Sant Germà de París
De Viquipèdia
| Sant Germà de París | |
|---|---|
 |
|
| Bisbe | |
| Nom secular | Germanus (Germain, en francès) |
| Naixement | 496, Autun (França) |
| Mort | 28 de maig de 576, París (França) |
| Enterrament | Abadia de Saint Germain des Près (París) (llavors, església de Sant Vicenç) |
| Venerat en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | 754, Roma per Esteve II |
| Santuaris principals | Saint Germain des Près |
| Festivitat | 28 de maig |
| Fets destacables | Bisbe de París (555); abans, abat de Sant Sinforià d'Autun |
| Iconografia | Robes de bisbe |
Germà de París fou un sant catòlic nascut a Autun el 496 i mort a París el 28 de maig del 576. Era fill d'Eleuteri i Eusèbia. Va estudiar a Avalon i a Luzy sota custòdia d'un parent sacerdot de nom Escapilió (Scapilion).
Als 34 anys fou ordenat sacerdot per Sant Agripi d'Autun i va arribar a ser abat del monestir de Sant Sinforià prop d'Autun. Donava tantes almoines que els monjos es van revoltar contra ell. El 555 era a París al moment en què va morir el bisbe Eusebi i el rei Khildebert, amb el consentiment de tots, el va proclamar bisbe de la ciutat.
Va estar present als concilis de París III i IV (557 i 573) i al II Concili de Tours (566). El 540 Khildebert va anar a Hispània i va assetjar Saragossa, però el setge fou un fracàs. Els habitants de Saragossa s'havien declarat sota protecció de Sant Vicenç màrtir, i llavors el rei, va aprofitar això i va simular perdonar a la ciutat, retornant a París on va fer construir una església dedicada a Sant Vicenç que es va acabar el 23 de desembre del 558. Khildebert va patir una malaltia greu però fou curat suposadament per Sant Germà però finalment va morir el mateix dia que Germà consagrava l'església de Sant Vicenç el 23 de desembre del 558. Aquesta església fou cremada pels normands al segle IX i reconstruïda el 1014, fou després el monestir de Saint Germain des Près (Sant Germà dels Prats), els abats del qual van tenir poder temporal fins el 1670. El Papa Alexandre III la va consagrar el 1163.
 Escultura a Saint-Germain-en-Laye (París) |
 Nau de l'actual església de Saint Germain-des-Près |
 Capella de Sant Sinforià a St. Germain-des-Près, reconstruida al s. XI |
 Primera tomba del sant a la Capella de Sant Sinforià |
Germà va haver d'excomunicar al nou rei Caribert, fill de Khildebert, pels seus vicis, i va treballar per la pau entre els diversos fills del rei difunt.
Va morir el 28 de maig del 576 i fou enterrat a la capella de Sant Sinforià a l'església de Sant Vicenç. Pipí els va fer traslladar al interior de l'església el 754. Aquesta església és avui coneguda com Saint Germain des Près.
Es conserva una carta i un tractat sobre litúrgia gal·la. Declarat sant, la seva memòria es commemora el 28 de maig.
