Sant Joan d'Alacant

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:37, 9 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Joan d'Alacant
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 24′ 05″ N, 0° 26′ 12″ O / 38.401388888889°N,0.43666666666667°O / 38.401388888889; -0.43666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alacantí Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població25.275 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.621,89 hab./km²)
GentiliciSantjoaner, Santjoanera
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície9,64 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud40
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataManuel Aracil Llorens Modifica el valor a Wikidata
Pressupost16.808.261,88
Identificador descriptiu
Codi postal03550
Fus horari
Codi INE03119 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03119 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websantjoandalacant.es… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: santjoandalacant Twitter (X): sant_joan Modifica el valor a Wikidata

Sant Joan d'Alacant és una vila i municipi valencià situat a la comarca de L'Alacantí. És el centre geogràfic de l'antiga Horta d'Alacant.

Es troba dins de l'àrea metropolitana d'Alacant amb què comparteix serveis com el de bombers o els transports urbans. El seu creixement demogràfic és en un principi a la seua funció de ciutat-dormitori, si bé en els últims anys està assolint un espai propi amb al turisme, i activitats culturals i acadèmiques, a causa de tindre campus universitari adscrit a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Està format per dues zones: el poble de Sant Joan i Benimagrell, actualment junts per l'expansió urbanística.

Geografia

Sant Joan es troba al centre geogràfic de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant. Limita al nord-oest per Mutxamel i el Campello i Alacant al sud. Compartix amb aquestos municipis i la resta de l'àrea metropolitana nombrosos serveis, com els bombers i el transport urbà.

Es troba en un terreny pràcticament pla, la seua altitud sobre el nivell de mar és de 40 m., i la superfície total del terme no sobrepassa dels 10 km2. El clima és suau i temperat, i l'únic riu que travessa parcialment el terme és el Montnegre, que discorrix pel nord, marcant el límit amb el Campello.

Delimita amb les poblacions d'Alacant (a 7 km), Mutxamel (a 1 km) i El Campello (a 3 km).

Clima

Sant Joan d'Alacant gaudeix de 180 dies clars a l'any i gaudeix d'un clima de privilegi amb mitges superiors als 11 graus a l'hivern i al voltant de 20 a l'estiu, amb una màxima mitjana a l'agost inferior a 30 graus i una mínima mitjana al gener superior als 6 graus, sent la de novembre a febrer superior a les de Múrcia i València.

Història

Es tenen fosques notícies de l'aparició de restes romanes en el seu terme, algunes teories dels quals ho atribueixen a un assentament romà anomenat Lloixa (una de les partides del municipi). Alguns altres autors l'atribueixen d'origen àrab, ja que existeixen topònims en el seu terme d'aquesta procedència (partida Beniali, caseriu de Benimagrell). En tot cas, la història de Sant Joan és estretament relacionada amb Alacant, ja que es troba al centre de l'Horta d'Alacant.

El lloc va ser conquerit gairebé al mateix temps que Alacant per tropes de Jaume el Conqueridor i, igualment que la capital, després de romandre un principi sota sobirania del Regne de Castella des del 1246 per un espai breu de cinquanta anys, passà ser definitivament sota sobirania del Regne de València amb Jaume el Just per la Sentència Arbitral de Torrelles.

A aquesta època, al terme municipal la majoria era tagarina, que vivien als poblats de Benialí i Benimagrell, i resultava ser refugi de mudèjars rebels o perseguits provinents d'Alacant. Més tard, la mesquita àrab que es troba en Benialí fou consagrada a Sant Joan Baptista, canviant el nom d'aquest poblat. Durant diversos segles, Sant Joan i Benimagrell hi van seguir considerats com a nuclis poblacionals independents que depenien d'Alacant.

Els atacs pirates del segle XVI i, especialment l'episodi protagonitzat pel pirata Dragut, obligaren a la construcció de diverses torres de vigilància per a defendre i alertar d'atacs berbers, si bé algunes d'aquestes torres es van construir sobre anteriors construccions andalusines.

En 1593, Sant Joan i Benimagrell aconsegueixen la categoria de règia universitat, un pas intermedi cap a la segregació municipal d'Alacant. No obstant això, tornaren sota jurisdicció completa de la capital en 1619 pel "Tractat d'Agregació i Concòrdia", a causa de problemes econòmics derivats en la construcció del pantà de Tibi. No obstant això, s'independitza definitivament el 1779, com a "Sant Joan d'Alacant", amb els termes que ara té. El 1885 adquirí el títol de vila.

L'expulsió dels moriscos en 1609 per Felip III tingué un ressò negatiu en l'agricultura i la indústria, branques en què els tagarins hi eren experts. Moltes famílies dels quals hi hagueren d'emigrar, escurçant dràsticament el cens de la població.

L'església del poble és mencionada des del 1338. Reconstruïda de nova planta el 1601 va sofrir importants reformes el 1862. Conserva interessants restes epigràfiques. La capella dedicada al Santíssim Crist de la Pau data de la primera meitat del segle XVIII.

El caseriu de Benimagrell conserva una ermita gòtica dedicada a Sant Roc. Situada al cor de l'anomenada Horta d'Alacant, a la qual sort va unida la seua història, la població tenia uns 200 habitants a finals del segle XV i uns 1.035 a mitjan segle XVI. Després de l'expulsió dels moriscos, sortiren de Sant Joan al voltant de 70 famílies de repobladors, de sort que el 1646 tenia uns 972 habitants.

Durant la Guerra de Successió el lloc es va destacar per les seues simpaties austracistes: en ell trobà auxili el capitost Garcia d'Àvila, per la qual cosa va sofrir la repressió de l'exèrcit borbònic del bisbe de Cartagena, Lluís Belluga. Ràpidament recuperat, cap al 1735 ja sumava prop de 3055 habitants, i el 1794, uns 4765. El 1812 va sofrir l'acció de les tropes franceses, que hi assassinaren 29 veïns.

Durant el segle XIX, les dificultats de l'agricultura obligaren la població a emigrar, sobretot al Nord d'Àfrica, la qual cosa, juntament amb les contínues epidèmies, va provocar un descens en el nombre d'habitants, que no recuperarà el nivell del 1704 fins a la dècada de 1950: 3.773 habitants cap al 1845; 2.685 el 1920, i a partir d'aquesta data inicia una recuperació continuada que s'accelera degut a l'alta tasa d'immigració a partir de les dècades del 1950 i 1960.

A partir dels anys 40 experimenta un fort desenvolupament urbanístic. La tradició residencial, que hi data del segle XVIII, coneix actualment un fort desenvolupament. Els últims governs socialistes han aprovat plans urbanitzadors que afecten a la quasi totalitat del terme. El 1994 tenia 10.522 habitants i tan sols 9,6 km2 d'extensió i en 2000 abasta ja els 16.895 moradors, el 2005 va sobrepassar els 21.000.

Població

Cap a 1845, la població rondava els 3.800 habitants. Al final del segle XIX i principis del XX, el municipi va ser un lloc d'emigració, especialment cap a les colònies franceses del nord d'Àfrica. Així, en 1900 la població havia descendit als 3.326 habitants; en 1920 era de 2.907. A partir de la dècada de 1920, la població va augmentar gradualment, fins a presentar unes altes taxes de creixement demogràfic a partir de la dècada de 1950-1960, degudes a l'assimilació de Sant Joan a l'àrea metropolitana d'Alacant com principalment zona residencial: 3.912 habitants en 1950, 5.062 en 1960, 7.162 en 1970; en 1994, tenia 10522 habitants; l'any 2000 la xifra ascendia a 16.895, que passen a ser 19.711 habitants segons el padró de gener del 2005, convertint-se en el 21è municipi per ordre de població de la província d'Alacant.

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 16.895 17.017 17.478 18.107 19.027 19.711 20.430 20.997 21.681 21.939 22.138 22.554 22.740 23.026

Política i Govern

Corporació municipal

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 7 de Partit Popular (PP), 5 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 3 de Coalició Compromís (Compromís), 2 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà (EUPV), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) i 2 de Decisión Ciudadana (Decido).


Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Sant Joan d'Alacant

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Manuel Aracil Llorens 3.253 29,04% 7 (-4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Jaime Albero Gabriel 2.250 20,09% 5 (-2)
Compromís per Sant Joan Fitxer:Bob compromis.png Josep Llorenç Román Tena 1.518 13.55% 3 (+1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png Clara Rodríguez Montesinos 1.259 11,24% 2 (+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ignacio Gisbert Colomina 1.091 9,74% 2 (+2)
Decisión Ciudadana Fitxer:Decido.png Santiago Román Gómez 1.063 9,49% 2 (+2)
Altres candidatures[3] 637 5,69% 0
Vots en blanc 131 1,17%
Total vots vàlids i regidors 11.202 100 % 21
Vots nuls 126 1,11%
Participació (vots vàlids més nuls) 11.328 67,21%**
Abstenció 5.527* 32,79%**
Total cens electoral 16.855* 100 %**
Alcalde: Jaime Albero Gabriel (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 5 de PSPV, 3 de Compromís, 2 d'EUPV i 2 de Decido[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona d'Alacant.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Sant Joan d'Alacant és Jaime Albero Gabriel de PSPV.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francisco Burillo Reyes UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Baeza Cardona PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Burillo Reyes CDS 30/06/1987 --
1991–1995 Francisco Burillo Reyes PP 15/06/1991 --
1995–1999 Francisco Burillo Reyes
Francesc de Paula Seva i Sala
PP
PSPV-PSOE
17/06/1995
07/03/1997
Moció de censura PSPV-PSOE
1999–2003 Francesc de Paula Seva i Sala PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Francesc de Paula Seva i Sala PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Edmundo Juan Seva García PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Manuel Aracil Llorens PP 11/06/2011 --
2015–2019 Jaime Albero Gabriel PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Economia i serveis

El sector econòmic principal del poble era originàriament agrícola, les activitats econòmiques s'han anat concentrant cada vegada més cap al sector terciari.

El municipi presenta una important xarxa de centres comercials i d'oci. Al casc urbà es troben nombrosos comerços i restaurants, i en els marges de la carretera a València (la N-332) s'ha creat una avinguda comercial: grans superfícies, productes d'alimentació, roba, mobles, decoració, i un ampli espai dedicat a l'oci i l'entreteniment.

Edifici del Campus de Sant Joan d'Alacant de la UMH

La seua proximitat a Alacant (amb la que es comunica per la N-332 i l'AP-7) i a la platja de Sant Joan (a 2 km), fa que l'activitat econòmica de Sant Joan siga inseparable de la de la ciutat d'Alacant i de la de la resta de municipis de l'àrea metropolitana corresponents. Un gran nombre de ciutadans de Sant Joan treballen a Alacant, en els comerços situats al terme municipal treballen habitants de poblacions pròximes, i ales grans superfícies vénen consumidors de tota la comarca.

En el terme municipal de Sant Joan (al marge de la N-332), es troba l'Hospital Universitari de Sant Joan, un dels més importants de la província pel seu centre d'oncologia, que es troba formant un complex amb el Centre de transfusions de la Comunitat Valenciana i el campus de Ciències de la Salut de la Universitat Miguel Hernández d'Elx. En aquest últim es troben les Facultats de Farmàcia i de Medicina i en ell s'imparteixen les carreres de Medicina, Farmàcia, Fisioteràpia, Teràpia ocupacional i Podologia; ací es troben diversos centres investigadors com l'Institut de Neurociències UMH-CSIC i l'Institut d'Investigació de Drogodependències.

A proximitat del campus i l'Hospital Universitari, i també en el terme municipal de Sant Joan, es troba el Centre Psiquiàtric, dependent de la Diputació d'Alacant.

Activitats

El Poliesportiu Municipal es converteix en dinamitzador de les activitats esportives, a través de la Fundació Esportiva Municipal, amb la realització d'Escoles Esportives per als més menuts, així com el desenvolupament de diferents lligues esportives d'àmbit provincial i autonòmic. Disposa d'àmplies instal·lacions per a la pràctica de multitud de disciplines esportives.

Sant Joan d'Alacant disposa d'un ampli ventall d'activitats culturals, sent la Casa de Cultura el lloc de trobada de bona part d'elles. L'oferta cultural es renova mensualment en les seues activitats teatrals, dansa, etc.

Gastronomia

La gastronomia típica de Sant Joan està basada en els orígens d'un poble que tradicionalment va ser agricultor, per la qual cosa va emprar els productes de la seua horta en l'alimentació diaria de les seues gents i que amb el temps s'ha convertit en la "Cuina" de sempre. Els plats més típics són la Paella o Arròs a l'alacantina, l'Arròs amb ceba, l'Olleta i el Bollitori. Quant a rebosteria, ens trobem amb la Coca de Sant Joan o "Coca amb tonyina", Coca amb sardines, tomaques i pimentons, "Coca amb molles", rotlles i pastís d'ametles. D'altra banda, les begudes més típiques, corresponen als refrescos estiuencs com són l'orxata d'ametles, el "café gelat" (café granissat), "aigua llimó" (llima granissada) o llet merengada.

Festes

Les festes majors se celebren en Honor al Santíssim Crist de la Pau, que se celebren del 12 al 16 de setembre:

  • El dia 12 té lloc la gran desfilada d'entrada de penyes que transcorre per l'Av. Jaume I, La Rambla i finalitza a la plaça d'Espanya, davant de l'Ajuntament. A les 12 en punt de la nit tradicional Alba i a continuació pregó anunciador de les festes a càrrec de la Reina de l'any anterior. Tot seguit es dispara un ramell de focs artificials.
  • El dia 13 es realitzen activitats i jocs per als xiquets durant tot el dia. A poqueta nit comença l'ofrena de flors al Santíssim Crist de la Pau. A la nit un espectacle de llum i so amb elements de foc i una mascletà nocturna.
  • El dia 14 és el Dia Major. Al migdia es dispara la gran mascletà. A la vesprada es realitza la solemne processó en què el Santíssim Crist de la Pau va acompanyat per milers de devots en triomfal recorregut pels carrers de la vila, disparant-se focs artificials a l'eixida i a l'entrada del Santíssim Crist.
  • El dia 15 segueixen les activitats per als més menuts, realitzant-se un concurs de disfresses a la vesprada, en el que tots els xiquets que participen es porten un regal. Igualment a la nit hi ha un gran desfilada de disfresses per a majors, organitzat per la Junta de Penyes de Sant Joan.
  • El dia 16 culminen les Festes amb la grandiosa desfilada de carrosses.

L'organització de la festa va a càrrec de la regidoria de festes, de la comissió de festes i de la junta de penyes, la qual representa a totes les penyes del poble.

Altres dies relacionats amb la Festa són:

  • Elecció de les Reines i Dames del Crist majors i infantils en les mes de Març.
  • Concurs nacional del cartell anunciador del llibre de festes al maig.
  • El segon dissabte de juliol se celebra el dia de les penyes fent una banyà i després un sopar.
  • Coronació i presentació de les Reines i Dames de les Festes l'últim cap de setmana d'Agost.
  • Concurs de paelles entre les penyes el diumenge anterior a les festes.

Referències

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  3. També hi participaren Vecinos por Sant Joan (VSJ) (414 vots, 3.7%) i Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) (223 vots, 1.99%).
  4. «La izquierda impulsa al socialista Albero a la Alcaldía de Sant Joan con el apoyo de Román». Información, 14-06-2015.
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 80, 28-04-2015, pàg. 32-35. de la inserció 7.686/2015 [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Sant Joan d'Alacant», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sant Joan d'Alacant. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan d'Alacant