Sant Julià de Vilatorta
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi d'Osona | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona |
||||
| Gentilici | Vilatortí, Vilatortina | ||||
| Malnom | Tupinot | ||||
| Superfície | 15,9 km² | ||||
| Altitud | 595 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
3.024 hab. 190,19 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 444082 4641639Coord.: 41° 55′ 37″ N, 2° 18′ 46″ E / 41.92694,2.31278 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
2 Joan Carles Rodríguez i Casadevall (AVV) |
||||
| Codi postal | 08504 |
||||
| Codi territorial | 082205 |
||||
| Web | |||||
Sant Julià de Vilatorta és un municipi de la comarca d'Osona.
Des de l'any 1945, Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons formen una sola entitat municipal, amb una superfície d'uns 16 km2. Malgrat aquesta fusió, d'efectes purament civils, continuen essent dues entitats d'un passat i unes característiques totalment diferents. Actualment el municipi compta amb 2974 habitants.[2]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Sant Julià de Vilatorta | 2.860 |
| Vilalleons | 124 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
La frontera est del municipi constitueix la separació natural de la Plana de Vic i de les Guilleries, des del seu punt de coincidència amb els municipis de Taradell i Viladrau o collada del Vilar fins a Coll Pedrís, en la seva confluència amb Folgueroles i Vilanova de Sau. Tot aquest sector fronterer s'estén per una petita serra amb altures que oscil·len entre els 750 i els 850 metres d'altitud. Des d’aquesta serra cap a ponent, el terme s'allargassa per petites valls i terrasses situades entre els 570 i els 690 metres.
La part alta del terme és poblada per boscos de pins i alguns claps d'alzinar, amb racons d'una especial bellesa, com l'indret de Sant Llorenç del Munt, Romegats i Puig-l'agulla, mentre que la part planera forma extenses i grans planes de conreu. Es destaca, entre totes la planura situada entre els masos del Lleopard, la Mata, l'Omeda i la Carrera, on es va construir cap a l'any 1936 un camp provisional d'aviació.
El poble de Sant Julià es troba gairebé a la ratlla fronterera amb el municipi de Calldetenes, a la vall de la riera de Sant Julià o de la Noguera, en un indret que té aigua i abundoses fonts, famós sobretot per l'antiga font Noguera o les Set Fonts, de set abundoses canelles, envoltada d'una raconada amb un parc enjardinat. Sobre les fonts hi ha les ruïnes de l'antic casal fortalesa dels Bellpuig, conegut popularment pel castell dels Moros, que tenen un aspecte atractiu, amb els seus murs alts i descarnats que sobresurten de l'espessa vegetació.
Història [modifica]
L'església de Sant Julià de Vilatorta apareix documentada per primera vegada en l'any 910. A principis del segle XX es convertí en lloc d'estiueig i sorgiren nombroses cases de segona residència, moltes d'elles d'estil modernista.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Economia [modifica]
Agricultura de secà i ramaderia. Menudes indústries i turisme. Urbanitzacions de segona residència.
Ceràmica [modifica]
Antigament era conegut com Sant Julià de les Olles per l'abundància d'artesans dedicats a la fabricació d'utensilis de ceràmica. Fins i tot l'entranyable tupí derivà en el mot tupinot, a vegades aplicat als vilatortins com a sobrenom en sentit irònic i divertit. El tupí és una olleta petita d’una sola nansa que serveix per escalfar el vi. Al segle XVII en el municipi hi havia 27 forns que es dedicaven principalment a la ceràmica vidriada preparada per anar al foc. De la seva històrica relació amb el món de la terrissa ha nascut el projecte de la Fira del Tupí: fira artesanal monogràfica de terrissa i ceràmica que es celebra anualment el tercer cap de setmana de maig.
Transport [modifica]
Per arribar-hi la via més fàcil és la carretera C-25 (Eix Transversal) de Girona a Cervera, preneu la sortida 187 per accedir a Sant Julià de Vilatorta.
Llocs d'interès [modifica]
- Església de Sant Julià de Vilatorta, d'origen romànic, amb retaules barrocs.
- La sagrera i el nucli antic
- El Casal de Bellpuig, que la gent del poble coneix popularment amb el nom de el castell
- El monestir o castell de Sant Llorenç del Munt
- Les cases senyorials
- Les obres de Miquel Pallàs
- Serrat de Sant Ponç (Sant Julià de Vilatorta)
- Col·legi del Roser, de finals del s. XIX, d'estil modernista.
- Església de Santa Maria de Vilalleons, d'estil romànic, amb retaules barrocs.
- Santuari de Puig-l'agulla, del s. XVII, amb retaules barrocs.
- Vilalleons
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2010» (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística, 23-12-2010. [Consulta: 03-01-2011].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià de Vilatorta  |
- Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa topogràfic
- Observatori Meteorològic de Sant Julià de Vilatorta
|
|||||||
