Sant Guim de la Plana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Guim de la Plana
Bandera de Sant Guim de la Plana Escut de Sant Guim de la Plana
(En detall) (En detall)
Localització

Sant Guim de la Plana situat respecte Catalunya
Sant Guim de la Plana situat respecte Catalunya

Localització de Sant Guim de la Plana respecte de la Segarra


Municipi de la Segarra
Església de Sant Guim des de la paret del castell.
Església de Sant Guim des de la paret del castell.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segarra
Gentilici Santguimenc, santguimenca
Superfície 12,5 km²
Altitud 556 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
184 hab.
14,72 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 360825 4625025Coord.: 41° 45′ 53″ N, 1° 19′ 32″ E / 41.76472°N,1.32556°E / 41.76472; 1.32556
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

3
Josep LLobet i Condal (ERC)
Codi territorial 251977

Sant Guim de la Plana és un municipi de la comarca de la Segarra. Està situat a la part central, decantat cap a llevant, de la meitat nord de la comarca. Limita del tot amb termes segarrencs: Massoteres al nord, Torà al nord-est, Ivorra a l'est, Sant Ramon al sud-est i al sud, Torrefeta i Florejacs al sud-oest, i Guissona al nord-oest. El terme municipal té una curiosa forma que recorda una v.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

De Sant Guillem, que fou el patró medieval de la parròquia, i de la Plana, descriptiu del lloc on és situat.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un municipi quasi del tot dins de la plana de la Segarra, a la zona de Guissona. Només l'extrem nord-est del poble, a prop de Vicfred, un tros del terme davalla el graó de la vall del Llobregós.

No hi ha gaire diferència entre els punts més elevats del terme i els més baixos: a tot estirar, una setantena de metres d'altitud els separen. Ara bé, com que l'orografia està organitzada a partir d'unes serretes i d'uns barrancs, tot el terme de Sant Guim de la Plana té l'aspecte d'una ampla plana amb ondulacions suaus i desnivells que quasi mai no són sobtats.

Podem dividir el terme en tres unitats, coincidents amb les tres unitats de població i, també, amb tres antics termes separats que des del segle XIX estan units en el mateix municipi.

Entitat de població Habitants
Comabella 20
Sant Guim de la Plana 112
Vicfred 56
Font: Municat

Sant Guim de la Plana[modifica | modifica el codi]

Antigament anomenat Sant Guim del Llor, és el nucli de població més gran, i exerceix de cap de municipi. Està situat al centre de la meitat de ponent del terme, a 587 m. alt. Aquest sector del municipi està vertebrat pel Fondo de la Comallarga, que ve del sud del poble de Vicfred i s'aboca en el Torrent de Terrauba ja fora de terme, a prop del poble de Bellveí, del terme de Torrefeta i Florejacs. Bona part dels límits del terme municipal són arbitraris, però en aquest sector a trossos segueixen alguns relleus. El límit nord del terme, que és una punxa que penetra entre els termes de Guissona i de Massoteres, està marcat, al nord-est, per la continuïtat de tres turons d'uns 600 mestres d'alçària: de nord-oest a sud-est, un turó de 605 m. alt. a la zona de Fregotes, un de 577 a la de les Quadres, i el Tossal Gros, de 612, prop d'on donaríem per tancat aquest tros del terme. Paral·leles a aquestes elevacions, però dins del terme de Sant Guim de la Plana, hi ha encara el Tossal del Gomà, de 601, i el Tossal del Punt-rodon, de 592.

Al límit de ponent, i de nord-est a sud-oest, trobem la Serra de l'Horta (de fet són els seus vessants de ponent, ja que la serra és dins del terme de Sant Guim de la Plana), que va entre els 550 i els 570 m. alt., i el Tossal del Companys, de 528 m. alt., a l'extrem sud-oest. El límit sud el forma sobretot la llera del Clot dels Arenals, que ve del nord del poble de Portell i a prop de Bellveí es transforma en el Torrent de l'Oró.

Hem dit que Sant Guim de la Plana és al centre d'aquest sector. Entre el Tossal del Fuster, de 582 m. alt., a tocar i al nord-est del poble, i dues planúries d'una certa extensió: el Pla de la Peixera al nord-oest i, sobretot, els Plans del Far al sud. A part del poble, no hi ha habitacles dispersos; en aquest sentit només podem esmentar la Cabana del Ferrer, al nord i a poca distància de Sant Guim. Sí que hi ha, però, diverses naus que sustenten una de les principals activitats econòmiques del poble: la ramaderia.

Destacar el Pessebre vivent dels Oficis Perduts que es realitza a l'interior de les cases i pels carrers del poble. Declarat d'interès turístic per la Generalitat de Catalunya.

Comabella[modifica | modifica el codi]

Com el seu nom indica, el sector de Comabella és l'únic que es pot considerar una mica muntanyós. En efecte, una coma és una zona plana entre turons, i bella es refereix a la qualitat del paisatge del lloc on es troba. Així doncs, Comabella és en una petita plana emmarcada per turons: el Tossal Gran, de 617 m. alt. al nord, i el Tossal Llarg, de 626 al nord-est. El mateix poble és en una serreta, que en marxa cap a ponent, que assoleix els 617 m. (la coma bella és segurament la que queda als peus del poble, al seu nord-est, entre les tres elevacions que acabem d'esmentar).

El límit sud del terme i del sector de Comabella està format pel curs del Clot de la Font, un barranc sec gairebé sempre que es forma al sud-est del poble de Viver de Segarra, que pertany a Sant Ramon, i va a abocar-se en el Clot dels Arenals a ponent del Far, del terme veí de Torrefeta i Florejacs. El de llevant és del tot arbitrari, ja que no segueix cap mena d'accident orogràfic. Només cal destacar que el terme de Sant Guim de la Plana per aquest cantó arriba a tocar el poble de Viver de Segarra.

Pel nord, separa Comabella de Vicfred el Tossal Bèlit o del Beli, de 618 m. alt., i el curs del Clot dels Arenals, al lloc anomenat Fondo de Madern.

A part del poble de Comabella, no hi ha masies disperses. Sí que hi ha algun cobert i naus dedicades a la ramaderia.

Vicfred[modifica | modifica el codi]

Vicfred tant pot indicar un poble fred (del llatí "vicum", població petita) i de l'adjectiu que tots coneixem, com podria procedir "vicum fractum" (poble trencat), en al·lusió a algun fet bèl·lic de l'antiguitat. Caldria veure què en diu la documentació medieval, per trobar l'origen etimològic real. De tota manera, un origen o l'altre faria variar la grafia del topònim: amb la primera, és Vicfred; amb la segona, hauria de ser Vicfret.

El sector de Vicfred és una mena rectangle inclinat, delimitat al sud pel que acabem d'esmentar com a límit nord de Comabella, dos límits pocs clars a llevant i a ponent, ja que no segueixen gaires accidents orogràfics, i un límit nord molt definit: les elevacions de la Serreta, de 567 m. alt., i de Cap de Terme, de 590, darrere de les quals ja hi ha la vall del Llobregós. El poble de Vicfred, a 636 m. alt., és just damunt del graó que separa en dues meitats aquest sector del terme. A l'interior d'aquest sector, prop del límit sud-oest, destaca, encara, el Puig Valleró, de 604 m. alt.

La meitat nord, la més baixa, està vertebrada entorn de la Rasa, que a Palouet forma el Torrent de Palou, i la meitat sud, els Plans de Vicfred, per dos clots paral·lels que s'originen a prop de Vicfred: el Fondo de la Comallarga i el Clot dels Arenals.

A part del poble de Vicfred, com en els dos anteriors, no hi ha masies disperses. Sí que hi trobem algun cobert i naus dedicades a la ramaderia.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

No hi ha cap carretera que travessi tot el terme. Des de Guissona, comunica amb Sant Guim de la Plana la carretera LV-3201 (Guissona-Sant Guim de la Plana). A part d'aquesta, però, hi ha diverses carreters locals en bon estat, asfaltades, si bé un xic estretes, sense numeració: la que des de la carretera LV-3201 duu a Vicfred i enllaça amb les carreteres de l'est de la comarca, la que de Sant Guim de la Plana duu al Llor, la que mena al Far i a Comabella des de la darrera que hem esmentat, i, a més, nombrosos camins rurals sense asfaltar, però la major part d'ells perfectament transitables.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
14 24 29 128 120 525 484 476 405 381
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
405 382 365 351 304 250 209 207 197 189
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
206 194 189 183 185 199 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Guim de la Plana