Sant Narcís
 Gravat del s. XVIII, procedent d'uns goigs |
|
| Bisbe i màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Arcisus, Narcisus |
| Naixement | Final del s. III Segons la tradició, Girona |
| Defunció | 18 de març de 307 Girona, església de Sant Feliu |
| Enterrament | Església de Sant Feliu (Girona) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Venerat a Girona des del s. IX o X |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Sant Feliu (Girona) |
| Festivitat | 29 d'octubre |
| Fets destacables | Possiblement inexistent, creat a partir de la confusió amb Sant Narcís de Jerusalem |
| Iconografia | Com a bisbe, amb mosques |
| Patronatge | Girona (1387); pagesos a l'Alguer |
Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona. Segons la tradició n'havia estat bisbe. La seva festivitat se celebra el 29 d'octubre.[1] S'ha posat en dubte[2] l'existència real d'aquest sant: segurament, es tracta d'un dels habituals desdoblaments de personalitats reals que es van donar a l'Edat mitjana.[3] En aquest cas, el sant Narcís de Girona s'originaria a partir de Sant Narcís de Jerusalem, bisbe de Jerusalem dels segles II-III, la festivitat del qual se celebra també el dia 29 d'octubre.[4] De fet, les tradicions gironines barregen dades biogràfiques del sant palestí amb altres, per a crear la vida del seu sant patró.
Taula de continguts |
Origen de la confusió [modifica]
La confusió podria haver nascut quan l'abat Adó de Borgonya va escriure al segle IX un martirologi i va interpretar erròniament l'abreviació "Iher." de "Narcissus, episc. Iher." ("episcopus Iherosolomytanus", és a dir, bisbe de Jerusalem) com a "episcopus Ierundensis" o de Girona (de Gerunda, nom llatí de la ciutat).[2] A partir de l'errada, el mateix Adó va barrejar el nou sant amb la llegenda d'Afra, que va conèixer gran difusió en els segles posteriors.[5]
Les úniques fonts antigues són les actes del martiri, però són apòcrifes i tardanes, la qual cosa no les fa versemblants. En elles consta com a única dada documentada de la vida del sant que a principi del segle IV era a Augsburg, on va conèixer qui seria Santa Afra. A partir d'aquestes actes, Adó va completar el seu martirologi sense que se'n coneguin les fonts i va estendre la llegenda resultant.
Llegenda [modifica]
La vida de Sant Narcís de Girona és totalment llegendària i sense fonament històric,[6] formada a partir de la llegenda de la conversió de Santa Afra. Segons la tradició provinent del martirologi d'Adó, havia nascut a la ciutat de Girona, de pares nobles, anomenats Lluci i Serena. De molt jove ja era molt pietós i amb gran facilitat per les lletres. Va ser nomenat bisbe pels primers cristians de la ciutat.[7] Fugint de les persecucions, va marxar amb el seu diaca Fèlix --que no s'ha de confondre amb el màrtir sant Feliu-- a terres germàniques.
Altres fonts posteriors (hagiografies, santorals, etc.) van intentar conciliar les dades amb les referides al sant Narcís real, el bisbe de Jerusalem, i diuen que probablement el bisbe de Girona va néixer a Palestina o fins i tot a Alemanya, argumentant així el viatge a Augsburg.
Narcís i Afra [modifica]
A Augsburg va arribar, ja com a bisbe, amb el seu diaca Fèlix. Allí va conèixer Santa Afra d'Augsburg. La llegenda diu que, cercant hostatgeria, van picar la porta de la casa d’una prostituta pagana anomenada Afra. Acollits, van passar la nit xerrant i tant Afra com les seves criades (Digna, Eunòmia i Eutròpia) es van convertir al cristianisme. L’endemà, però, el prefecte romà, assabentat del fet, va ordenar que Afra fos cremada viva a la riba del riu Lech.[8]
Sant Narcís a Girona [modifica]
En tornar d'Augsburg, on havia estat nou anys, al final del 304, Narcís s'establí a Girona com a bisbe. L'any 307, mentre deia missa a l'església de Sant Fèlix, va ser mort, juntament amb el diaca Fèlix, per un grup de pagans que els atacà, donant-li tres punyalades. Era el 18 de març. Els seus deixebles van recollir-ne el cos i el sebolliren, quedant oblidat fins que va ser retrobat entre els segles VIII o IX.
-
Antic sepulcre del sant a l'Església de Sant Feliu (Girona), 1328
-
Capella de Sant Narcís, a l'església de Sant Feliu, amb l'altar on hi havia les restes del sant, de 1792
-
Miracle de les mosques pel Mestre de Sant Narcís, s. XVI (Catedral de València)
-
Gravat xilogràfic del s. XVIII amb el miracle de les mosques
Veneració [modifica]
El culte al sant a Girona no comença fins entrat el segle X: la primera menció documental és una butlla de Silvestre II de 1002, la qual cosa indica que el culte hauria començat uns decennis abans, només. També la primera meitat del segle XI, l’abat Oliba esmentava en un sermó el culte a Narcís, on el qualifica de "flor del paradís" i "estel del matí":
| « | ... Oh benaurat Narcís, flor del paradís que constantment exhales la bona olor de Crist, amb quines lloances t’exalçarem, o bé què t’admirarem abans, la fe o les virtuts? Doncs la fe, ja que sense ella, que et va ser escut per armar-te, casc salvador per protegir-te i espasa, la de la paraula espiritual, per fer-te fort, ningú no es valdrà mai per agradar a Déu. I pel que fa a les virtuts amb què la gràcia de Crist et va adornar, de poques entre moltes tractarem, que ja ens bastarà per entendre-les totes... | » |
| — Sermó del bisbe Oliba sobre Sant Narcís (segle XI); fragment, traducció de Narcís Comadira. | ||
Una carta del bisbe Berenguer Wifred de Girona a l'abat del monestir de Santa Afra d’Augsburg, que li demanava relíquies del sant, li contesta que no pot fer-ho perquè "del gloriosíssim pare nostre Narcís, pontífex i màrtir de Crist ... fins ara es conserva incorrupte, per la gràcia de Déu", per la qual cosa només li envia fragments de roba del sant.
El cos havia estat trobat incorrupte cap al final del segle X, la qual cosa va fer que s'iniciés el culte al sant. Al segle XII es va crear la Confraria de Sant Narcís i, arran del setge de la ciutat el 1285, es va revifar.
Miracles de les mosques [modifica]
El 1285, les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar en la ciutat. A Sant Fèlix, van profanar el sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo: de dintre van començar a sortir mosques que van picar els francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats francesos, espantats, van marxar: les mosques havien mort 4.000 cavalls i 20.000 soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la llegenda, es va repetir en altres setges de la ciutat, sempre protagonitzats per francesos: el 1653 i en 1808.
Festivitat [modifica]
Al martirologi romà consta el dia 18 de març,[9] però tradicionalment se celebrava el 29 d'octubre, segurament perquè en el seu origen es va mantenir el mateix dia que la celebració de Narcís de Jerusalem. Entre 1593 i 1601 es va traslladar al 18 de març, però a partir de llavors va tornar al 29 d'octubre, que va quedar com a única data de festivitat a Girona des del 1666. En 1387 va ser nomenat protector i patró de la ciutat de Girona, substituint sant Feliu de Girona. El 29 d'octubre se celebra la festa major de Girona. A l'església de Sant Fèlix es fa llavors un ofici solemne, presidit pel bisbe i amb l’assistència de les autoritats civils. Als assistents se'ls dóna el Cotó de Sant Narcís, una bosseta amb cotó beneït, que guareix el mal d'orella, i es permet besar les poques relíquies que queden del sant.
Antigament, la Confraria de Sant Narcís repartia pomes entre els fidels, que s'havien posat abans, durant el temps de la missa, sobre el sepulcre del sant durant la missa. Es deia que tenien la virtut de fer baixar el nivell de l’aigua del riu quan hi havia riuada.[10]
Sepulcre [modifica]
Les restes del sant es guardaven al lloc on havia mort, l'Església de Sant Fèlix. Les restes del seu diaca, Fèlix, havien estat traslladades a França en temps de Carlemany. S'hi conserva l'antic sepulcre del sant. obra de Joan de Tournai del 1328, amb bons relleus gòtics d'alabastre, que substituïa el sepulcre "de les mosques" que havien trencat els francesos el 1285. El 1782, el bisbe Tomàs de Lorenzana va fer construir una nova capella dedicada al sant, on va instal·lar un reliquiari d'argent on va traslladar-se'n el cos el 2 de setembre de 1792.
Durant la guerra civil, el cos "incorrupte" de Sant Narcís es va voler tractar amb certa deferència davant la importància històrica que aquell cos podia representar. Per això, el dia 21 d'agost de l'any 1936, setze personalitats es van reunir davant del sepulcre, entre elles hi havia, representant la Generalitat de Catalunya, Joaquim Folch i Torres, aleshores director general dels Museus d'Art de Barcelona; un representant del Comitè de Registres i Incautacions de Girona; el tinent d'alcalde de Girona; diversos arquitectes; tres metges; periodistes; i un notari que va aixecar acta notarial[11] de la reunió. Diferents publicacions es van fer ressó del cas d'aquell cos aparentment "incorrupte", com L'Autonomista, de Girona el 15 d'agost i el 24 d'agost; i l'Ara, de Palafrugell, que se cita a continuació.
El diari palafrugellenc Ara, del 24 d'agost d'aquell any 1936, sota el títol «El "Sant Narcís" incorruptible de Girona era de cotó fluix i de llauna. Les simulacions clericals» publicava: "Segons ens diuen, Sant Narcís està compost de dos braços articulats de fusta; en el cos no hi té altra cosa que cotó fluix, i les cames una és completament de fusta i l'altra estava composta de dos fèmurs i encara col·locats en posició invertida. Al cap li manca el maxil·lar inferior, i la mitra no és d'or com figurava, i les pedres precioses que hi ha incrustades són falses."[12]
Deprés de l'estudi que els professionals i autoritats en van fer, res se'n sap d'aquelles poques restes humanes que hi havia al sepulcre: Mig crani, amb el maxil·lar inferior destruït, pelvis completa, dues vèrtebres lumbars, una ròtula i major part del peu esquerra. Oficiosament s'ha fet creure que el sepulcre va ser profanat el 1936; que el cos va ser tret del reliquiari,[2] arrossegat pels carrers i cremat, essent llençades les cendres al riu. Però no hi ha proves d'això. Mossèn Andreu Bachs i Mach, fill d'una família gironina molt devota es va proposar trobar les restes de Sant Narcís, convençut de que algú les havia amagat per a protegir-les o per amagar-les per sempre més. Hi va dedicar uns quants anys de la seua vida, i a l'any 1979 en que Ramon Carreras escriu a la revista Presència, citada més amunt, tot el que fins el moment es sabia del cas, no s'havien trobat encara les restes pressuntament incorruptes del sant. Avui, al sepulcre només hi ha una imatge que reprodueix el sant jaient.
Amb la lectura de l'acta notarial esmentada,[13] es pot entendre fàcilment com el sepulcre havia estat obert en diferents ocasions ja que s'hi trobaren joies i vestidures de diferents segles, la peça més recent era del 1800 i escaig. També es constata que ja en el segle XIV aquell cos humà ja no era incorrupte, doncs unes peces de fusta datades d'aquell segle unien "diversos fragments d'ossos, donant l'aparença d'un cos enter".
Vegeu també [modifica]
Notes i referències [modifica]
- ↑ Segons el Martirologi Romà (Editio Typica de 1922, edició de 1956): «Hierosolymis natalis beati Narcissi Episcopi, sanctitate, patientia ac fide laudabilis, qui, centum et sexdecim annorum senex, feliciter migravit ad Dominum.»
- ↑ 2,0 2,1 Ciutat de Girona. "L'error de Sant Narcís".
- ↑ Era un procés habitual; en són exemples els sants "duplicats": Genís d'Arle i Genís de Roma, Sever de Ravenna i Sever de Barcelona, Eulàlia de Mèrida i Eulàlia de Barcelona, Anastasi de Pèrsia i Anastasi de Lleida, etc. (el primer és, sempre, el sant real i el segon el creat a partir seu).
- ↑ Santoral del Bisbat de Mallorca.
- ↑ Marquès, Josep Maria. «Sant Narcís versus Sant Feliu». Revista de Girona, núm. 240, 2007, pàg. 79 [Consulta: 4 novembre 2010].
- ↑ Marquès, Josep Maria. «Sant Narcís versus Sant Feliu». Revista de Girona, núm. 240, 2007.
- ↑ No hi ha cap menció ni prova que fos realment bisbe.
- ↑ En record d'aquest fet, l’any 1344 es va aixecar un santuari a Ginestar, prop de Girona, el Santuari de Santa Afra.
- ↑ Segons el Martirologi Romà (Editio Typica de 1922, edició de 1956): «Augustæ sancti Narcissi Episcopi, qui primus in Rhætia Evangelium prædicavit; deinde in Hispaniam profectus est, et, cum Gerundæ multos ad Christi fidem convertisset, ibidem, in persecutione Diocletiani Imperatoris, una cum Felice Diacono, martyrii palmam accepit.»
- ↑ Àngel González Villagran. «La web de Sant Narcís».
- ↑ Aquesta acta la va publicar per primera vegada el periodista gironí Pius Pujades, en el seu llibre Trenta cares, trenta creus i una de canto publicat per Proa el 1972. També es pot llegir a la pàgina 23 de la revista Presència del 01-10-1979. [1]
- ↑ Ara, número239, any VII (Segona època), 24-08-1936, pàgina 4. Consultable digitalment des de l'Arxiu Municipal de Palafrugell.
- ↑ Presència número 530, any XV, octubre 1979, pàgina 23, consultable digitalment des del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de Girona
Enllaços externs [modifica]
- Marquès, Josep Maria. «Sant Narcís versus Sant Feliu». Revista de Girona, núm. 240, 2007, pàg. 79 [Consulta: 4 novembre 2010].
- Àngel González Villagran. «La web de Sant Narcís». [Consulta: 4 novembre 2010].
