Sant Martí d'Empúries
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Alt Empordà | |||
| Municipi | l'Escala  | |||
| Capital de | ||||
| Geografia | ||||
| Altitud | 13 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 17130 | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 6 febrer 1996 | |||
| Identificador | RI-53-0000490 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | conjunt històric | |||
| Codi BCIN | 1944-CH | |||
| Codi BIC | RI-53-0000490 | |||
| Id. IPAC | 11445 | |||
| Lloc web | noticies.lescala-empuries.com | |||
.jpg)
Sant Martí d'Empúries és una entitat de població del municipi de l'Escala. Se situa al costat de les ruïnes d'Empúries o Empòrion. És de caràcter medieval, i als segles ix, x i xi va ser la capital del Comtat d'Empúries fins que el 1078 es va traslladar a Castelló d'Empúries, lloc menys exposat als atacs. El conjunt històric està declarat bé cultural d'interès nacional.
Conjunt històric[modifica]
L'entramat urbà actual està determinat per l'antiga ciutadella emmurallada, de planta poligonal. Les muralles es conserven en alguns trams importants i, probablement, segueixen amb més o menys exactitud el traçat dels murs d'època romana. Presideix la població l'església de Sant Martí, construïda a partir del 1507. Està situada al centre de la plaça Major, entre l'antic cementiri i l'edifici del Forestal, construït a finals del segle xix, d'estil modernista. El nucli urbà està format per un entramat de carrers irregularment distribuïts a partir de la plaça Major. Els edificis mantenen la tipologia rural original consistent en construccions de pedra, amb cobertes de teula i obertures emmarcades amb carreus desbastats i llindes gravades. Són construccions populars construïdes amb pedra calcària, procedent en bona part, dels edificis de l'Antiguitat. La majoria han estat restaurades per adaptar-les a la funció de segona residència o allotjament turístic, conservant els seus trets originaris. En l'actualitat, la població encara es manté dintre dels límits del recinte murallat, tot i que l'allau turística iniciat a partir dels anys 50 va provocar que s'aixequessin diverses construccions fora de les muralles.[1]
Història[modifica]
El turó, inicialment un illot, on s'assenta el poble de Sant Martí d'Empúries correspon a l'indret de la primera factoria grega d'Empòrion, coneguda després com a Paleàpolis, establerta pels foceus procedents de Massàlia (Marsella) cap al 600 aC. Un nou assentament grec de la Neàpolis, cap al 550 aC i, posteriorment, un de romà a partir del 218 aC, desplaçaren cap al sud el centre neuràlgic del comerç transmarí fins a mitjan segle i aC, en què la Paleàpolis tornarà a ser el centre principal de la ciutat, funció que conservarà durant l'època baix-imperial i tardo-romana.[1]
El 516 dC es documenta l'existència del bisbat d'Empúries, que devia perdurar fins a la invasió sarraïna i que probablement era a l'indret de Sant Martí. Amb l'estructuració del territori posterior a Carlemany, Empúries serà la capital del comtat d'Empúries, el primer comte del qual, Ermenguer, a inicis del segle ix recomençà una sòlida política marinera que perdurarà almenys fins al 935, en què es documenta el fallit atac d'Abd-al-Màlik contra Empúries en època del comte Gausfred I. El 926, Gausbert reconstrueix i millora l'església antiga, que estava en ruïnes. El nou edifici tenia tres altars, fet que fa pensar en una capçalera triabsidal i, per tant, en un temple monumental encara preromànic.[1]
En una data que se situa entre Gausfred (931-991), fill de Gausbert, i Hug II (1078-1116) té lloc el trasllat de la capital del comtat a Castelló, segurament davant de la inseguretat del lloc de Sant Martí. El 1154, Sant Martí d'Empúries rep per última vegada la qualificació de ciutat; en endavant, se l'esmentarà com a castell i vila d'Empúries. El 1248 es va fer -o refer- la volta, la teulada, el paviment i el campanar de l'església, que segurament encara era la preromànica.[1]
El 1285, a la fi de la croada contra el rei Pere el Gran, el lloc de Sant Martí d'Empúries fou destruït. Les restes de les muralles medievals i del castell d'Empúries són del segle xiii. També en aquesta època fou edificada una nova església, substituïda al començament del segle xvi (1507) per l'actual, gòtica i fortificada. El castell fou incendiat el 1285 per les forces franceses de l'almirall Guillem de Lodeva. Durant la guerra contra Joan II fou pres per les forces de la reina i l'infant Ferran el 1467 i confiat a Pere de Torroella, l'escriptor i militar, que l'abril de 1468 s'hagué de rendir al duc de Lorena després d'uns quants mesos de setge. Acabada la guerra, Pere de Torroella tingué drets sobre la població i refeu les muralles.[1]
El 1640, a la Guerra dels Segadors, possiblement la vila fou presa per les tropes castellanes de Felip IV, i és provat que el 1675 fou assaltada per les tropes franceses del mariscal Schömberg.[1]
A partir del segle xv es formà el nucli de l'Escala, i les seves condicions més favorables com a port feren que al segle xviii suplantés Sant Martí com a cap del municipi. La població anà minvant i moltes cases s'enderrocaren, fins que, modernament, a partir sobretot de la dècada del 1950 i en part gràcies al boom turístic, el vell nucli ha estat refet, moltes cases han estat restaurades i habilitades com a llocs de segona residència i s'ha creat també una urbanització de torres i xalets extramurs.[1]
Llocs d'interès[modifica]
A l'interior de la Muralla
- Església de Sant Martí d'Empúries
- Castell d'Empúries
- Muralles medievals
- Casa del Servei Forestal
- Jardí Víctor Català
A l'exterior de la Muralla
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí d'Empúries |