Sant Longí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Longí de Vivièrs».
sant Longí

Escultura de Longí per G. L. Bernini, a Sant Pere del Vaticà
màrtir
Nom secular Longinus
Naixement S. I a. C.?
Capadòcia (actual Turquia)
Defunció S. I
Capadòcia
Enterrament Sant'Agostino (Roma)
Commemoració en Església catòlica, Esglésies Catòliques Orientals, Església ortodoxa, Església Apostòlica Armènia
Canonització 2 de desembre de 1340, Roma per Innocenci VI
Festivitat 15 de març (Església Catòlica Romana); 16 d'octubre (esglésies orientals i ortodoxes); 22 d'octubre (Església Armènia)
Fets destacables Soldat
Iconografia Soldat amb una llança, clavant la llança al costat de Crist
Patronatge Militars, cecs

Longí o Longinus és segons la tradició cristiana el soldat romà que en l'Evangeli segons Joan traspassà el costat de Jesús de Natzaret amb una llança, un cop mort a la creu.[1]

La tradició l'identifica amb el centurió que, segons l'Evangeli, va dir quan Crist morí "Veritablement, aquest home era fill de Déu". La llegenda fa que es convertís al cristianisme. Longinus és venerat com a sant tant en l'Església catòlica com en l'Església ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 16 d'octubre.

Orígens de la tradició[modifica | modifica el codi]

En cap evangeli canònic es dóna un nom a aquest soldat. El seu nom només apareix en el text apòcrif conegut com a Evangeli de Nicodem, afegit a les Actes de Pilat. Posteriorment, altres llegendes afegiren més elements a la seva història, convertint-lo en un màrtir cristià.

El nom prové de la paraula grega λόγχη (lonje), que vol dir "llança". Apareix per primer cop en una miniatura siríaca de cap al 586, que il·lustra els evangelis. La llança que va fer servir és la coneguda com a Santa Llança. A les llegendes del Sant Greal és anomenada Llança de Longí i és part important de la llegenda de Percival.

En algunes llegendes medievals, la sang de Crist fa que Longí sani de la seva ceguesa. A les fonts gregues es diu que va ser martiritzat a Gabala (Capadòcia).

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Longí havia nascut a Sardial a la Capadòcia, i era soldat a la Legió Fretensis, a Síria i Palestina cap a l'any 30. Tenia una malaltia als ulls que va sanar amb la sang de Jesús, que li va esquitxar quan va clavar-li la llança. Això va fer que es convertís i es fes cristià.

Va anunciar la Resurrecció de Crist, no volent, com volien les autoritats, dir que els apòstols n'havien robat el cos. Llavors va caure en desgràcia i va haver de deixar l'exèrcit romà; perseguit, es va refugiar a la Capadòcia. Pilat va enviar-hi dos soldats perquè el matessin, per traïdor i per haver contribuït, en haver parlat de la resurrecció, a la difusió del cristianisme. Els soldats no van reconèixer Longí i van demanar-li on podrien trobar-lo; Longí els allotjà a casa seva i, quan els soldats anaven a marxar i li demanaren que volia per la seva hospitalitat, Longí digué: "Jo sóc Longí, el que cerqueu; estic preparat per a morir i el millor regal que em podeu fer és seguir les ordres que us han donat". Els soldats, temerosos de Pilat, van decidir d'executar-lo.

Els soldats portaren a Jerusalem el seu cap i el de dos deixebles seus, que van ser exposats a la porta de la ciutat i llençats a un abocador. Temps després, una dona cega de la Capadòcia, vídua, va viatjar a Jerusalem amb un fill que va morir en arribar. Longí se li aparegué en somnis i li digués on podia trobar el seu cap. Quan la cega el trobà, va recuperar la vista. Longí tornà a aparèixer i li digué que el seu fill era al paradís i que portés el seu cap a Sardial, on havia nascut, i l'hi enterrés.

Una tradició diferent diu que va anar a Itàlia, portant amb ell una esponja xopa amb el sang de Crist. Va ser martiritzat prop de Màntua, on va ser enterrat.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El cos de Longí, es va dir que va ser trobat a Màntua en 1304, amb la Santa Esponja xopa amb la sang de Crist, ja que Longí havia ajudat a netejar-ne el cos quan van baixar-lo de la creu.[2] El cos de Longí va traslladar-se a l'església de San'Agostino de Roma. També a Sardenya es deia que hi havia el cos de Longí. i a les fonts gregues es localitza a Gabala e had suffered martyrdom in Gabala, Cappadocia.

Longí és venerat com a màrtir a les esglésies catòliques, ortodoxes i a l'Església Apostòlica Armènia. Al Martirologi romà no es fa cap menció del martiri: "A Jerusalem, commemoració de Sant Longí, que és venerat com el soldat que va obrir el costat de Nostre Senyor crucificat amb una llança."

Diverses relíquies tenen la pretensió de ser la Santa Llança: les de més anomenades són les conservades a Sant Pere del Vaticà i al Tresor del Palau Imperial de Viena.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. Jn 19,34
  2. El culte a la sang de Crist (la Preziosissima Sangue), centrat a la capella de la basílica de Sant'Andrea, va tenir gran importància a Màntua durant l'Edat Mitjana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Longí