Sant Pere del Burgal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Pere de Burgal)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Pere del Burgal
Frescos del segle XI a l'absis
Frescos del segle XI a l'absis
Situació
• Territori Catalunya
• Regió Alt Pirineu i Aran
• Comarca Pallars Sobirà
• Municipi La Guingueta d'Àneu
• Localització Escaló
• Coordenades 42° 32′ 49.51″ N, 1° 10′ 6.172″ E / 42.5470861,1.16838111Coord.: 42° 32′ 49.51″ N, 1° 10′ 6.172″ E / 42.5470861,1.16838111
Altitud 925 msnm
Fitxa tècnica
Estil Romànic
Documentat Des del 859
Diòcesi Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
Categoria Antic monestir benedictí
Festivitat Sant Pere, apòstol
Característiques
Retaule Frescos romànics a l'absis ( 1080 )

Sant Pere del Burgal és un antic monestir benedictí romànic de l'àmbit del poble d'Escaló, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme d'Escaló.

Les seves notables restes estan situades a l'esquerra de la Noguera Pallaresa i a la dreta del Barranc de Sant Pere, a poc més d'un quilòmetres al sud-est d'Escaló, al peu del vessant sud-occidental del Roc del Gento.

Edifici[modifica | modifica el codi]

L'edifici, del segle XI, va ser edificat sobre un altre, documentat l'any 859. Consta de planta basilical de tres naus, la central de més altura que les laterals, rematades amb un absis i dues absidioles, adornats a l'exterior amb arcs cecs i lesenes llombardes i contraabsis llis; a l'interior estan contraposats a la nau central, arquitectura que es donava en algunes construccions visigodes i mossàrabs. Sobre els arcs hi ha els forats que suportaven la coberta de fusta.

Pintures[modifica | modifica el codi]

Article principal: Pintures del Burgal

Les pintures murals originals dels absis es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona,[1] estan datades entre 1080 i 1090 i s'atribueixen al Mestre de Pedret. Representen el Pantocràtor entre els arcàngels Miquel i Gabriel i adorat per dos sants. Entre les finestres hi ha la Mare de Déu portant un calze, a la seva dreta sant Pere i a l'esquerra sant Joan Baptista i sant Pau. A la part inferior es conserva la pintura d'una dama amb una inscripció que es pot llegir «...cia conmttesa» que correspondria a la comtessa Llúcia de la Marca, benefactora del monestir, casada amb Artau I de Pallars Sobirà el 1085, d'aquí sorgeix la datació de les pintures.[2] Al temple se n'hi 'han col·locat unes reproduccions.

Sant Pere del Burgal a la literatura[modifica | modifica el codi]

El novel·lista català contemporani Jaume Cabré situa a Sant Pere del Burgal una part de l'acció de la seva novel·la del 2011 Jo confesso.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catàleg online del Mnac, Referència 113138-001
  2. Torres 2007.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Adell i Gisbert, Joan-Albert [et al.]. «Sant Pere del Burgal». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Torres, Núria. «Un conjunt pictòric colpidor». Sàpiens [Barcelona], núm. 61, novembre 2007, p. 55. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere del Burgal