Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Garraf
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Penedès Garraf
Gentilici	Ribetà, ribetana
Superfície	40,71 km²
Altitud	44 msnm
Població (2011)   • Densitat	28.783 hab. 707,03 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 397269 4568755
Organització Entitats de població • Alcalde:	18 Josep Antoni Blanco Abad (PSC)
Codi territorial	082310
Agermanament	Puerto Cabezas (Nicaragua)

Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf. Té una extensió de 40,71 km². Limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, també amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.

Geografia

Relleu

Sant Pere de Ribes es troba situat a la part meridional del massís del Garraf, que a la vegada representa l'extrem sud de la Serralada Litoral, en una zona on el relleu se suavitza i forma una depressió de sediments quaternaris, amb una sèrie de pujols i elevacions que configuren el paisatge: el Pedrell (75 m), el puig de les Prubelles (168 m), la penya del Bisbe (200 m), el pujol de les Codines (206 m), el Fons de l'Infern (211 m), la Savina (215 m), el puig de la Llebreta (238 m), el pla de Jorba (250 m), el puig dels Sumidors (285 m), la penya Riscla (308 m) i el Montgròs (elevació màxima del terme municipal amb 359,2 m), situat al nord-oest, el qual fa de línia divisòria amb Canyelles.

El terreny del terme de Sant Pere de Ribes és bàsicament argilós, format per la descomposició d les roques calcàries dels pujols de les rodalies, sobretot del Montgròs. La riera de Ribes ha anat escavant aquest terreny argilós i ha format les anomenades timbes, entre les quals destaquen les de Sant Pau, can Fontanals, can Coll, can Quadres de la Timba, ca l'Escolà i el Ralet.

A la zona de ponent, entre el nucli de Sota-Ribes i la masia de can Climent, hi ha sorra del Miocè, anomenada sauló, una de les riqueses naturals del municipi, que s'utilitza per la fabricació de vidre, ceràmica, ciment i foneria en general, entre altres aplicacions.

Rieres i torrents

Els cursos d'aigua que recorren el municipi no porten aigua de manera permanent, sinó que depenen del règim de pluges característic de la Mediterrània.

Pel terme municipal transcorre la riera de Ribes, formada per la confluència de diversos torrents i rieres, entre les més destacades la riera de Vilafranca, que és el tram superior de la riera de Ribes, o sigui, des del seu naixement a les Cabanyes fins arribar a Sant Pere de Ribes; la riera de Begues, que té el seu origen a la població de Begues i rep bona part de les aigües del massís del Garraf; la riera de Jafre, que rep també bona part de les aigües del massís del Garraf; el torrent de l'Espluga, que rep les aigües procedents del Montgròs, màxima elevació del municipi.

Al límit dels termes de Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú, neix el torrent de la Piera que, abans de desembocar a la platja de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú rep, entre altres, les aigües del torrent de la Terrosa, que al seu torn recull les de Solers, Xoriguera i la Serra.

Clima

La comarca del Garraf pertany a la zona del clima mediterrani litoral. Aquest clima es caracteritza pels estius secs i càlids, i els hiverns humits i temperats. És un clima sua, en el qual influeixen dos factors molt importants: el mar, que suavitza les temperatures, i les muntanyes del massís, que aïllen la zona de la influència de les temperatures més baixes i fredes de l'interior.

Malgrat això, entre els municipis de la comarca es pot fer una diferenciació entre els termes costaners (Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Cubelles) i els de l'interior (Olivella i Canyelles), a causa de la diferència d'altitud, que fa que els municipis d'interior tinguin temperatures més baixes, entre 2⁰ C i 3 ⁰ C menys, i una major pluviositat.

El fet que els estius siguin secs és característic d'aquest clima i és degut a la presència, en aquesta època de l'any, d'altes pressions subtropicals. Les pluges es concentren, normalment, en els mesos de primavera i tardor. La mitjana anual de la comarca és de 533 l/m² i els dies de pluja són aproximadament uns 70. Aquestes pluges sovint són torrencials i ocasionalment provoquen riuades. Encara que els estius acostumen a ser secs, són característiques d'aquest clima les tempestes sobtades d'estiu, molt violentes i, a vegades, acompanyades de pedregades, llamps i trons.

El vents predominants a la zona són el migjorn (S) i el garbí (SW), que són vents de mar, amb una important concentració d'humitat, encara que també bufen vents de terra com el mestral (NW). L'alternança d'aquests vents eviten que s'acumulin substàncies contaminants a l'ambient.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Can Lloses-Can Marcer	352
Can Macià	251
Can Pere de la Plana	283
Cards, els	230
Colls, els	326
Garrofers, els	18
Mas Alba	160
Mas d'en Serra, el	1.268
Mas Perers, el	48
Puigmoltó	140
Rocamar	434
Roquetes, les	11.574
Sant Pere de Ribes	11.808
Torre del Veguer	10
Torres, les	77
Vallpineda	1.248
Vilanoveta	35
Vinyals, els	91
Dades: 2009. Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - 43 907 2.063 2.310 1.941 2.129 2.081 1.945

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.067 2.015 1.913 2.048 2.282 5.291 10.557 13.991 14.157 16.518

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 18.695 20.213 21.976 23.823 25.280 26.859 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El gran creixement demogràfic de Sant Pere de Ribes es donà a partir dels anys 50 per la immigració de l'època, i la conseqüència més immediata fou l'aparició del nucli de Les Roquetes. Tanmateix, en aquells moments també es va donar una important arribada de murcians a Ribes.

Entre el 1960 i el 1970 la població va créixer un 132%. Posteriorment, durant el següents vuit anys i a causa de la crisi industrial dels anys 70, el creixement va disminuir situant-se en un 73%.

L'any 1978 els habitants de Les Roquetes representaven mes de la meitat del total de la població del municipi.

Des d'aleshores, el ritme de creixement de Sant Pere de Ribes s'ha mantingut gràcies a d'altres factors, com l'augment del sector de la construcció, les segones residències i l'àrea d'influència que exerceix Barcelona.

L'any 1995 el municipi comptava amb 18.538 habitants, que es convertiren en 21.439 el 1998 fins arribar, a principis del 2001, a la xifra de 23.256 habitants. Tot això ha anat en augment els darrers anys, arribant al nombre actual d'habitants 28.066 (2008).

Festes

El nucli de Ribes celebra la festa major de Sant Pau o d'Hivern el 25 de gener (festivitat de la Conversió de Sant Pau apòstol) i la de Sant Pere o d'Estiu el dia 29 de juny (festivitat de Sant Pere i Sant Pau). La festa d'estiu està documentada al segle XVII i la d'hivern al segle XIX. Els actes principals de la festa es concentren en la vigília i el mateix dia. Durant els caps de setmana anterior i posterior hi ha actes culturals paral·lels. Ambdues celebracions són considerades festa local, que es traslladen a l'endemà en cas de coincidència amb el cap de setmana; el trasllat de la festa local no comporta el trasllat de la festa major. L'endemà de la festa major està dedicat tradicionalment als difunts. El dia posterior a l'endemà de la Festa Major és denominat dia del gos.

El nucli de Puigmoltó celebra la seva festa major durant el cap de setmana més proper a Sant Jaume (25 de juliol).

El nucli de les Roquetes del Garraf celebra la festa major de Santa Eulàlia o d'Hivern el 12 de febrer i la de Sant Joan o d'estiu el 24 de juny. El 12 de febrer és festa local, que es trasllada a dies propers en cas de coincidència amb el cap de setmana. En el cas de la festa d'estiu, es fixa com a festa local el 24 de juny quan no és festiu arreu del país; si és festiu arreu del país o si coincideix amb el cap de setmana, la festa local es trasllada a una data pròxima.

Diverses urbanitzacions del terme celebren les seves pròpies festes a l'agost. El barri del Palou, pertanyent al nucli de Ribes, celebra la seva festa pròpia pels volts de Santa Maria (15 d'agost).

Toponímia

Castell Sota Ribes de Sant Pere de Ribes

Entrada des del castell a la part antiga de Ribes Sota Ribes

Escut antic de Sant Pere de Ribes

L'esment més antic sobre el topònim Ribes, es documenta en la carta de franqueses i poblament d'aquest terme, datada el 6 de maig de l'any 990. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, es diu literalment: ...castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas..., que en català és ...castell anomenat Bell-lloc que té també el nom de Ribes....

Pel que fa a l'origen del nom Ribes, Josep Balari i Jovany, en el seu treball Orígenes históricos de Cataluña (1897), relaciona el nom de riba amb el llatí RIPA, que vol dir 'vora', 'costa' i que en català, a més d'aquests significats, també vol dir marge, cinglera o 'lloc escarpat', cosa que el fa sinònim de timba. En aquest sentit, s'ha de destacar que en una carta del Papa Silvestre II en què amenaçava d'excomunió Geribert si no se sotmetia a la seva autoritat, es parla del castello de Ripa, forma pseudoculta que va mantenir-se molts anys.

Considerant que el castell de Bell-lloc i el de Ribes són el mateix, es pot deduir que el castell de Ribes es deia així per la seva situació sobre les timbes que formen la riera de Ribes i el torrent de l'Espluga. El nom de Sota-ribes indica, segons això, que aquest nucli està situat sota les timbes.

En el text en llatí de la carta de franqueses de Ribes, apareix aquest mot amb la terminació plural –as, grafia que reapareix l'any 1039 en el document en què Folc Geribert, fill de Geribert, va retornar al bisbe de Barcelona el castell de Ribes. La terminació –es ja es constata l'any 1057 en el document pel qual es bisbe Guislabert i Mir Geribert infeuden el castell de Miralpeix a Arnau Arluví i en què es parla del castro Ribes.

Pel que fa a l'actual topònim de Sant Pere de Ribes, cal esmentar que en la carta de franqueses de Puigmoltó i Llop Sanç de l'any 1333 es diu literalment: Castrum Vetus de Rippis, eclesie Sancti Petri di Rippis i villa de Rippis, i és aquí on per primera vegada es parla de l'església de Sant Pere de Ribes.

A partir de l'any 1714, un cop finalitzada la Guerra de Successió, Ribes va passar a ser oficialment San Pedro de Ribas, i va continuar amb aquest nom fins l'any 1936, en què la Generalitat de Catalunya va declarar que el terme s'havia de dir Sant Pere de RIBES, recalcant que Ribes és la part més important del topònim i que Sant Pere s'hi afegeix per diferenciar-lo de Ribes de Freser. El 1937 la Generalitat va aprovar, a petició de l'Ajuntament, que el poble s'anomenés Ribes del Penedès. Després de la Guerra Civil el nom de Ribes va tornar a ser San Pedro de Ribas, fins que arribada la democràcia es va normalitzar la denominació vigent.

Ciutats agermanades

• Puerto Cabezas Nicaragua

Fills i filles il·lustres

• Pere Cuadras i Feixes (1834-1902): batlle entre 1890 i 1894.

Mitjans de comunicació

El cancell fou un mitjà digital de Sant Pere de Ribes propietat de l'associació sense ànim de lucre Ribes Internet, que el va crear al maig de l'any 2001 com a vincle amb l'actualitat del portal ribes.org. Va finalitzar la seva trajectòria el dia 20 de desembre de 2007. No es considerava premsa professional i s'inscrivia en la tradició de publicacions locals sorgides del voluntariat al poble al llarg del segle XX. S'actualitzava quasi diàriament. S'hi van publicar 4031 notícies. Les seccions de la publicació eren la portada, cultura, poder local, comunicació, medi, esports, societat, economia, opinions i editorial. Disposava d'un inventari multimèdia denominat Mediacast.

Entitats i associacions

• GER Entitat Cultural i Esportiva
• Els Xulius - Centre Social Ribetà
• Centre Parroquial de Sant Pere de Ribes
• Arxiu Municipal de Sant Pere de Ribes

Vegeu també

• Llista d'alcaldes de Sant Pere de Ribes
• Ball de Diables de Ribes
• Drac de tres caps
• La Carsosa
• Puig de Pota de Cavall
• Turó de Gafatans

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació i notícies de Sant Pere de Ribes
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Sant Pere de Ribes
• Guia turística de Sant Pere de Ribes ( monuments, fires, festes...)
• Pàgina WEB del Centre Parroquial
• Pessebre Vivent
• Web dels Xulius