Sant Gregori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Gregori (desambiguació)».
Sant Gregori
Bandera de Sant Gregori Escut de Sant Gregori
(En detall) (En detall)
Localització

Sant Gregori situat respecte Catalunya
Sant Gregori situat respecte Catalunya

Localització de Sant Gregori respecte del Gironès


Municipi del Gironès
Església vella de Sant Gregori
Església vella de Sant Gregori
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Gironès
Gentilici Gregorià, gregoriana
Superfície 49,32 km²
Altitud 112 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.463 hab.
70,21 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 479897 4648946Coord.: 41° 59′ 24″ N, 2° 45′ 36″ E / 41.99000°N,2.76000°E / 41.99000; 2.76000
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Quim Roca Ventura (CiU)
Codi postal 17150
Codi territorial 171637

Sant Gregori és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de Girona, en el terme d'aquest municipi hi ha el santuari de Santa Afra. Amb una extensió de 49,17 km² i situat a 112 metres sobre el nivell del mar, Sant Gregori és al nord del Gironès. Limita al sud amb els municipis de Salt i Bescanó, a l'est amb Sarrià de Ter, Girona i Sant Julià de Ramis, al nord amb Canet d'Adri i Palol de Revardit i a l'oest amb Sant Martí de Llémena i Sant Julià del Llor i Bonmatí. Sant Gregori inclou, així mateix, els pobles de Cartellà, Sant Medir, Taialà, Ginestar, Constantins i part del nucli de Domeny, espais d'inspiració artística que amaguen els indrets més apaivagats del municipi.

Entitat de població Habitants
Cartellà 123
Constantins 62
Domeny 79
Ginestar 136
Sant Medir 85
Sant Gregori 2.641
Taialà 154
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
117 139 128 640 1.096 2.283 1.785 1.881 1.861 1.862
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.876 2.142 2.014 2.140 3.840 6.469 1.625 1.857 1.895 2.029
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.130 2.214 2.335 2.509 2.705 2.951 3.068 3.243 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Les referències més antigues dels primers pobladors de San Gregori es remunten a 500.000 i 400.000 anys d'antiguitat, al Paleolític Inferior. Posteriorment, s'han trobat indicis al cim de Sant Grau de l'existència d'un poblat ibèric als segles III i II ac, així com restes romanes que evidencien els primers assentaments a la plana de Sant Gregori.

A partir del S. IX trobem les primeres notícies documentals sobre Sant Gregori, i l'organització de les poblacions al voltant de les parròquies, en plena edat mitjana i que al s. XI donaria pas al feudalisme i els dominis senyorials.

Al segle XIX començà a formar-se l'actual nucli urbà de Sant Gregori, a frec del vell camí ral de Girona a Sant Martí de Llémena, i que passava per l'actual carrer de Baix. Amb la guerra civil, Sant Gregori com d'altres poblacions, pateix greus danys en el seu patrimoni i perd el seu nom originari pel de Tudela de Ter, tot i que recuperaria en el període democràtic. En el llibre de Joan Canadell i Plana, Apunts d'una silenciosa dissidència es fa una aproximació biogràfica a aquest període.

Amb la democràcia el municipi assumeix un important creixement urbà i demogràfic que ha afavorit la dotació de serveis públics i l'activitat empresarial de Sant Gregori, assumint la funció de capitalitat en una zona de gran valor natural i paisatgístic com és la vall de Llémena.

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

  • Joan Vila i Solà (4 d'abril de 1924),
  • Joan Torrent i Prat (12 de maig de 1929),
  • Joan Carreras i Llach (26 de febrer de 1930),
  • Joan Carreras i Carbonell (3 de gener de 1932),
  • Joan Fàbregas i Serrat (25 de maig de 1933),
  • Josep Ros i Vilanova (1 de febrer de 1934),
  • Francesc Ribes i Bosch (18 de juliol de 1936),
  • Llorenç Rovira i Vendrell (13 d’'agost de 1936) (alcalde 1a designació)
  • Isidre Fàbregas i Masdevall (20 d’'octubre de 1936) (alcalde 2a designació)
  • Josep Puig i Boubés (26 de desembre de 1936) (alcalde 3a designació)
  • Joan Fàbrega i Serrat (23 de juliol de 1937),
  • Joan Solà i Vila (5 de juny de 1938),
  • Joan Suñer i Juandó (12 de febrer de 1939)(president Comissió Gestora),
  • Joan Suñer i Juandó (18 de febrer de 1939),
  • Joan Carreras i Carbonell (12 de novembre de 1939),
  • Miquel Carreras i Turon (7 de juliol de 1957) (alcalde accidental per malaltia del titular),
  • Josep Vidal i Solergastó (2 de febrer de 1958),(alcalde accidental per malaltia del titular)
  • Josep M. Quintanas i Ventulà (26 d'’octubre de 1958),
  • Josep Motjé i Sala (19 de novembre de 1961),
  • Emili Caula i Quintanas (28 de juny de 1962),
  • Josep Geli i Bosch (14 de novembre de 1975),
Alcaldes escollits democràticament després de la dictadura
  • Ramon Vidal i Sabatés (19 d'’abril de 1979),
  • Joaquim Vidal i Perpiñà (24 de maig de 1983),
  • Lluís Ferrer i Prat (7 d’'octubre de 1994),
  • Jordi Noguer i de Palol (14 de juny de 2003),
  • Joaquim Roca i Ventura (2 de juliol de 2013)

Filla predilecta de Sant Gregori[modifica | modifica el codi]

Taialà[modifica | modifica el codi]

Taialà és el nucli més pròxim a Girona, a l'esquerra del riu Ter. Un poblet petit, tranquil i amb pocs habitants que, el 1974, igual que Domeny, va viure l'annexió d'una part del seu nucli al municipi de Girona, incloent l'antic territori de Sant Ponç de Fontajau, que pertanyia al terme de Sant Gregori. El nucli urbà del poble es complementa amb diferents masos escampats pel voltant a banda i banda de la riera dels Bullidors. I d'una forma majestuosa, s'alcen dos del patrimonis més significatius del poble: l'Església de Sant Narcís de Taialà i la Torre de Taialà, fortificació amb orígens del segle XI, la qual va adquirir la funció de convent dels caputxins on es va acomodar el quarter general que va establir l'exèrcit francès al poble durant la Guerra del Francès. Així que és una part significativa pel poble, ja que narra un fet important de la nostra història.

En temps recents, a la carretera de Taialà, concretament a Can Sunyer, hi ha el conegut restaurant el Celler de Can Roca, el qual ha rebut un ampli reconeixement internacional a la seva cuina d'autor (ara forma part del municipi de Girona però antigament formava part del terme de Sant Gregori).

A més a més, el poble ja disposa de determinats serveis i instal·lacions públics molt pròxims relacionats amb l'àmbit cultural, educatiu i esportiu: el CEIP Taialà, a la carretera de Taialà; el Centre Cívic del Ter, que també està a Taialà; la Biblioteca Antònia Adroher, molt a prop hi ha el Pavelló Municipal d'Esports Girona-Fontajau. A més a més, de disposar de total proximitat amb comerços i serveis de primera necessitat, com l'Hospital Josep Trueta, sense comptar amb el que ja ofereix la ciutat de Girona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Gregori Modifica l'enllaç a Wikidata