Sant Pere de Ribes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Pere de Ribes
Bandera de Sant Pere de Ribes Escut de Sant Pere de Ribes
(En detall) (En detall)
Localització

Sant Pere de Ribes situat respecte Catalunya
Sant Pere de Ribes situat respecte Catalunya

Localització de Sant Pere de Ribes respecte del Garraf


Municipi del Garraf
PanoSantPere.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Garraf
Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 397269 4568755Coord.: 41° 15′ 49″ N, 1° 46′ 25″ E / 41.26361°N,1.77361°E / 41.26361; 1.77361
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

18
Lluís Giralt i Vidal (CiU-Via) [2]
Codi postal 08810, 08812
Codi territorial 082310
Patró/Patrons Sant Pere i Sant Pau
Agermanament Puerto Cabezas Nicaragua Nicaragua

Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf. Té una extensió de 40,71 km². Limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, també amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Relleu[modifica | modifica el codi]

Sant Pere de Ribes és a la part meridional del massís del Garraf, que a la vegada representa l'extrem sud de la Serralada Litoral, en una zona on el relleu se suavitza i forma una depressió de sediments quaternaris, amb una sèrie de pujols i elevacions que configuren el paisatge: el Pedrell (75 m), el puig de les Prubelles (168 m), la penya del Bisbe (200 m), el pujol de les Codines (206 m), el Fons de l'Infern (211 m), la Savina (215 m), el puig de la Llebreta (238 m), el pla de Jorba (250 m), el puig dels Sumidors (285 m), la penya Riscla (308 m) i el Montgròs (elevació màxima del terme municipal amb 359,2 m),[3] situat al nord-oest, el qual fa de línia divisòria amb Canyelles.

El terreny del terme de Sant Pere de Ribes és bàsicament argilós, format per la descomposició de les roques calcàries dels pujols de les rodalies, sobretot del Montgròs. La riera de Ribes ha anat excavant aquest terreny argilós i ha format les anomenades timbes, entre les quals destaquen les de Sant Pau, can Fontanals, can Coll, can Quadres de la Timba, ca l'Escolà i el Ralet.

A la zona de ponent, entre el nucli de Sota-Ribes i la masia de can Climent, hi ha sorra del Miocè, anomenada sauló, una de les riqueses naturals del municipi, que s'utilitza per la fabricació de vidre, ceràmica, ciment i foneria en general, entre altres aplicacions.

Rieres i torrents[modifica | modifica el codi]

Els cursos d'aigua que recorren el municipi no porten aigua de manera permanent, sinó que depenen del règim de pluges característic de la Mediterrània.

Pel terme municipal transcorre la riera de Ribes, formada per la confluència de diversos torrents i rieres, entre les més destacades la riera de Vilafranca, que és el tram superior de la riera de Ribes, o sigui, des del seu naixement a les Cabanyes fins a arribar a Sant Pere de Ribes; la riera de Begues, que té el seu origen a la població de Begues i rep bona part de les aigües del massís del Garraf; la riera de Jafre, que rep també bona part de les aigües del massís del Garraf; el torrent de l'Espluga, que rep les aigües procedents del Montgròs, màxima elevació del municipi.

Al límit dels termes de Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú, neix el torrent de la Piera que, abans de desembocar a la platja de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú rep, entre altres, les aigües del torrent de la Terrosa, que al seu torn recull les de Solers, Xoriguera i la Serra.

Clima[modifica | modifica el codi]

La comarca del Garraf pertany a la zona del clima mediterrani litoral. Aquest clima es caracteritza pels estius secs i càlids, i els hiverns humits i temperats. És un clima suau, en el qual influeixen dos factors molt importants: el mar, que suavitza les temperatures, i les muntanyes del massís, que aïllen la zona de la influència de les temperatures més baixes i fredes de l'interior.

El fet que els estius siguin secs és característic d'aquest clima i és degut a la presència, en aquesta època de l'any, d'altes pressions subtropicals. Les pluges es concentren, normalment, en els mesos de primavera i tardor. La mitjana anual de la comarca és de 533 l/m2 i els dies de pluja són aproximadament uns 70. Aquestes pluges sovint són torrencials i ocasionalment provoquen riuades. Encara que els estius acostumen a ser secs, són característiques d'aquest clima les tempestes sobtades d'estiu, molt violentes i, a vegades, acompanyades de pedregades, llamps i trons.

El vents predominants a la zona són el migjorn (S) i el garbí (SW), que són vents de mar, amb una important concentració d'humitat, encara que també bufen vents de terra com el mestral (NW). L'alternança d'aquests vents eviten que s'acumulin substàncies contaminants a l'ambient.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Can Lloses-Can Marcer 356
Can Macià 235
Can Pere de la Plana 288
Cards, els 238
Colls, els 364
Garrofers, els 22
Mas Alba 218
Mas d'en Serra, el 1.254
Mas Perers, el 48
Puigmoltó 145
Rocamar 428
Roquetes, les 11.836
Sant Pere de Ribes 11.904
Torre del Veguer 11
Torres, les 73
Vallpineda 1.254
Vilanoveta 23
Vinyals, els 86
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 43 907 2.063 2.310 1.941 2.129 2.081 1.945
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.067 2.015 1.913 2.048 2.282 5.291 10.557 13.991 14.157 16.518
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
18.695 20.213 21.976 23.823 25.280 26.859 28.066 28.399 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El gran creixement demogràfic de Sant Pere de Ribes es donà a partir dels anys 50 per la immigració de l'època, i la conseqüència més immediata fou l'aparició del nucli de Les Roquetes. Tanmateix, en aquells moments també es va donar una important arribada de murcians a Ribes. L'any 1978 els habitants de Les Roquetes representaven més de la meitat del total de la població del municipi.

L'any 1995 el municipi comptava amb 18.538 habitants, que es convertiren en 21.439 el 1998 fins a arribar, a principis del 2001, a la xifra de 23.256 habitants. Tot això ha anat en augment els darrers anys, arribant al nombre actual d'habitants 28.783 (2011).

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Sant Pere de Ribes, 2011[4]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
PSC-PM Josep Antoni Blanco 2.777 7 28,87%
Convergència i Unió - Veu i Acció (CiU-ViA) Lluís Giralt 2.171 5 22,57%
UM9-PA Anna Gabaldà 1.874 5 19,48%
PP Javier Rodríguez 1.373 3 14,27%
ICV-EUiA-E Bàrbara Scuderi 636 1 6,61%
ERC-AM Carme Farràs 319 - 3,32%
UCE M. Luisa Vidal 39 - 0,41%
Vot en blanc 430 4,47%
Total votants 21

Del 1917 al 1920 hi hagué una majoria absoluta de la Lliga Regionalista, però en els següents anys els regidors d'esquerres van anar guanyant terreny fins a aconseguir l'alcaldia el 1922. D'aquesta manera, Josep Ricart i Rovira fou el primer alcalde republicà i d'esquerres del poble.[5]

Les eleccions municipals del 13 d'abril de 1931 van donar la victòria a la Societat d'Agricultors Obrers, proper a Esquerra Republicana de Catalunya amb més de la meitat dels vots. Durant la Segona República les llistes d'esquerra es reunien al Local, mentre que la dreta ho feia al Casino. Les tropes franquistes van entrar a Sant Pere de Ribes el 23 de gener de 1939.

Les primeres eleccions municipals de després del franquisme donaren com a guanyadora UM9, encapçalada per Xavier Garriga i Cuadras, el qual aconseguí una majoria absoluta el 1987. El 1991 va empatar amb el PSC pel que fa a regidors. Com que aquests tenien més vots, Josep Antoni Blanco Abad fou escollit alcalde. Al cap de quatre anys tornen a empatar, però aquest cop UM9 té més vots i Xavier Garriga torna a ser elegit alcalde. Quatre anys més tard el panorama polític torna a canviar, quan el PSC aconsegueix una majoria absoluta revalidada el 2003 amb Blanco com a cap de llista. El 2007 no aconsegueixen majoria absoluta i es veuen obligats a pactar amb ICV i més tard també amb ERC.

Després de les eleccions municipals de 2011, Josep Antoni Blanco Abad renova com a alcalde de Sant Pere de Ribes, aquest cop sense el suport d'ICV al ple d'investidura, però sí posteriorment a l'hora de formar govern. ERC perd la seva representació no només a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, sinó a tots els ajuntaments de la comarca del Garraf i, per tant, al Consell Comarcal. L'estiu del 2013 la regidora d'ICV abandona el govern.[6] El 12 de setembre del mateix any, Blanco anuncia la seva dimissió i Abigail Garrido assumeix l'alcaldia en funcions.[7][8] El 20 de setembre de 2013, Anna Gabaldà Felipe surt escollida com a alcaldessa amb els vots d'UM9-CUP, CiU-ViA i ICV.[9][10] El 18 de juliol de 2014 Anna Gabaldà renuncià a l'alcaldia, tal com marcava el pacte subscrit amb Ciu-Via el 2013,[11] i el 24 de juliol era escollit Lluís Giralt i Vidal com a nou alcalde.[2][12]

La política municipal és força complexa, ja que els dos nuclis principals tenen un comportament polític molt diferent l'un de l'altre, causada per la distància entre els dos nuclis principals. A Ribes més d'un 65% dels vots a les eleccions municipals de 2011 van ser per les llistes d'UM9 i CiU, mentre que a les Roquetes del Garraf aproximadament el 70% dels vots són per al PSC i el PP.[13]

El Partit dels Socialistes de Catalunya ha guanyat totes les eleccions generals, europees i al parlament de Catalunya, exceptuant les de 2010. La tendència de vot al cap de municipi és cap als partits catalanistes, mentre que a les Roquetes és cap al PP i sobretot cap al PSC.

PSC CiU UM9a PP ICVb ERC UCDc Altresd Total Alcalde
1979 4 5 1 3 13 Xavier Garriga i Cuadras (UM9)
1983 5 1 8 3 17 Xavier Garriga i Cuadras (UM9)
1987 5 2 9 1 17 Xavier Garriga i Cuadras (UM9)
1991 7 2 7 1 0 17 Josep Antoni Blanco i Abad (PSC)
1995 7 1 7 1 1 0 17 Xavier Garriga i Cuadras (UM9)
1999 11 2 7 1 21 Josep Antoni Blanco i Abad (PSC)
2003 12 1 5 2 1 0 21 Josep Antoni Blanco i Abad (PSC)
2007 9 4 4 2 1 1 0 21 Josep Antoni Blanco i Abad (PSC)
2011 7 5 5 3 1 0 0 21 Josep Antoni Blanco i Abad (PSC, 2011-2013)
Anna Gabaldà Felipe (UM9, 2013-2014)
Lluís Giralt i Vidal (CiU-Via, 2014)
Font: Municat

a El 1979, UM9 era una coalició d'independents, PSUC, BEAN, PT i CCOO. El 1999 es presenta en coalició amb Iniciativa per Catalunya. Posteriorment es vinculà a la CUP.

bEl 1999 es presenta amb UM9.

cEls resultats de 1991 pertanyen al CDS.

dInclou: 2 formacions d'independents el 1979, una formació d'independents el 1983 i una candidatura del partit sitgetà Nou Horitzó el 1987.

Festes[modifica | modifica el codi]

El nucli de Ribes celebra la festa major de Sant Pau o d'Hivern el 25 de gener (festivitat de la Conversió de Sant Pau apòstol) i la de Sant Pere o d'Estiu el dia 29 de juny (festivitat de Sant Pere i Sant Pau). La festa d'estiu està documentada al segle XVII i la d'hivern al segle XVIII.[14][15] Els actes principals de la festa es concentren en la vigília i el mateix dia. Durant els caps de setmana anterior i posterior hi ha actes culturals paral·lels. Ambdues celebracions són considerades festa local, que es traslladen a l'endemà en cas de coincidència amb el cap de setmana; el trasllat de la festa local no comporta el trasllat de la festa major. L'endemà de la festa major està dedicat tradicionalment als difunts. El dia posterior a l'endemà de la Festa Major és denominat dia del gos.[15]

El nucli de Puigmoltó celebra la seva festa major durant el cap de setmana més proper a Sant Jaume (25 de juliol).

El nucli de les Roquetes del Garraf celebra la festa major de Santa Eulàlia o d'Hivern el 12 de febrer i la de Sant Joan o d'estiu el 24 de juny. El 12 de febrer és festa local, que es trasllada a dies propers en cas de coincidència amb el cap de setmana. En el cas de la festa d'estiu, es fixa com a festa local el 24 de juny quan no és festiu arreu del país; si és festiu arreu del país o si coincideix amb el cap de setmana, la festa local es trasllada a una data pròxima.

Diverses urbanitzacions del terme celebren les seves pròpies festes a l'agost. El barri del Palou, pertanyent al nucli de Ribes, celebra la seva festa pròpia pels volts de Santa Maria (15 d'agost).

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Castell Sota Ribes de Sant Pere de Ribes
Entrada des del castell a la part antiga de Ribes Sota Ribes
Escut antic de Sant Pere de Ribes

L'esment més antic sobre el topònim Ribes, es documenta en la carta de franqueses i poblament d'aquest terme, datada el 6 de maig de l'any 990. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, es diu literalment: ...castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas..., que en català és ...castell anomenat Bell-lloc que té també el nom de Ribes....

Pel que fa a l'origen del nom Ribes, Josep Balari i Jovany, en el seu treball Orígenes históricos de Cataluña (1897), relaciona el nom de riba amb el llatí RIPA, que vol dir 'vora', 'costa' i que en català, a més d'aquests significats, també vol dir marge, cinglera o 'lloc escarpat', cosa que el fa sinònim de timba. En aquest sentit, s'ha de destacar que en una carta del Papa Silvestre II en què amenaçava d'excomunió Geribert si no se sotmetia a la seva autoritat, es parla del castello de Ripa, forma pseudoculta que va mantenir-se molts anys.

Considerant que el castell de Bell-lloc i el de Ribes són el mateix, es pot deduir que el castell de Ribes es deia així per la seva situació sobre les timbes que formen la riera de Ribes i el torrent de l'Espluga. El nom de Sota-ribes indica, segons això, que aquest nucli està situat sota les timbes.

En el text en llatí de la carta de franqueses de Ribes, apareix aquest mot amb la terminació plural –as, grafia que reapareix l'any 1039 en el document en què Folc Geribert, fill de Geribert, va retornar al bisbe de Barcelona el castell de Ribes. La terminació –es ja es constata l'any 1057 en el document pel qual el bisbe Guislabert i Mir Geribert infeuden el castell de Miralpeix a Arnau Arluví i en què es parla del castro Ribes.

Pel que fa a l'actual topònim de Sant Pere de Ribes, cal esmentar que en la carta de franqueses de Puigmoltó i Llop Sanç de l'any 1333 es diu literalment: Castrum Vetus de Rippis, eclesie Sancti Petri di Rippis i villa de Rippis, i és aquí on per primera vegada es parla de l'església de Sant Pere de Ribes.

A partir de l'any 1714, un cop finalitzada la Guerra de Successió Espanyola, Ribes va passar a ser oficialment San Pedro de Ribas, i va continuar amb aquest nom fins a l'any 1936, en què la Generalitat de Catalunya va declarar que el terme s'havia de dir Sant Pere de RIBES, recalcant que Ribes és la part més important del topònim i que Sant Pere s'hi afegeix per diferenciar-lo de Ribes de Freser. El 1937 la Generalitat va aprovar, a petició de l'Ajuntament, que el poble s'anomenés Ribes del Penedès. Després de la Guerra Civil el nom de Ribes va tornar a ser San Pedro de Ribas, fins que arribada la democràcia es va normalitzar la denominació vigent.

Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

L'Altaveu és una revista mensual i gratuita editada per l'empresa Pin Ups.L'Altaveu és un mitja de comunicació plural que es va crear de forma privada al març del 2004. El seu contingut és d'interes popular i es distribueix al municipi tant a Ribes com a Roquetes.

El Cancell fou un mitjà digital de Sant Pere de Ribes propietat de l'associació sense ànim de lucre Ribes Internet, que el va crear al maig de l'any 2001 com a vincle amb l'actualitat del portal ribes.org. Va finalitzar la seva trajectòria el dia 20 de desembre de 2007. No es considerava premsa professional i s'inscrivia en la tradició de publicacions locals sorgides del voluntariat al poble al llarg del segle XX. S'actualitzava quasi diàriament. S'hi van publicar 4031 notícies. Les seccions de la publicació eren la portada, cultura, poder local, comunicació, medi, esports, societat, economia, opinions i editorial. Disposava d'un inventari multimèdia denominat Mediacast.[16][17]

Entitats i associacions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. 2,0 2,1 «Lluís Giralt ja és alcalde en el marc de la “continuïtat”». Diari de Vilanova, 25 juliol 2014 [Consulta: 25 juliol 2014].
  3. Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
  4. «Resultats provisionals, Sant Pere de Ribes». Ministeri de l'Interior, 22 de maig de 2011. [Consulta: 18 de juny de 2012].
  5. PALACIOS, J.L. (coord). Sant Pere de Ribes. Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes, 1999
  6. ICV salta del govern de Sant Pere de Ribes
  7. Lobato, Pere. «Dimite el alcalde socialista de Sant Pere de Ribes para facilitar la gobernanza». El País, 13 setembre 2013 [Consulta: 20 setembre 2013].
  8. Blanco deixa l'alcaldia de Sant Pere de Ribes
  9. «Anna Gavaldà (UM9), nova alcaldessa de Sant Pere de Ribes amb els vots de CiU-ViA i ICV-EUiA». Diari de Vilanova, 20 setembre 2013 [Consulta: 20 setembre 2013].
  10. «Anna Gabaldà, nova alcaldessa de Sant Pere de Ribes». Eixdiari, 20 setembre 2013 [Consulta: 20 setembre 2013].
  11. «Anna Gabaldà renuncia a l'alcaldia de Ribes per donar pas a Giralt». Eixdiari, 18 juliol 2014 [Consulta: 24 juliol 2014].
  12. «Lluís Giralt, nou alcalde de Sant Pere de Ribes». Eix Diari, 25 juliol 2014 [Consulta: 25 juliol 2014].
  13. RESULTATS ELECCIONS MUNICIPALS 2011 Resultats per meses
  14. Coll i Milà, Pere. «La baixada de Sant Pau. Apunts històrics». Programa de la Festa Major de Sant Pau. Ajuntament de Sant Pere de Ribes [Sant Pere de Ribes], 2012 [Consulta: 31 de gener de 2013].
  15. 15,0 15,1 Les festes majors a Sant Pere de Ribes.
  16. Notícia del tancament de El Cancell al Diari de Vilanova
  17. El Cancell 2.0 en proves

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Ribes Modifica l'enllaç a Wikidata