Sant Jeroni de la Murtra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Jeroni de la Murtra
S. Jeroni de la Murtra.jpg
Situació
• Territori Catalunya
• Regió Metropolità
• Comarca Barcelonès
• Municipi Badalona
• Localització Vall de Betlem
• Coordenades
Fitxa tècnica
Estil Art gòtic
Documentat Des del 1413
Començament 1455 construcció de l'església
Categoria Monestir de l'orde dels Jerònims
Dimensions 24,50 x 6,41 m
Estat d'ús Bo (restaurat)
Sant Jeroni de la Murtra
Sant Jeroni de la Murtra is located in Catalunya
Localització a Catalunya
Localització: Camí a Sant Jeroni de la Murtra. Badalona (Barcelonès)
Coordenades: 41° 28′ 12″ N, 2° 13′ 16″ E / 41.469923,2.221054Coord.: 41° 28′ 12″ N, 2° 13′ 16″ E / 41.469923,2.221054
Construït: XV
Estil: Gòtic, Renaixement
Bé Cultural d'Interès Nacional
Tipus: Monument històric
Identificador: BCIN: 9-MH
BIC: RI-51-0003966
IPA: 13

Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir de l'orde dels jerònims d'estil gòtic.

Es troba situat a la Vall de Betlem, a la Serralada de Marina. Concretament al municipi de Badalona, a cavall de les comarques del Maresme i del Barcelonès.

Fou declarat monument històric artístic d'interès nacional l'any 1975.[1] Cal destacar-ne el claustre gòtic.

Taula de continguts

Història [modifica]

Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre.

El primer cenobi o monestir va ser fundat en 1413 prop de Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf. Aquest monestir rebia el nom de Sant Jeroni de Mont Olivet. Degut a l'escassetat d'aigua i de llenya va ser traslladat tres anys més tard, al 1416, a l'actual situació.

El trasllat es va produir gracies a l'ajuda del mercader barceloní Bertran Nicolau, qui va donar els diners perquè poguessin comprar l'antic mas de Sa Murtra, entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. A partir d'aquesta primitiva casa es van construir l'església, les cel·les, el claustre, el refetor, la cuina i altres dependències monàstiques.

Consta a la documentació que l'any 1431 tenia catorze monjos. Inicialment, la seva vida va ser precària i va estar a punt de desaparèixer. Des del 1439 tenia sota els seus dominis la vila i castell de Sant Martí de Tous (Anoia), on algunes fonts situen un petit monestir, filial d'aquest,i per dificultats econòmiques van voler unir-se amb el monestir de la Vall d'Hebron, de la mateixa orde dels jerònims. Denegada la fusió i gràcies a la protecció de Joan II, hi féu construir el refetor, el claustre i l’església.

El monestir es va anar consolidant i aconseguint favors sota el regnat dels Reis Catòlics, que es van fer càrrec de la realització de grans obres al monestir, testimoniatge d'això són el retrat de Ferran i d'Isabel a la galeria de ponent del claustre juntament amb els seus escuts d'armes, també hi ha el nom de Joan II gravat al reflector.

Quan el rei Ferran el Catòlic el 7 de desembre de 1492 va patir una ferida causada pel regicida Joan de Canyamars a les escales del Palau Reial Major de Barcelona, va passar uns dies recuperant-se al monestir juntament amb la seva esposa Isabel de Castella. Va ser en aquest monestir on Cristòfor Colom va ser rebut pels Reis Catòlics en tornar del seu primer viatge a Amèrica, i on Colom els va comunicar la descoberta del Nou Món.

Com a conseqüència d'aquesta estada al monestir, quan Cristòfol Colom va emprendre el segon viatge a Amèrica, el 25 de setembre de 1493, l’acompanyaren, entre d’altres eclesiàstics, un frare jerònim anomenat Ramon Pané. Pané era un llec, “de molt de zel i poca instrucció”. Ell mateix es qualifica de “pobre ermità”, el Pare Las Casas diu que era un “home senzill i de bona intenció”.

Cal destacar especialment la vinculació de l'emperador Carles I amb el monestir. En aquest monestir Carles V va preparar la seva conquesta de Tunis el que es coneix com la Jornada de Tunis al 1535. Amb una flota que partí de Barcelona.[2]

Durant els segles XV i XVI es van edificar les parts més importants i va disposar d'una gran biblioteca.[3] El seu prior Pere Benejam va ser conseller dels reis i dels ducs de Cardona.

Durant la seva vida l'economia del monestir es va basar principalment en el conreu de la vinya i la ramaderia. Mostra d'això es pot veure al celler del monestir.

L'indret era un bon lloc per a la caça, fins que al s. XIX, un gran incendi en destruí els boscos. L'exclaustració provocada per la Desamortització de Mendizábal va provocar la fi del monestir el 1835. El lloc fou saquejat i incendiat, va patir greus destruccions.

Tot i això a finals del segle XIX i fins la Guerra Civil es va mirar de restaurar parts del monestir.

Aquesta tasca de reconstrucció ha continuat a finals dels segle XX i fins ara, però amb molt pocs recursos degut a que pertany a una fundació i les ajudes públiques no arriben.

L'edifici [modifica]

Porta gòtica del monestir.
Probable retrat de Cristòfor Colom al claustre.

Està format per un conjunt monumental d'edificis d'estil gòtic tardà, inscrits en un espai rectangular formant un espai clos. Realitzats majoritàriament durant els segles XV i XVI i tenint com mestres d'obra a Pere Basets i Jaume Alfons de Baena al claustre, Tomàs Bersa a l'església i Jeroni Matxí a la torre.

  • Torre prioral. Està aixecada sobresortint fora del espai clos a l'angle sud-oest i consta de quatre pisos i una galeria superior, com ja s'ha dit, realitzada pel mestre d'obres Jeroni Matxí.
  • Església. L'església del segle XV, amb reformes d'ampliació durant el segle XVI. Constava originalment d'una sola nau de tres trams amb arcs ogivals, absis de cinc cares a la seva capçalera i sis capelles laterals, el seu constructor conegut va ser Tomàs Bersa, mestre d'obres del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Barcelona. En l'incendi del 1835 es va enfonsar tot, quedant només part del mur de la paret dreta i l'absis. Va ser reconstruïda a mitjan segle XIX la capella de sant Sebastià del 1491.
  • Edificis monacals. Situat a l'ala nord del claustre es troba el refetor dels monjos de vint per sis metres, cobert amb tres voltes de creueria amb claus de volta policromades pel monjo Gabriel Andreu entre els anys 1483/1486. La clau central representa a sant Jeroni i a una altra es pot llegir Rex Joannes me facit referint-se a Joan II benefactor del monestir. Altres dependències, són la sala capitular, la cuina, el celler i el safareig.
Claustre de Sant Jeroni de la Murtra.


  • Claustre. Situat al centre de la construcció de la resta dels edificis, com és propi dels monestirs, el claustre consta de dos pisos de galeries cobertes amb voltes gòtiques nervades que a la seva arrencada de permòdols té retrats i escuts d'armes dels seus benefactors o relacionats amb el monestir, com els reis Ferran, Isabel, Carles I, Cristòfol Colom, Ramon Llull. Les claus de les voltes representen sants i temes heràldics. El pis superior s'observen quinze arcs escarsers rebaixats. Al jardí del pati hi ha un gran arbust de murtra i un brollador de forma estrellada vuitavada fet el 1502, ornat de caps de lleó.

Referències [modifica]

  1. ↑ Monument històric artístic d'interès nacional l'any 1975 Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural pàg. 8
  2. ↑ Carles I i Felip II a Murtre
  3. ↑ Jaume Aymar i Ragolta, La biblioteca del Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra,La orden de San Jerónimo y sus monasterios : actas del simposium (II), 1/5-IX-1999 Vol. 2, pags. 691-710 - ISBN 84-89942-20-X

Bibliografia consultada [modifica]

  • Miquel Jaumot i Bisbal. "Serralada de Marina. La Conreria. Guia del parc". Guies Pòrtic (Enciclopèdia Catalana).
  • Volum 18, La Gran Enciclopèdia en català, 2004, Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5446-6
  • M. Lluïsa Ramos, Catedrals, monestirs i gran edificis religiosos, 2005, Geoestel ISBN 84-96295-15-X

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jeroni de la Murtra
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Jeroni_de_la_Murtra&oldid=11807302»