Sant Jaume el Major
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Sant Jaume (desambiguació)». |
| Sant Jaume el Major | |
|---|---|
 |
|
| apòstol i màrtir | |
| Nom secular | Jaqob bar Zebdi; grec: Iάκωβος (Jacobos); Jaume, fill de Zebedeu |
| Naixement | desconeguda (s. I), Betsaida (Galilea) |
| Mort | ca. 44, decapitat, Judea |
| Enterrament | Catedral de Sant Jaume de Compostel·la |
| Venerat en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Santuaris principals | Santiago de Compostel·la |
| Festivitat | 25 de juliol (30 d'abril a les esglésies orientals) |
| Iconografia | Petxina; com a pelegrí, amb gaiata, carbassa i capell amb petxines; com a apòstol, amb llibre i espasa; Sant Jaume Matamoros: sobre un cavall blanc, amb espasa, lluitant contra musulmans que cauen als seus peus |
| Patronatge | Espanya, Galícia; Tivissa, Albatera, Bilbao, Santa Cruz de Tenerife |
Segons el Nou Testament, Jaume (en arameu Yaqob bar Zibhdi, en hebreu יַעֲקֹב Yahăqōb ben Zebdi i en grec Iάκωβος Iàkovos) conegut com Sant Jaume el Major (Betsaida, Galilea,? - Jerusalem, v.44 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Era fill de Zebedeu i Salomé, i germà gran del també apòstol Joan. Jesús els anomenava boanergués (que significa fills del tro).
Segons la llegenda, Jaume hauria arribat per mar a Galícia on hauria predicat a la Hispània romana (actualment es creu que els primers cristians no van arribar a la Península Ibèrica fins al segle III). Es diu que se li aparegué la Verge Maria damunt un pilar (que actualment estaria a Saragossa).
Aleshores embarcà cap a Terra Santa per retrobar-se amb ella, però tot just arribar fou detingut. Fou degollat per ordre d'Herodes Agripa I, rei de Judea, a Jerusalem vers l'any 44, resultant un dels primers màrtirs del cristianisme.
 Escultura de Borgonya del s. XV (Nova York, Metropolitan Museum of Art) |
 Relleu, ca. 1500 (església de Neufelden) |
 Pintura de Josep de Ribera, 1634 (Sevilla, Museo de Bellas Artes) |
 Estàtua de Camillo Rusconi, s. XVIII (Roma, San Giovanni in Laterano) |
Els seus deixebles haurien portat el cos del sant fins a Santiago de Compostel·la on, el 813, fou descoberta una tomba en un antic cementiri sueu, visigot i musulmà amb un cadàver amb el cap sota el braç que es considerà que era el cos de l'apòstol. Hi ha historiadors, però, que neguen que sigui Sant Jaume.
L'any 1122, Calixt II va instituir l'any sant compostel·là, el qual comporta privilegis cada any que la festa de Sant Jaume, el 25 de juliol, caigui en diumenge.
 Sant Jaume Matamoros de Juan Carreño de Miranda, s. XVII (Budapest, Magyar Szépmüvészeti Múzeum) |
.jpg) Martiri de Sant Jaume, quadre de Juan Fernández Navarrete, "el Mudo", 1571 (San Lorenzo de El Escorial) |
 Altar major de la Catedral de Santiago, sobre la cripta amb la tomba del sant |
 Sepulcre del sant a la cripta de la Catedral de Santiago de Compostel·la |
|
|||||
