Sant Joan les Fonts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Joan les Fonts
Escut de Sant Joan les Fonts
(En detall)
Localització

Sant Joan les Fonts situat respecte Catalunya
Sant Joan les Fonts situat respecte Catalunya

Localització de Sant Joan les Fonts respecte de la Garrotxa


Municipi de la Garrotxa
Església del poble
Església del poble
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Garrotxa
Gentilici Santjoanenc, santjoanenca
Superfície 32 km²
Altitud 342 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.893 hab.
90,41 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 459875 4673750Coord.: 42° 12′ 54″ N, 2° 30′ 50″ E / 42.21500°N,2.51389°E / 42.21500; 2.51389
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

5
Joan Espona i Agustín (CiU)
Codi postal 17857
Codi territorial 171851
Agermanament Ydes (França)
Web

Sant Joan les Fonts és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, sent el segon municipi més habitat de la comarca (després d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es troba en el punt de confluència que uneix Girona amb Olot, Figueres i Camprodon. La indústria és el sector més desenvolupat en el municipi.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi, de 32 km², està compost per tres nuclis principals que són Sant Joan les Fonts, la Canya i Begudà. El terme està situat a 342 metres sobre el nivell del mar i està a 4 quilòmetres d'Olot, la capital de la comarca. Un quilòmetre més amunt es troba la Canya. Aquest nucli està dividit en tres termes municipals. La zona de “la Canya de Baix” pertany a Sant Joan, “la Canya de Dalt” a la Vall de Bianya i Olot posseeix la zona industrial situada a occident. Begudà, per la seva part, queda separat d'aquests dos nuclis pels volcans d'Aiguanegra, Repàs, Repassot i el Cairat.

La Vall de Bianya Montagut i Oix
Olot Brosen windrose-fr.svg Castellfollit de la Roca
Santa Pau Sant Jaume de Llierca

El municipi és a la vall del Fluvià, que inclou el sector final de la vall de Bianya, accidentat per les serres de Sant Julià del Mont (903 m), de la Cau (824 m) i del Bosc (733 m) i el Mont-ros (672 m), on hi ha alguns antics volcans de la regió d'Olot (puig de l'estany, de Tries, Aiguanegra i la gredera de Claperols) i a 342 m d'alt. S'hi troben boscos de faig i alzines.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Begudà 248
La Canya 557
Pla de Baix 39
Pla de Dalt 54
Sant Cosme 1
Sant Joan les Fonts 1.761
Font: Municat

El municipi es divideix en tres pobles.

Sant Joan les Fonts
Poble més gran (aplega més de la meitat de la població del municipi), on hi ha l'ajuntament i des de mitjans del segle XX és la capital administrativa del municipi i li dóna el nom.
La Canya
Poble administrat per tres municipis: La Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts i Olot. Els dos primers en posseeixen el poble, mentre que Olot té la zona industrial situada a l'oest.
Begudà
Poble al seu torn dividit en tres zones: el propi Begudà, Sant Cosme i Aiguanegra. Antigament era la capital administrativa del municipi fins que a mitjans del segle XX el substituí Sant Joan les Fonts. Va perdre part de la població degut a l'abandonament de la pagesia i no la recuperà perquè s'hi emplaçà un polígon industrial.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
39 42 41 370 721 1.511 2.045 2.229 2.201 2.295
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.400 2.469 2.283 2.216 2.225 2.749 2.917 2.911 2.821 2.831
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.745 2.777 2.756 2.735 2.660 2.652 2.751 2.831 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Sectors econòmics[modifica | modifica el codi]

Quant a conreus, predominen els de secà (farratges, moresc, cereals i patates) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia és principalment bovina i porcina. Les indústries són tèxtils, d'embotits, de paper, de metall, de materials de construcció, de fusta i de ceràmica.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer nucli es va constituir al segle IX. Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 van enderrocar la majoria dels edificis. Tot i això, es va començar una recuperació de la zona, amb petits nuclis poblacionals. Aquesta recuperació va ser frenada per la guerra civil del segle XV.

Durant el segle XVII es va viure una època de crisi, i la Guerra de Successió Espanyola la va agreujar. No hi va haver un creixement demogràfic fins al segle XVIII, amb la incorporació de nouvinguts al terme d'Olot i rodalia. La guerra gran va significar un altre descens de la població, que es va anar fent progressiu durant el segle XIX i l'epidèmia de còlera (1854) va fer estralls. Durant el segle XX hi va haver una revifada social i econòmica, malgrat la guerra civil de 1936 i la dictadura franquista.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de Sant Joan les Fonts

Monestir de Sant Joan les Fonts[modifica | modifica el codi]

Monestir

Era un antic priorat dependent de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, després de Sant Pere de Besalú fins al 1592 i fins a 1835 depengué de Sant Pere de Camprodon. Declarada monument nacional, l'església és un edifici romànic de tres naus, la central amb volta de canó lleugerament apuntada i les laterals de quart de cercle, sense transsepte. La sagristia i el campanar daten del segle XVIII. Destaca pel color vermellós de la pedra amb què està construïda. A l'interior destaquen els capitells decorats, la pica baptismal d'immersió amb relleus i la reproducció de la Majestat de Sant Joan les Fonts. Al desembre del 2007 es va inaugurar l'exposició permanent constituïda per cinc mòduls on s'explica l'evolució del monestir romànic. Es pot visitar tots els caps de setmana i festius de 12 a 14h i l'entrada és lliure.

Pont medieval de Sant Joan les Fonts[modifica | modifica el codi]

Pont medieval

El pont medieval, construït amb pedra volcànica, travessa el riu Fluvià i uneix el nucli de la vila amb l'actual església i amb el barri de Castanyer.

Torre de Canadell[modifica | modifica el codi]

Fortificació situada a la serra de Vivers. Des d'aquest punt es domina tota la plana de la Garrotxa, passant per Besalú, la vall d'Olot i la Vall de Bianya. La Torre de Canadell és un edifici quadrat de quatre pisos, amb espitlleres per les quatre cares i terrat. Antigament estava envoltat d'una muralla.

Estada de Juvinyà[modifica | modifica el codi]

Estada de Juvinyà

És l'edifici romànic civil més antic de Catalunya. Està situat vora el riu Fluvià. És una casa senyorial fortificada de dos cossos, la torre de defensa i l'edifici principal. Declarat monument provincial l'any 1972. Situat a l'emplaçament on, durant el segle XIII, hi va haver un molí fariner. Les obres de restauració de l'edifici van finalitzar al maig del 2003. A principis de desembre del 2005 es va dur a terme l'obertura del castell com a Centre d'Interpretació del Territori de Sant Joan les Fonts. Aquest és un espai d'interès per conèixer l'entorn i el patrimoni municipal i comarcal. Es pot visitar tots els caps de setmana i festius de 10 a 11.30h i l'entrada és lliure. Les persones amb fills d'entre 3 a 5 anys i de 6 a 10 anys poden demanar les activitats infantils amb les quals els seus fills aprendran els continguts del Centre d'Interpretació de Territori tot passant-s'ho molt bé.[2]

Molí Fondo[modifica | modifica el codi]

Espai d'interès per la seva arqueologia industrial i per la colada de lava que formava part de l'antiga resclosa la Reformada.

Política[3][4][modifica | modifica el codi]

Resultats eleccions del 2007[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Sant Joan les Fonts, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Joan Espona 1.003 8
Independents de Sant Joan les Fonts - Progrés Municipal Ma. Dolors Vila 431 3
Total 1.434 11

Resultat eleccions del 2003[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Sant Joan les Fonts, 2003
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Joan Espona 1.206 8
Independents de Sant Joan les Fonts - Progrés Municipal Ma. Dolors Vila 477 3
Total 1.653 11

Cultura[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Festa Major[modifica | modifica el codi]

Fins fa poc, se celebrava la festa major cada primer diumenge d'agost. De fet, l'any 1921 es va decidir aquesta data perquè, quan la festivitat de Sant Joan queia entre setmana, les fàbriques s'havien d'aturar i, a més, els pagesos estaven en plena feina del segar.

Aquesta decisió es va prendre en una reunió de veïns en què estava present Francesc Caula, i ell va proposar celebrar-la el primer diumenge d'agost, dies abans o després de la Invenció del cos de Sant Esteve. Caula, abans de dir res, va consultar-ho amb les autoritats eclesiàstiques i li van donar el vistiplau.

L'historiador va demostrar amb documents de l'arxiu que Sant Esteve és tant patró del poble com Sant Joan Baptista. Un cop l'Ajuntament va tenir constància de la decisió dels veïns, va organitzar una reunió amb els comerciants. La va presidir l'alcalde Miquel Torras, que era el director de la fàbrica Torras. Tots els presents a la reunió van estar d'acord amb el canvi de dates, i d'una manera consensuada la festa va passar a celebrar-se el primer diumenge d'agost.

L'any 1922 la festa ja es va celebrar el primer diumenge d'agost i així va continuar fins a l'arribada del primer ajuntament de Convergència i Unió, el qual, basant-se en el fet que la primera setmana d'agost es fan vacances, va decidir, amb un referèndum amb poca participació, tornar la festa a la diada de Sant Joan. I, ara, Sant Joan celebra el Roser a final d'abril i la Festa Major a final de juny.

Les festes i celebracions dels barris[modifica | modifica el codi]

La festa de Sant Sebastià[modifica | modifica el codi]

La festa més antiga que se celebrava al poble a començament del segle XX era la de Sant Sebastià i recordava la terrible pesta negra o foc de Sant Antoni que tant de mal va causar a la Catalunya del segle XV.

Per tal d'agrair la finalització de l'epidèmia els santjoanencs van ergir la capella de Sant Sebastià, un petit temple situat a l'entrada de l'avinguda Rafel Torras. La gent de Sant Joan va complir el vot any rere any fins que a la dècada dels trenta, i amb el permís de la Generalitat Republicana, l'Ajuntament va decidir enderrocar-la, per permetre el pas dels camions que es dirigien a l'antiga fàbrica Torras. El temple acollia l'excel·lent retaule gòtic dedicat a Sant Sebastià, el qual va ser traslladat a l'església monacal i després de la Guerra Civil, al Museu Diocesà de Girona.

La festa del Roser[modifica | modifica el codi]

En temps del frare Pere de Mena, penúltim prior que va residir al monestir de Sant Joan, es va intentar fundar a l'església parroquial una confraria del Roser, devoció molt estesa després del triomf naval de Lepant l'any 1571. Per això, el prior va encarregar un retaule que havia de presidir l'altar de la Verge. Aquest retaule, datat del 1583, és el del Roser, que va ser traslladat, també, a Girona. Un cop obtingut el permís de fundació de la confraria el 1588, la Festa del Roser, que es va celebrant d'aleshores ençà, cada segon diumenge després de la Pasqua de Resurrecció. És la festa més antiga que perdura.

Festa de Sant Antoni[modifica | modifica el codi]

Se celebra cada 13 de juny, gràcies a Catarina Bofill, que va recuperar-la a principis dels 90, després de moltes dècades sense fer-se. Quan aquest carrer estava en plena vitalitat, en els anys trenta, s'engalanava amb banderetes, fetes amb paper de la fàbrica Torras i retallades a la guillotina en un taller del carrer Major de Santa Magdalena, conegut com a Ca les Paperinaires. A vegades, els veïns enramaven el carrer i en una ocasió es va fer un arc de boix davant la botiga de cal Senén. En l'actualitat se celebra el dissabte més pròxim al sant i es fa el res del rosari i un sopar popular organitzat per l'associació de comerciants locals.

Festa del carrer de Sant Pere[modifica | modifica el codi]

Era el 29 de juny i consistia, més o menys, en un programa d'actes similar a la festa de Sant Antoni. Per Sant Joan se celebrava la festa del carrer amb aquest nom. Ara porta el de carrer Rafel Torras.

Festa del carrer de Santa Magdalena[modifica | modifica el codi]

Se celebrava el 22 de juliol. Es ballaven sardanes davant la capella de la santa, situada davant de can Portabella, llavors la sabateria de Josep Portabella. Tots els balls es feien a cal Rei, bar fundat el 1919 per Pere Massó, en "Pere de cal Rei".

Altres festes[modifica | modifica el codi]
  • Festa de Sant Abdó i Sant Senén: aquesta festa tenia lloc cada 30 de juliol i era la festa patronal dels pagesos.
  • Festa del barri de Castanyer: se celebrava al 16 d'agost. Consistia en un animat ball, amenitzat per un acordionista a l'era de la masia.
  • Festa de la Colònia de la Sebastiana: aquesta colònia també celebrava festa i n'eren famosos els seus balls, amenitzats amb manubri, a l'era de la Canova.
  • Festa del barri dels Torrents: festa que se celebra actualment al nou barri dels Torrents, i consisteix en un sopar popular i un animat ball.

Esport[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Existeix constància de competicions velocipèdiques al poble abans de la guerra. L'any 1935 es va organitzar una cursa que des de Sant Joan les Fonts voltava per Castellfollit, Besalú, Can Vilà, Esponellà, Banyoles, Besalú, Castellfollit i Sant Joan. Una altra modalitat de l'època eren les curses de cintes, en què es provava, sobretot, l'habilitat. En els anys quaranta, el ciclisme, com a esport, va quedar una mica apagat, però com a mitjà de transport era massiu.

En els primers seixanta, els joves Miquel Corominas, Jordi Juanola i Emili March participaven, amb bons resultats, a les proves de competició que es feien a les comarques gironines.

El ciclisme[modifica | modifica el codi]

Al final dels setanta Lluís Tarrés es va convertir en un dels millors ciclistes gironins. En aquella època s'entrenava al circuit de Cisteller amb Pere Muñoz (campió professional i millor ciclista gironí de tots els temps), Cassià Nieto (gran escalador) i Francesc Sancho (gran esprínter).

Els èxits de Pere Muñoz al Tour de França, Giro d'Itàlia, París, Niça i Vuelta a España creaven afició i engrescaven a la gent de manera que, el 1984, es va crear una secció de ciclisme al Club Poliesportiu, des d'on, amb la col·laboració de l'Associació de Pares, es va crear una cursa escolar, d'on va sorgir Carles Torrent. Actualment, Torrent és, juntament amb Joan Llaneras, un dels impulsors de la Marxa Cicloturista "100%Tondo" que cada mes de setembre surt de Sant Joan les Fonts per homenatjar Xavi Tondo, el ciclista nascut a Valls i que va viure una temporada a aquest municipi garrotxí.

El futbol[modifica | modifica el codi]

El futbol es va iniciar als prats de can Xerbanda, on els militars d'Olot van començar a disputar algun partit, davant la mirada incrèdula dels pagesos. Els costava molt comprendre que l'esforç físic pogués servir per alguna cosa més que guanyar-se la vida. El 1931 ja se celebraven campionats escolars en què els nois en la fase escolar final competien amb els pobles veïns. Tanmateix, a final de la dècada dels vint es va fundar la Unión Deportiva Sanjuanense, amb un equip que jugava al pla del Cisteller. Més tard es va fer un camp anomenat el Pla. En aquell temps el màxim rival era el Castellfollit i els derbis eren molt virulents.

Després es va jugar en un camp prop de la masia del Plançó i més tard en els terrenys on ara hi ha l'antiga fàbrica de Hilados Fluvià. Després de la guerra, el primer camp va ser al costat del cinema Iris. Durant un temps es van aprofitar les obres d'aplanament dels terrenys per a la nova caserna de la Guàrdia Civil, i finalment es va fer un camp de difícil accés sota la fàbrica Torras. Llavors es va crear el Club Poliesportiu Santjoanenc, que va absorbir l'antiga UD Sanjuanense, i van construir l'actual camp amb gespa, enllumenat i vestidors moderns.

El bàsquet[modifica | modifica el codi]

El bàsquet va arribar al poble de la mà de les Mares del Diví Pastor, que a finals dels seixanta van improvisar una pista rere el pati de l'escola. Les noietes de les Monges hi jugaven amb gran afició i competien amb noies d'altres escoles. Les seves màximes rivals eren les del Cor de Maria, i aquells partits que se celebraven després de la missa tenien una gran expectació.

Quan les germanes van dedicar-se només als pàrvuls es va acabar el bàsquet femení i Albert Bramon, que coneixia aquest esport perquè anava als Escolapis d'Olot, va crear un equip amb els alumnes de l'escola pública. Quan es va poder disposar de pavelló, alguns dels que havien après el bàsquet a les monges van crear la secció de bàsquet del Club Poliesportiu Santjoanenc, d'on va sorgir el professional Josep Cargol.

Clubs[modifica | modifica el codi]

Club Poliesportiu Santjoanenc[modifica | modifica el codi]

Logo del CP Santjoanenc

El Club Poliesportiu Santjoanenc[5] es funda el 7 de març de 1971 per 64 socis i pel Sr. Jaume Coderch, alcalde de Sant Joan les Fonts, que en va ser el primer president. El principal esport que practica el club (i amb el qual es va donar d'alta com a entitat) és la natació, que juntament amb el futbol (1971), el tennis (1975), el bàsquet (1977) i el ciclisme (1983), el socorrisme, la gimnàstica i l'excursionisme són les seccions actuals del club, totes federades excepte la de tennis.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Garrotxa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. 3cat24.cat: Eleccions Municipals del 2007
  4. Grups Municipals
  5. Web del CP Santjoanenc

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Volum 102 (2002) Xavier Valeri, Quaderns de la Revista de Girona, Monografies locals (Núm. 62), "Sant Joan les Fonts", Diputació de Girona/Caixa de Girona. ISBN 84 951 8743 4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan les Fonts Modifica l'enllaç a Wikidata