Ogassa
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Ripollès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Ripollès |
||||
| Gentilici | Ogassenc, ogassenca | ||||
| Superfície | 45,2 km² | ||||
| Altitud | 1.320 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
247 hab. 5,46 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 440500 4679750Coord.: 42° 16′ 4″ N, 2° 16′ 43″ E / 42.26778,2.27861 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
8 Josep Tremps i Bosch |
||||
| Codi territorial | 171122 |
||||
Ogassa és un municipi català del Ripollès, a les Comarques Gironines. El municipi està dividit en vuit entitats de població:
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Ogassa | 143 |
| Sant Julià de Saltor | 16 |
| Sant Martí d'Ogassa | 24 |
| Sant Martí de Surroca | 24 |
| Ca l'Enric | 15 |
| les Costes | 3 |
| Prat del Pinter | 23 |
| el Taller | 3 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Taula de continguts |
Situació geogràfica i accessos [modifica]
Ogassa es troba situat al bell mig de la comarca del Ripollès. Limita amb els municipis de; Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Vilallonga de Ter, Pardines, Ribes de Freser i Campdevànol.
Comprèn en el seu terme el vessant sud de les serres Cavallera i Conivella. Els seus cims més representatius són el Taga, Sant Amand (o Sant Amanç) i el Puig Estela.
S'hi pot accedir amb vehicle pel sud, mitjançant la carretera GIV-5211 que comunica el municipi amb Sant Joan de les Abadesses (4,6Km), Per l'est des de la Colònia Estabanell (Camprodon) per una pista forestal, de la mateixa manera com per l'oest una altre pista comunica el municipi amb Bruguera i Ribes de Freser.
En bicicleta i a peu s'hi pot accedir per les vies abans esmentades, o usant el sender de la ruta del ferro, camí usat per les antigues vagonetes de les mines de carbó i que pot començar-se des de Ripoll, passant per Sant Joan i arribant finalment a Ogassa.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història de la vila [modifica]
L'existència d'edificació en el romànic amb elements destacables com són les esglèsies de Sant Martí de Surroca (s.XII) i de Sant Martí d'Ogassa (s.XI), i que depenien del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i les de Sant Julià de Saltor, i Santa Maria de Vidabona, que depenien del monestir de Ripoll, fan evident de l'existència humana en aquella època. Tot i això aquestes terres pertanyien durant l'època medieval a l'esglèsia i als senyors feudals.
Es coneix de l'existència d'una fortificació erigida provablement al cim de Sant Amand, o un xic més avall, en un pla conegut com a pla de pena, i que era citada com el Castell de Pena (castellar de Penna Matricis). Aquesta citació apareix en l'acta de consagració de l'esglèsia de Sant Martí d'Aguacia (Sancti Martini de Aguacia) l'any 1024 per l'Abat Oliva, encara que pot ser anterior a aquesta data. Aquesta fortificació aglutinava les terres de Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Sant Julià de Saltor, Santa Maria de Vidabona i part de les terres del municipi de Bruguera (Ribes de Freser). Se sap que la titularitat del castell passa per diversos propietaris al llarg dels segles XI, XII i XIII. L’abat Ramon de Bianya, adquireix els drets del rei Pere “el Cerimoniós” de les viles d’Ogassa, la Rovira, Bianya i altres l'any 1342, i l'any 1344 n'encomana la custòdia a Pere de Ribes, de la Vall de Ribes. A partir d'aquí no s'en té cap més coneixement. Actualment el castell es troba enderrocat, i es creu que les seves restes puguin ser unes ruines localitzades prop del cim de Sant Amand.
No és fins ben entrat el segle XIX, amb la descoberta d'hulla en el municipi, i en plena expansió de l'industrialisme català, que comença l'explotació minera a Ogassa.
La primera mina fou oberta l'any 1838. L'explotació minera del municipi s'allargà gairebé 130 anys, quan degut al descens de producció d'aquestes, finalment es tancà l'última l'any 1967. Aquest carbó, era principalment destinat a la creixent indústria catalana. L'únic inconvenient, era el transport d'aquest material. Per solventar el problema, l'any 1880 es conclouen els treballs de la línia de ferrocarrils que havia de dur el carbó de les mines fins al port de Barcelona.
El carbó era transportat via vagoneta fins a l'estació de Toralles (Sant Joan de les Abadesses) mitjançant diversos plans inclinats, els quals es poden intuir per tot el poble, i d'allà carregat en tren en l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses que va funcionar fins als anys 80 del segle XX.
Actualment, aquesta línia segueix en actiu, i uneix Barcelona, Granollers, Vic, Ripoll, Puigcerdà i la Tor de Querol (França). D'aquesta explotació industrial en queden moltes restes arquitectòniques, tals com una antiga fàbrica de ciment, una fàbrica de pans de carbó, i diversos tallers destinats a la reparació d'estris miners.
Degut al gas grisú (gas metà), i al seu grau d'inflamació, es va dotar al poble d'energia elèctrica l'any 1900, convertint-se en un dels primers municipis de l'estat espanyol en tenir corrent elèctric. Avui encara pot contemplar-se l'edifici on se situava la turbina elèctrica. Precisament, des de l'arribada del ferrocarril, i fins les primeres dècades del segle XX, fòren els anys de major productivitat, cosa que es va traduïr en un fort creixement demogràfic, que va arribar a superar els 1500 habitants.
El tancament de les mines, va provocar un èxode en el municipi, fins a arribar a la població actual que ronda els 250 habitants i que romàn força estable des dels anys 80 del segle XX. Actualment, les principals activitats econòmiques del municipi depenen de la ramaderia i el turisme.
Art romànic [modifica]
_.JPG)
Destaquen dues esglésies romàniques: Sant Martí d'Ogassa, i Sant Martí de Surroca:
- Sant Martí de Surroca és una església del segle XII situada a uns 1300 metres d'alçada, sota uns cingles de roca que li donaren el nom de "Sots-roca" (Sota la roca) d'on deriva el nom actual. Aquest sector és citat ja cap a l'any 913 d.C. No es té constància de l'església fins l'any 1090. Encara que segurament és més antiga, fou consagrada de nou pel bisbe de Vic Arnau de Malla l'any 1104 per petició dels comunitaris del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Malgrat les reformes que s'hi han fet des de la darrera consagració fins al segle XV continua mantenint les seves característiques romàniques. Actualment aquesta església té adjunt el terreny del cementiri municipal.
- Sant Martí d'Ogassa és una església romànica del segle XI, a una alçada d'uns 1370 metres. Fou construïda i consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf entre el 993 i el 1010 d.C. i coneguda llavors com Sant Martí d'Aguacia. Més tard fou modificada per Joan Oriol i consagrada per l'Abat Oliba el 1024 amb el nom actual. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla de fusta del segle XIV que actualment pot contemplar-se en el Museu Episcopal de Vic.
- Sant Julià de Saltor. Situada a uns 1350 m d'alçada al peu del cim de Sant Amand. L'indret apareix esmentat ja a finals del segle IX, però la construcció de l'esglèsia data del segle XI, en que depenia del montestir de Ripoll. Avui en dia està parcialment derruïda, i s'hi accedeix per una via des de Campdevànol.
- Santa Maria de Vidabona. Situada a uns 1300 metres d'alçada al peu de Sant Amand. Apareix esmentada ja pels volts del 1050. S'hi accedeix des de Ripoll pel coll de la tuta. Esdevè santuari marià el segle XVIII. Avui en dia està parcialment derruïda.
Llocs d'interès [modifica]
- Conca minera d'Ogassa.[2]
- Serres Cavallera i Conivella
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Masanés, Cristina. «Conca Minera d'Ogassa. I amb la mina...el prgés». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ogassa  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Articles de castells medievals
- «Ogassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
|
|||||
