Sant Joan de Gràcia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Francesc Berenguer i Mestres | |||
| Construcció | 1884, reconstrucció el 1910 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gràcia (Barcelonès), Barcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Santa Creu, 2, 08024 Barcelona | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41314 | |||
| Id. Barcelona | 2704 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | catolicisme | |||
L'església de Sant Joan de Gràcia, és una església edificada entre el 1878[1][2] i el 1884[1] a la plaça de la Virreina del barri de Gràcia de Barcelona, en el lloc on hi havia hagut el jardí[3] del palau[4] o torre d'estiueig[5] anomenat de la Virreina, fet construir pel virrei Manuel Amat[4] (l'edifici del palau venia a ocupar l'espai on ara hi ha la plaça de la Virreina).[3]
L'edificació de l'església fou impulsada per una junta de construcció formada per feligresos de Gràcia, davant el fet que als anys 70 del segle xix no hi havia cap parròquia pròpia del municipi, sinó que depenia de diferents parròquies de Barcelona.[3] El 1868 ja s'havia constituït la parròquia de Sant Joan, que es va situar provisionalment a l'existent església de la Providència, i el 1878 l'Ajuntament de Gràcia va adquirir el palau de la Virreina i els seus terrenys, on el 22 d'abril es va col·locar la primera pedra de la nova església.[3] La construcció, dirigida per l'arquitecte Magí Rius, va durar fins al 1884, quan l'església va entrar en servei.[3] Posteriorment i sota la direcció de Francesc Berenguer i Mestres es va construir la rectoria i la capella del Santíssim, que encara no s'havien acabat quan l'església fou incendiada a la Setmana Tràgica (1909).[3] La reconstrucció fou dirigida pel mateix Francesc Berenguer a partir del 1910.[3][4]
És una església d'una sola nau, amb transsepte, capelles i volta d'ansa-paner.[2] La façana posa de manifest les dues vessants de la coberta i presenta arcuacions sota el ràfec.[2] La capella del Santíssim, de Francesc Berenguer, és modernista, i són posteriors l'altar major amb baldaquí, de Josep Maria Camps i Arnau, i els murals de l'altar principal, de Carles Llobet i Raurich.[3]
La rectoria, organitzada amb els mateixos materials de la façana,[2] es troba a la part posterior de l'església[1] i és també obra de Francesc Berenguer.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed. Barcelona: Teide, 1971, p. {{{1}}} (Què cal saber, 8). ISBN 84-307-8187-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cercador del Patrimoni Arquitectònic al web de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Segura, Carme; Farré, Eduard; Camps, Esteve. «Plaça de la Virreina». A: Les Places de Gràcia. 2a ed.. Barcelona: Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 150 (La Font de l'Atzavara).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sant Joan de Gràcia al web de l'Arxiprestat de Gràcia
- ↑ En guàrdia - El virrei Amat (amb Héctor Oliva) [podcast]. catradio.cat.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan de Gràcia |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina