Sant Jordi (Baix Maestrat)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Jordi
Sant Jordi/San Jorge
Localització

Localització de Sant Jordi respecte del País Valencià Localització de Sant Jordi respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Mancomunitat Castelló Nord
Vinaròs
Gentilici Jordienc, jordienca
Predom. ling. Valencià
Superfície 36,49 km²
Altitud n/d
(màx.:175 )
Població (2013[1])
  • Densitat
1.127 hab.
30,89 hab/km²
Coordenades 40° 30′ 34″ N, 0° 19′ 49″ E / 40.50944°N,0.33028°E / 40.50944; 0.33028Coord.: 40° 30′ 34″ N, 0° 19′ 49″ E / 40.50944°N,0.33028°E / 40.50944; 0.33028
Distàncies 162 km de València
92 km de Castelló de la Plana
14 km de Vinaròs
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP i 1 PSPV
Luis Tena Ronchera (PP) (2007)
Codi postal 12320
Codi territorial 12099
Festes majors Juliol
Patró/Patrons Sant Jordi
Fira tradicional Mostra d'Oficis Tradicionals
Agost
Web

Sant Jordi és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. El seu nom històric, i també l'oficial, és Sant Jordi del Maestrat.

Limita amb Vinaròs, Càlig, Cervera del Maestrat i Traiguera a la comarca del Baix Maestrat i amb Ulldecona a la comarca del Montsià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en el sector central de la comarca en un pla ondat i envoltat d'un paisatge de cultius de secà típicament mediterranis com oliveres, garroferes, ametllers, en el qual cada dia guanya més terrè les plantacions de cítrics.

Història[modifica | modifica el codi]

Carrer del Forn Vell

Les úniques restes prehistòriques que s'hi han trobat són una destral de pedra i uns enterraments destruïts; la toponímia local indica la fundació per part dels àrabs; el 2 d'agost de 1261 els germans Esteban i Bononate Steller juntament amb Domenec de Monte Real compren una alqueria de Traiguera que passa a denominar-se Mas dels Astellers o d'Estellers i li donen carta de població; en 1281 obté parròquia pròpia; des de 1319 l'orde de l'Hospital, i posteriorment la de Montesa hi exerciren el senyoriu; el creixement de la masia fiu que en les Corts de Monsó de 1626 demana's la segregació de Traiguera, la qual cosa li fou denegada però els santjordiers ja no pararen fi ns assolir-la mitjançant Reial Privilegi de Felip IV (1683-1746) de 1647, que es consolidaria en 1649 amb del nomenament de Vila del Maestrat a la masia, que a partir d'aleshores passà a denominar-se Sant Jordi; les guerres d'Independència, carlistes i la de 1936-1939 (Guerra Civil Espanyola) hi tingueren força incidència; la segona meitat del segle XX fou de forta davallada demogràfica per l'emigració cap a les ciutats industrials (Madrid i Barcelona) i a les turístiques costaneres.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 581 605 637 648 637 744 782 935 982 1.042 1.078 1.111 1.126 1.127

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Luis Tena Ronchera UCD
1983 - 1987 Luis Tena Ronchera AP
1987 - 1991 Luis Tena Ronchera AP
1991 - 1995 Luis Tena Ronchera PP
1995 - 1999 Luis Tena Ronchera PP
1999 - 2003 Luis Tena Ronchera PP
2003 - 2007 Luis Tena Ronchera PP
2007 - 2011 Luis Tena Ronchera PP
Des del 2011 Luis Tena Ronchera PP

Economia[modifica | modifica el codi]

Una economia basada en l'agricultura principalment, es veu reforçada amb el turisme que acudeix a Sant Jordi atret pel seu camp de golf.

Encara es conserva en aquesta població el tradicional treball de forja de ferro.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Vista parcial de la Plaça major

Es va iniciar en 1736 sota la direcció de Joan Barceló. Les obres, inclòs el campanar, van concloure en 1759, com consta en una làpida de la façana. És de tres naus, amb creuer i cúpula inscrita en un rectangle i amb poderosos estreps projectats a l'exterior. En el sector del creuer, al costat de l'evangeli, duu capella de Comunió a planta de creu grega i amb cúpula. Al mateix costat, als peus, el campanar, de bona traça i de carreus, amb balustre sobre el cos de campanes i rematada de templet octogonal. En 1790 es va decorar i va daurar el temple que conserva elements interessants d'aquesta decoració, així com bones escultures dels Evangelistes en les petxines. En 1784 es va instal·lar l'òrgan adquirit a València i que encara que molt danyat, existeix encara, sent de notable interès el moble amb les seves formes arquitectòniques i decoració.

  • L'Hostal.

Restes de l'edifici de l'antiga església amb arcs lleugerament apuntats. Només es visita el pati interior per a l'exposició d'oficis tradicionals.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • El Bobalar. Denominat "Bovalar de Sant Jordi", es troba a menys d'1 km del nucli urbà i té una superfície de 27,38 hectàrees. Quant a la vegetació predomina el pi carrasquer i el matoll mediterrani. En l'entrada de la pineda, ens trobem amb unes casetes (zona d'esbarjo) que té com finalitat l'esplai de la població, per a passejar, descansar o contemplar el paisatge. Actualment existeix un projecte denominat Parc Escultòric, on es van a instal·lar diverses escultures en els itineraris del paratge. Ha estat declarat Paratge Natural Municipal.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. Es desenvolupen diversos actes com representacions teatrals, exhibició d'animals, la tradicional "graellada" de carn i revetlla. El 17 de gener.
  • Festes majors. Celebrades al juliol, destaquen tant els actes culturals i esportius, com les carrosses, les revetlles, les festa taurines, les exposicions fotogràfiques, la festivitat dels dies dedicats als nens i als majors, el ball folklòric local, els concerts de la Banda de Música, els tradicionals sopars de germanor,... Estan dedicades a Sant Jaume.
  • Festes patronals. El 23 d'abril en honor a Sant Jordi.
  • Romiatge a la Font de la Salut. Se celebra l'1 de maig on els veïns passen un dia al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut a Traiguera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jordi (Baix Maestrat)