el que va veure a Barcelona, que va decidir quedar-s’hi una setmana més. Passada una setmana, però, Nostre Senyor va anar a la porta del cel per saber com havia anat l’estada a Barcelona, i en veure que no havia tornat, digué a Sant Galderic que no el deixés entrar, ja que havien tocat l'Àngelus i, passada aquella hora, les portes del cel no s’obrien a ningú. Mentre Sant Galderic tenia cura de la porta del cel, els negocis de la pagesia occitana i catalana anaven molt malament: moltes fonts s’havien estroncat, alguns rius s’havien eixugat, les pedregades havien fet malbé les collites de fruita i altres productes del camp, etc. Quan va tornar Sant Pere, Galderic va arreglar els mals que afectaven aquelles terres.
