Iscle de Còrdova

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Iscle màrtir)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Iscle

Estàtua de la façana de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert
Màrtir
Nom secular Acisclus
Naixement Segona meitat del segle III
Defunció 17 de novembre de 303
Còrdova (Andalusia)
Enterrament San Pedro (Còrdova) (abans al desaparegut Monestir dels Sants Màrtirs); relíquies a: Sant Salvador de Breda (des de 1010) i Vidreres
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Monestir dels Sants Màrtirs (Còrdova), Ermita de los Mártires (Còrdova)
Festivitat 17 de novembre
Fets destacables Germà de Santa Victòria
Iconografia Amb sa germana Victòria, coronats de roses; palma de martiri; espasa (per haver estat decapitat)
Patronatge Còrdova, Breda (la Selva), Bàscara

Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Després de ser arrestats, els dos germans van ser torturats i, segons la tradició, Victòria va ser assagetada i Iscle morí decapitat. Una passió tardana, del segle X, narra que el prefecte de la ciutat, Dió, va ficar-los en un forn encès, on els germans van romandre pregant i cantant himnes. Dió va fer que els lliguessin pedres i els va fer llençar al Guadalquivir, on van surar fins a arribar a la ribera. Penjats sobre una foguera, les flames no van tocar-los i, desviant-se, van cremar i matar centenars de pagans que assistien al turment. Finalment, van ser morts: amb sagetes, ella, i decapitat, ell.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Canonitzat per l'esglèsia catòlica, la seva festivitat se celebra el 17 de novembre. Aquesta festivitat fou molt important en la litúrgia hispana, per ser el sant que anuncia l'inici del llarg advent hispà (sis setmanes).[2]

Sant Iscle és nomenat pels principals hagiògrafs de l'església hispano-visigoda i mossàrab, i una basílica de Còrdova li estava dedicada abans de la conquesta musulmana.[3] En el segle VI, Àquila I, rei dels visigots, en profanar la tomba d'Iscle, provocà una rebel·lió en la ciutat.

Sant Iscle i Santa Victòria són el patrons de la ciutat de Còrdova. La seva influència es troba en llocs i esglésies on la litúrgia visigoda es mantingué fins als segles X a XII, com Sant Iscle d'Empordà, l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, entre altres, en Catalunya;[4] l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Arroyuelos, Cantàbria; l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Lanciego, Àlaba; o l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sureda, al Rosselló.

Les seves restes es conservaven en la capella del Castell de Sant Iscle fins que foren donades en 1263 al monestir de Sant Salvador de Breda pel vescomte Guerau IV de Cabrera,[5] d'on foren perdudes entre 1820 i 1823. En l'església de Sant Pere de Còrdova, en 1575, es van trobar relíquies, entre les quals se suposava que estaven les de Sant Iscle i Santa Victòria.[6]

Refèrències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. A l'urna central hi ha les restes de diversos màrtirs: Iscle i Victòria, Perfecte (850), Flora i Maria, Rogeli i Servideu, Zoil i Fèlix, Sisenand, Sabigot, Elies, Faust, Januari i Marcial, Pau, Cristòfor i Leovigild, Argimir, Agapit, Teodomir, Emila i Jeremies i Argentea.
  2. Ferrer Grenesche, Juan Miguel. Los Santos del nuevo misal hispano-mozárabe. Toledo: Instituto Teológico San Ildefonso, 1995. pp. 120-121. ISBN 84-605-3217-8.
  3. Leonardi, Claudio; Ricardi, Andrea; Zarri, G. Diccionario de los santos. Madrid: San Pablo, 2000. p. 55. ISBN 84-285-2258-8.
  4. Arimany Juventeny, Joan. Sant Iscle i Santa Victòria, dos sants cordovesos venerats a Catalunya. En La devocioteca. 17 de novembre de 2008. (Consulta: 11 abril 2009)
  5. Salvadó i Montoriol, Joan. Història medieval d'un territori, Sant Fruitós de Bages: segles X-XVI. L'Abadia de Montserrat, 2003, p.586. ISBN 8484155277. 
  6. Aranda Doncel, Juan. La devoción de los cordobeses a los Santos Mártires San Acisclo y Santa Victoria en los siglos XVI y XVII. abcdesevilla.es (Madrid: ABC Periódico Electrónico S.L.U., 26 noviembre 2007) (Consulta: 15 abril 2009)

Bibliogràfia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iscle de Còrdova