Pasqual Bailón
 St. Pasqual Baylón (s. XVII)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Pascual Baylón Yubero 24 maig 1540 Torrehermosa (Corona d'Aragó) |
| Mort | 17 maig 1592 (51 anys) Vila-real (Corona d'Aragó) |
| Sepultura | Basílica de Sant Pasqual (Vila-real) (restes cremades el 1936) |
| Activitat | |
| Ocupació | germà llec |
| Orde religiós | Franciscans descalços (alcantarins) |
| religiós; Serafí de l'Eucaristia | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 29 d'octubre de 1618 , Roma nomenat per Pau V |
| Canonització | 16 d'octubre de 1690 , Roma nomenat per Alexandre VIII |
| Pelegrinatge | Vila-real; Orito (Montfort): ermita i cova de Sant Pasqual |
| Festivitat | 17 de maig |
| Iconografia | hàbit franciscà; adorant la visió del Santíssim Sagrament; amb un ostensori portat per àngels al costat; gaiata de pastor |
| Patró de | associacions i congressos eucarístics (per Lleó XIII); cuiners; Vila-real, Torrehermosa, Orito, diòcesi de Sogorb-Castelló |
Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, província de Saragossa, 16 de maig de 1540 - Vila-real, 17 de maig de 1592) va ser un frare franciscà descalç, germà llec. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Va néixer a Torrehermosa el dia de Pasqua de Pentecosta, per la qual cosa fou batejat amb el nom de Pasqual. Fins als vint anys romangué a la casa dels pares, on portava les ovelles a pasturar, mentre aprenia a llegir i a escriure amb devocionaris.
Als vint anys abandonà la casa paterna i ingressà al convent franciscà de Nostra Senyora de Loreto (a Orito, Montfort, Vinalopó Mitjà) famós per la senzillesa dels religiosos que l'habitaven. Vestí els hàbits a la ciutat d'Elx i professà a l'Orito el 2 de febrer de 1565. Amb una personalitat ascètica i mística, desenvolupà la seua fe en l'Eucaristia a través de la caritat fraterna.
Després d'una vida durant la que cultivà el seu esperit amb l'oració, l'escriptura i realitzant els més modests treballs de llec en diversos convents valencians, morí al Convent del Roser de Vila-real el 17 de maig de 1592, també Pasqua de Pentecosta.
-
Retaule del s. XIX a l'Asunción de Lekeitio. -
Estàtua a l'antiga Scuola di Pasquale Baylon (s XVII), a Venècia. -
Aparició de l'Eucaristia a St. Pasqual per Bernardo López (1811) (València, Museu de Belles Arts) -
Nou sepulcre d'argent del sant a Vila-real, per Vicent Lloréns Poy.
Patronatge[modifica]
Fou beatificat pel papa Pau V el 19 d'octubre de 1618 i canonitzat per Alexandre VIII el 16 d'octubre de 1690. Patró de totes les associacions i congressos eucarístics pel papa Lleó XIII el 28 de novembre de 1897. Fou declarat Patró de la Diòcesi de Sogorb-Castelló pel papa Joan XXIII el 12 de maig de 1961. Patró de Vila-real, Torrehermosa i la pedania d'Orito, a Montfort (Vinalopó Mitjà), entre altres localitats. Sant titular de molts temples, parròquies i monestirs pel món, com ara el que hi ha al carrer del Doctor Moliner de la ciutat de València i al Trastevere de Roma.
El rei Carles II establí el Reial Patronatge sobre la Capella de Vila-real on reposaven les seues restes el 1681. La basílica de Sant Pasqual de Vila-real, joia del barroc valencià, fou cremada el 1936. Després se'n feu una de nova. El 17 de maig de 1992, 4t centenari de la seua mort, Joan Carles I reinaugurà la Reial Capella i presidí el trasllat de les restes del sant al seu nou sepulcre, obra de l'escultor Vicent Llorens Poy.
-
Ermita de l'Aparició, a Orito -
Cel·la del sant al santuari de Vila-real -
Basílica de Sant Pasqual a Vila-real -
Pouet del Sant (1589), al santuari de Vila-real
Bibliografia[modifica]
- Guim Castro, Ladislao. San Pascual Baylón : celestial patrono de los congresos eucarísticos (en castellà). Vich ; Barcelona: Barcelona : Seráfica, 1952. OCLC 865258788.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqual Bailón |