Sant Jaume de Llierca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Jaume de Llierca
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 12′ 43″ N, 2° 36′ 27″ E / 42.212°N,2.6074°E / 42.212; 2.6074
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGarrotxa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població870 (2023) Modifica el valor a Wikidata (127,94 hab./km²)
Llars13 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciSantjaumí, santjaumina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perFluvià i Llierca Modifica el valor a Wikidata
Altitud203 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Cargol i Cros Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17854 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17165 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171655 Modifica el valor a Wikidata
Lloc websantjaumedellierca.cat Modifica el valor a Wikidata

Sant Jaume de Llierca és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Era conegut antigament com a Palau de Montagut o Palau d'Avall. El 1928 es va constituir la Parròquia de Sant Jaume de Llierca pel bisbat de Girona i dos anys després va prendre aquest mateix nom la població.

La primera notícia documentada està datada en l'any 940 per la compra d'una finca per Ava de Cerdanya, la comtessa de Besalú, vídua de Miró II de Cerdanya. En 1983 es va trobar un jaciment prehistòric en el Pla de Politger.[1]

Geografia[modifica]

El riu Fluvià divideix el terme en dos grans àrees, a l'esquerra el terreny és pla i es troba la majoria de la població així com l'activitat industrial, mentre en la part dreta del riu, el terreny és accidentat i amb bosc de pineda i alzines, quan el Fluvià travessa el poble conflueix amb el riu Llierca el qual marca el límit del seu terme municipal. Al nord i oest limita amb la població de Montagut (Montagut i Oix), a l'est amb Argelaguer i amb les poblacions de Sant Joan les Fonts, Santa Pau i Sant Ferriol al sud.

La seva economia està repartida entre l'agricultura, sobretot cereals i la indústria d'embotits i conserves càrnies.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
11 - 13 104 127 417 581 719 735 979

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.010 1.021 841 824 853 847 782 776 772 772

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
761 711 714 758 778 815 809 780 757
 812

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
873
 840
 871
 842 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata
Entitat de població Habitants
Can Coma 50
l'Hostalnou 16
Sant Jaume de Llierca 708

Nomenclatura[modifica]

Hi ha quatre noms tradicionalment relacionats amb aquest poble: Palau de Montagut, Sancti Jacobi de Poligario, Sant Jaume de Llierca i Poble del Llierca. Fins al 1930 el poble es deia Palau de Montagut. L'origen d'aquest nom el trobem en el castell de Montpalau i en el fet que les terres que avui formen part del terme municipal de Sant Jaume de Llierca pertanyien al terme de Montagut.

Palau és un terme que ja apareix en un document de l'any 940: "... vendimus nos tibi in comitatum bisuldunense in termino Monte Aguto in villa qui dicunt Palacio". Al segle xii, Palacio de Monte Acuto disposava d'una església pròpia, Sancti Jacobi de Poligario (aquesta església està citada el 1169). Va desaparèixer al segle xv a causa dels terratrèmol de 1428.[2]

Sembla que el poble va heretar el nom de Sant Jaume en "honor" a Sant Jacobí. El creixement de la població va convertir en poble independent al "barri" anomenat Palau. El nom de Palau de Montagut es va mantenir durant molts segles però al segle xx es va decidir canviar el nom i posar el de Sant Jaume de Llierca. El nom de Sant Jaume respon al sant que des de l'edat mitjana es venerava a Palau (Sant Jacobí). Llierca, per la seva part, fa referència al riu que passa pel poble i que du aquest mateix nom.

Sant Jaume de Llierca, però, va ser un nom que no durà gaires anys, perquè sis anys després del canvi de nom, el 1936, es va tornar a canviar el nom. El poble passà a dir-se Poble de Llierca. Aquest nom, però, encara va ser més fugaç: el 1939 es va tornar a posar el nom de Sant Jaume de Llierca.

Educació[modifica]

Llar d'Infants (0-3 anys)

  • Llar d'Infants El Petit Lledoner

Llar d'Infants (3-6 anys)

  • Escola Les Escomes

Primària

  • Escola Les Escomes

Indrets d'interès[modifica]

  • Església parroquial de Sant Jaume de Llierca. A l'interior es conserven dues talles de fusta del segle xvi o XVII. Té una cúpula revestida de ceràmica vermella
  • Mosaics per a numerar les cases col·locats en l'any 1864 per Ramon Castellà
  • Ruïnes del castell de Montpalau
  • Ermita de santa Magdalena. Any 1228

Referències[modifica]

  1. ↑ CASAS, J.; MARTÍ, M. Memòria de la prospecció arqueològica per a l'estudi d'impacte ambiental del Projecte de Reforma de la línia elèctrica de 66 kV a 132 kV SudEst Olot-SudEst Serinyà (Variant de la Cometa, Montagut-Oix, Sant Jaume de Llierca, La Garrotxa) nº8376. 
  2. ↑ «Santa Magdalena de Montpalau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2013].

Bibliografia[modifica]

  • El Meu País, Tots el pobles, viles i ciutats de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5570-5. 
  • ALBERCH, RAMON (et al), "El Gironès, La Selva, La Garrotxa" a Gran geografia comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia catalana. P. 388-390.
  • AMAT, JOAN, "La masovería y su régimen jurídico en las comarcas del antiguo condado de Besalú" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot,
  • BOLÒS, JORDI, "Els molins protomedievals del comtat de Besalú i de la seva rodalia" a IV Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot, 1980. P.195-207
  • BOLÒS, JORDI," Paisatge, organització del territori i població de la Garrotxa a l'edat mitjana" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot,
  • BOLÒS / HURTADO, "Alguns problemes plantejats durant la confecció d'un mapa històric al comtat de Besalú" a V Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot, 1986. P. 181-187.
  • COROMINAS / MARQUÈS, "Sant Jaume de Llierca a Catálago Monumental de la provincia de Gerona. Girona, 1976. P. 207-209
  • GIRONA I CASAGRAN, L'Alta Garrotxa. Ed. Selecta. Barcelona, 1961.
  • PAGÈS, JOAN, "Els Delmes a l'alta Garrotxa durant la baixa edat mitjana" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot
  • SALA, RAMON, " Les possessions del monestir de Camprodon segons la butlla del Papa Benet VIII, de l'any 1017" a IV Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot, (Varis), "la Garrotxa" a La Catalunya romànica, IV

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume de Llierca
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Jaume_de_Llierca&oldid=32984281»