Sant Jeroni de Cotalba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba
MSJeroni.JPG
Vista general del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba
Fitxa tècnica
Tipus monestir
Començament ca. 1388
Acabament ca. Segle XVIII
Localització Alfauir, (La Safor), País Valencià
Estil Gótic, Renaixement i Barroc
Materials utilitzats pedra
Claustre i escala.
Escala d'estil gòtic-flamíger, junt a la sala capitular.
Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell.
Jardins romàntics del Monestir, de principis del s. XX.

El Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga Corona d'Aragó. Es troba situat al terme municipal d'Alfauir, junt a Ròtova, a la comarca de la Safor, País Valencià.

Història[modifica | modifica el codi]

El monestir s'aixeca sobre el Tossalet de Cotalba en el termemunicipal d'Alfauir. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables del País Valencià, fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrencant d'una primitiva estructura gòtica medieval es desenvolupa fonamentalment des del segle XVI al XVIII.

En 1388 el Duc Reial Alfons "el Vell", nét de Jaume II i cosí de Pere el Cerimoniós, impulsa la construcció del monestir, comprant el lloc de Cotalba als musulmans i donant aquest terreny als monjos que provenien del monestir de Sant Jeroni de la Plana de Xàbia, on s'havien establert el 1374 perquè es traslladen allí, ja que el lloc era presa freqüent d'atacs de pirates i Cotalba suposava un lloc molt més segur. Més tard, el seu fill Alfons el Jove continuarà amb la construcció del monestir.

Pel que fa a l'edificació del monestir, segons les cròniques, va ser Pere March, pare del conegut poeta valencià Ausiàs March, com majordom del Duc de Gandia, l'encarregat d'organitzar i idear l'edificació del monestir. L'íntima relació de la família March amb aquest monestir queda reflectida en l'edificació d'una capella a l'església i l'enterrament de diversos dels seus membres en ella. En aquest monestir descansen també les restes de les dues esposes d'Ausiàs March.

Posteriorment, al segle XVI, el monestir romandrà sota la protecció dels Borja, i la duquessa de Gandia, Maria Enríquez de Luna la qual es va encarregar de realitzar obres d'ampliació al cenobi.

La llegenda popular explica que en el claustre del monestir que es troba al costat de l'església, va predicar Sant Vicent Ferrer.

Des de la desamortització de Mendizábal és propietat de la família Trénor, comerciants d'origen irlandés, a la qual se li deu el bon estat de conservació del monestir i la millor aportació de la qual ha estat el jardí d'estil romàntic de la part nord.

Va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat Valenciana l'any 1994.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un casal construït entre els segles XIV i XVIII i estructurat al voltant d'un claustre, el qual va ser habitat per una trentena de monjos i els seus servents fins el moment de l'exclaustració definitiva, l'estiu de 1835. Del monestir destaquen diferents elements constructius amb característiques homogènies: la torre de l'homenatge o de les campanes, l'església, el claustre amb dues plantes i les dependències del monestir pròpiament dites.

  • La torre de l'homenatge o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobresurt pel seu volum i alçada.
  • L'església és un espai únic de planta basilical sense creuer amb la tipologia tradicional i característica del gòtic valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Compta amb un presbiteri rectangular amb afegits barrocs i un cor elevat amb volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els contraforts interiors amb sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i segueix l'esquema típic d'estructura ogival motllurada.
  • El claustre és el cor del monestir i té dues plantes. El claustre baix està considerat com un dels més clars exemples del arquitectura gòtica mudèjar del país i es tracta d'un espai policrom obert amb nervadures. A l'angle més proper a l'església se situa una escala helicoïdal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que el situen al segle XVI, de l'època de govern de la duquesa Maria Enríquez: la coberta amb nervadures medievals s'oposa als arcs rebaixats de l'exterior. El motllurat i la tipologia constructiva són d'estil renaixentista.
  • Les dependències monacals. L'interior del monestir presenta a vegades uns recorreguts intricats i tortuosos i presenta variades dependències. El monestir té nombroses sales i salons amb solució constructiva similar, consistents en volta de canó amb arcs torals que reparteixen el pes de la coberta.

El monestir compta amb nombroses dependències annexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un aqüeducte que condueix l'aigua des de la font de Batlamala o de la Finestra, a més de 5 quilòmetres, en terme d’Almiserà.

Visites[modifica | modifica el codi]

Algunes dependències són privades però es pot visitar la major part del monument. Les visites comprenen el pati d’entrada amb la torre gòtica, pati dels tarongers, claustre mudèjar, l’església amb capella barroca, l'antiga sala capitular, l’almàssera, sitja, trull, cavallerisses, l'antiga cuina dels frares, els jardins romàntics i l'aqüeducte gòtic.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Picó, Maria Josep. «La ruta dels monestirs». Sàpiens [Barcelona], núm. 112, desembre 2011, p. 66-67. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jeroni de Cotalba

Coord.: 38° 56′ 26.71″ N, 0° 14′ 46.34″ O / 38.9407528,-0.2462056