Sant Genar
De Viquipèdia
Sant Genar (en italià, Gennaro), Sant patró de Nàpols, és un sant i màrtir per les esglésies catòlica i ortodoxa. Fou bisbe de Benevent (en la regió de Campània, Itàlia) en el segle IV i, d'acord amb la tradició, s'anomenava Prócolo i pertanyia a la família patrícia dels Ianuarii, consagrada al déu Janus. Fou condemnat a mort durant les persecucions als cristians del emperador roma Dioclecià.
Taula de continguts |
[edita] Martiri
A l'any 305, durant la persecució de Dioclecià (la última que van patir els cristians fins la pau de Constantí), Genar sent bisbe de Benevent, és encarcerat, junt amb els amics que l'acompanyant, per part dels soldats del governador de la ciutat.
Segons la tradició cristiana, els seus raptors intenten que renegui de la fe, però al no aconseguir-lo l'introdueixen dins d'un forn d'on surt viu, sense que ni tan sols les seves vestidures es cremin. Al dia següent, junt amb altres cristians, és traslladat al amfiteatre, a on són llençats a les feres, que sorprenentment no els ataquen i s'abraonen als peus de Genar, manses com ovelles.
Finalment, davant dels fets, els soldats decideixen portar-lo amb els demés cristians a la plaça Vulcana per ser decapitats. Amb ell foren martiritzats altres cristians.
[edita] Miracle de la liquació
La fama de Sant Genar es deguda al fet, considerat com un miracle per l'Església Catòlica, que tots els anys a Nàpols el 19 de setembre, aniversari de la seva mort i que segons la tradició es repeteix des de fa 400 anys, consistent en la liquació de la sang del sant.
En aquest dia, un sacerdot exposa en el altar de forma solemne, front a una urna que conté el cap del sant, una ampolla de la mida aproximada d'una pera que porta la seva sang solidificada. Després de resar, la sang, normalment sòlida i de color negra, es torna líquida i vermella augmentant el seu volum. Altres casos de liquació de sang són els de Sant Charbel Makhlouf (en el Líban) i Sant Pantaleó (en el Monestir de l'Encarnació, a Madrid).
[edita] Explicació científica
Segons l'explicació científica, aquest comportament es habitual en fluïts anomenats no-newtonians, en particular en els materials anomenats pseudoplàstics, que es comporten com sòlids quan estan en repòs i es tornen més fluïts quan se sotmeten a algun tipus d'esforç, i tixotropia, que tenen memòria. En la revista científica Nature[1] es publicà l'any 1991 un article que explicava el fenomen de la liquació de la sang. El professor de química orgànica de la Universitat de Pavia, Luigi Garlaschelli, va reproduir el miracle amb una barreja de calç, clorur de ferro hidratat i aigua salada [2].
A Sant Genar se li atribueix, no sols aquest miracle, sinó també el d'haver deslliurat a la ciutat de les erupcions del volcà Vesuvi.
