Sant Jaume de Llierca
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi de la Garrotxa | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Garrotxa |
||||
| Gentilici | Santjaumí/ina | ||||
| Superfície | 6,73 km² | ||||
| Altitud | 203 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
774 hab. 115,01 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 467675 4673650(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
3 Ferran Puig Estartús (JpSJ-AM) |
||||
| Codi postal | 17854 |
||||
| Codi territorial | 171655 |
||||
Sant Jaume de Llierca és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Conegut antigament com Palau de Montagut o Palau d'Avall. En 1928 es va constituir la Parròquia de Sant Jaume de Llierca pel bisbat de Girona i dos anys després va prende aquest mateix nom la població.
La primera notícia documentada està datada en l'any 940 per la compra d'una finca per Ava, la comtessa de Besalú, vidua de Miró II de Cerdanya. En 1973 es va trobar un jaciment prehistòric en el Pla de Politger.
El riu Fluvià divideix el terme en dos grans àrees, a l'esquerra el terreny ès pla i es troba la majoria de la població així com l'activitat industrial, mentre en la part dreta del riu, el terreny és accidentat i amb bosc de pineda i alzines, quan el Fluvià travessa el poble conflueix amb el riu Llierca el qual marca el límit del seu terme municipal. Al nord i oest limita amb Montagut i Oix, a l'est amb Argelaguer i amb les poblacions de Sant Joan les Fonts, Santa Pau i Sant Ferriol al sud.
La seva economia està repartida amb l'agricultura, sobretot cereals i la indústria d'embotits i conserves càrnies.
Taula de continguts |
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Can Coma | 38 |
| Hostalnou | 20 |
| Sant Jaume de Llierca | 720 |
| Font: Municat | |
[modifica] Nomenclatura
Hi ha quatre noms tradicionalment relacionats amb aquest poble: Palau de Montagut, Sancti Jacobi de Poligario, Sant Jaume de Llierca i Poble del Llierca.
Fins al 1930 el poble es deia Palau de Montagut. L'origen d'aquest nom el trobem en el castell de Montpalau i en el fet que les terres que avui formen part del terme municipal de Sant Jaume de Llierca pertanyien al terme de Montagut.
Palau és un terme que ja apareix en un document del segle X ( any 940): "... vendimus nos tibi in comitatum bisuldunense in termino Monte Aguto in villa qui dicunt Palacio" Al segle XII, Palacio de Monte Acuto disposava d'una església pròpia, Sancti Jacobi de Poligario (aquesta església està citada al 1169). Va desaparèixer al segle XV a causa dels terratrèmols.
Sembla que el poble va heretar el nom de Sant Jaume en "honor" a Sant Jacobí. El creixement de la població va convertir en poble independent al "barri" anomenat Palau.
El nom de Palau de Montagut es va mantenir durant molts segles però al segle XX es va decidir canviar el nom i posar el de Sant Jaume de Llierca. El nom de Sant Jaume respon al Sant que des de l'edat mitjana es benerava a Palau ( Sant Jacobí). Llierca, per la seva part, fa referència al riu que passa pel poble i que du aquest mateix nom.
Sant Jaume de Llierca, però, va ser un nom que no durà gaires anys, perquè sis anys després del canvi de nom, al 1936, es va tornar a canviar el nom. El poble passà a dir-se Poble de Llierca.
Aquest nom, però, encara va ser més fugaç: el 1939 es va tornar a posar el nom de Sant Jaume de Llierca.
El fet de portar el nom d'un Sant és molt característic en la toponímia de Catalunya de l'època romano-cristiana. L'evolució del nom de Sancti Jacobi a Sant Jaume anà de la següent manera:
- Sanctum > Sant 1. Reducció del grup NTK > NT 2. Apòcope de -m final i també de -u
- Jacomu > Jaume
1. La consonant oclusiva sorda se sonoritza: * Jagomu 2. C'M és un grup romànic que ha sofert la síncopa de la vocal post-tònica:
- Jagmu
3. Apòcope de -u final: *Jagm 4. *Jagm resulta un grup fonològic molt estrany en la nostra llengua. Per això es produeix l'aparició d'una vocal de suport. En aquest cas, -e: *Jagme 5. Es manté la grafia arcaitzant: *Jacme 6. El so fonètic [ k] s'arrodoneix i es converteix en [u]: JAUME
Pel que fa a l'evolució de la paraula Llierca, s'ha de dir que és una paraula d'origen desconegut.
Segons Alcover-Moll Llierca és un nom preromà sense un origen cert (que podria ser basc i que vindria a significar "freixanada".
Armand de Fluvià, però no comparteix l'opinió d'Alcover- Moll i afirma que és un nom d'origen cèltic. En aquest cas el significat del mot vindria a ser el de "riu en forma de faixa ondada".
[modifica] Indrets d'interès
- Església parroquial de Sant Jaume de Llierca. A l'interior es conserven dues talles de fusta del segle XVI o XVII. Té una cúpula revestida de ceràmica vermella.
- Mosaics per a numerar les cases col·locats en l'any 1864 per Ramon Castellà.
- Museu Ornitològic.
- Ruïnes del castell de Montpalau.
- Ermita de santa Magdalena. Any 1228.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Bibliografia
- Volúmen3. El Meu País, Tots el pobles, viles i ciutats de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5570-5.
- ALBERCH, RAMON (et al), "El Gironès, La Selva, La Garrotxa" a Gran geografia comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia catalana. P. 388-390.
- AMAT, JOAN, "La masovería y su régimen jurídico en las comarcas del antiguo condado de Besalú" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot,
- BOLÒS, JORDI, " Els masos del terme de Besalú" a Revista Catalana de Geografia,1. 1978
- BOLÒS, JORDI, "Els molins protomedievals del comtat de Besalú i de les seves rodalies" a IV* Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot, 1980. P.195-207
- BOLÒS, JORDI," Paisatge, organització del territori i població de la Garrotxa a l'edat mitjana" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot,
- BOLÒS / HURTADO, "Alguns problemes plantejats durant la confecció d'un mapa històric al comtat de Besalú" a V Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot, 1986. P. 181-187.
- CATALÀ, P. "El castell d'Argelaguer" a Els castells catalans, III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 1971. P. 7-10
- CATALÀ, P. "El castell de Montpalau" a Els castells catalans, III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 1971. P. 130-133
- COROMINAS / MARQUÈS, "Argelaguer" a Catálago monumental de la provincia de Gerona. Girona, 1976. P. 93-101
- COROMINAS / MARQUÈS, "Sant Jaume de Llierca a Catálago Monumental de la provincia de Gerona. Girona, 1976. P. 207-209
- GIRONA I CASAGRAN, L'Alta Garrotxa. Ed. Selecta. Barcelona, 1961.
- MONTSALVAJE, "Castillo de Argelaguer" a Notícias históricas del condado de Besalú.
- PAGÈS, JOAN, "Els Delmes a l'alta Garrotxa durant la baixa edat mitjana" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot
- SALA, RAMON, " Les possessions del monestir de Camprodon segons la butlla del Papa Benet VIIIè, de l'any 1017" a IV Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot, (Varis), "la Garrotxa" a La Catalunya romànica, IV
[modifica] Enllaços externs
- Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
 |
Aquest article de la Garrotxa necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
