Sant Julià de Vilamirosa

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Julià de Vilamirosa
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Altitud468 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaManlleu (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 59′ 30″ N, 2° 16′ 37″ E / 41.99161°N,2.27692°E / 41.99161; 2.27692
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC23024 Modifica el valor a Wikidata

Sant Julià de Vilamirosa[1] és una església ubicada a la zona de Granollers de la Plana[2] i situada al sud del municipi de Manlleu (Osona) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És una capella de nau única amb l'absis situat a llevant i la façana a ponent. El portal d'entrada és en arc de mig punt rebaixat; al seu damunt hi ha un òcul ortogonal. A la banda esquerra hi ha una torre de campanar adossada, coberta a quatre vessants i amb finestres a la part superior. Fou transformada als segles xvii i XVIII.[3] El primer esment que se'n té és de 946. Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s'uní com a sufragània a la de Granollers de la Plana i que deixà d'existir el 1868.

L'absis presenta arcs cecs i faixes llombardes, recentment lliurades de l'enguixat que les cobria; també les finestres han estat recuperades. A la part de la capçalera, després del presbiteri, hi ha una capella lateral a cada banda, cobertes ambdues amb volta quatripartita amb nerviacions (afegides a principis del segle XVII). Als peus hi ha el cor i una capella fonda de menys alçada que la nau.[3]

El lloc és conegut des del 946 i, com Manlleu, formava part de l'antiga demarcació de la civitas de Roda.[3] En un document datat el 20 de maig de l'any 947, els esposos Ató i Liviria venen a Almalric el dret d'usar durant sis mesos, cada any, cinc molins situats al comtat d'Osona, al terme de Roda ciutat, al riu Ter iusta Villamirosa, o sigui, prop Vilamirosa.[4] 

L'antiga parròquia, situada a l'extrem sud del terme de Manlleu, està documentada l'any 1040.[3] El 1561 passà a ser sufragània de Granollers de la Plana, i a principis del s. XIX es fusionà amb Manlleu.[3]

Dins el programa d'activitats litúrgiques de la parròquia, se sap que en el segle xvii, els fidels de San Esteve de Granollers, per la diada de la Santa Creu, en el mes de maig, després de la missa matinal a l'església parroquial, anaven en processó a Sant Julià de Vilamirosa on hi resaven una segona missa i, després es dirigien al serrat de les Comelles per beneir el terme.[5] L'any 1868 va perdre la parroquialitat i el culte el perdé el 1936. Des d'aleshores restà abandonada.[3]

Als anys 90 del segle xx va estar restaurada pel Servei de Patrimoni de la Diputació amb uns criteris que preveuen la conservació dels diferents estils que engloba l'edifici. Actualment es dedica a activitats culturals.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià de Vilamirosa
  1. GEC
  2. Unknown. «Manlleu Històric: Sant Julià de Vilamirosa», diumenge, 19 gener 2020. [Consulta: 27 agost 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Sant Julià de Vilamirosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  4. Junyent, Eduard. Diplomatari de la catedral de Vic. Segles IX i X. Vol. 2. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, 1980, p. Doc. 242. 
  5. Rial, Ramon. Granollers de la Plana : nou-cents anys d'història. Vic: Eumo, 1988, p. 72. ISBN 8476020287.