Sant Pere de Ripoll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Pere de Ripoll
Localització: Pl. Abat Oliba. Ripoll (Ripollès)
Coordenades: 42° 12′ 05″ N, 2° 11′ 24″ E / 42.201310°N,2.189973°E / 42.201310; 2.189973Coord.: 42° 12′ 05″ N, 2° 11′ 24″ E / 42.201310°N,2.189973°E / 42.201310; 2.189973
Construït: XI, XVI, XIX
Estil: Romànic, gòtic tardà
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA: 4165
Sant Pere de Ripoll situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

Sant Pere de Ripoll és una església situada a la mateixa plaça que el monestir de Santa Maria de Ripoll, al municipi de Ripoll (Ripollès).[1] Ha estat declarada com a bé cultural d'interès local.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

La parròquia de Sant Pere fou consagrada l'any 880.[1] Deu anys més tard el temple fou ampliat i va ser consagrat de nou, pel bisbe Gotmar de Vic.[1] Era el temple parroquial, destinat als feligresos que vivien prop del monestir.[1] D'estil romànic, aprofità parts de l'antic edifici pre-romànic.

En el segle XI es va refer l'edifici, amb una planta de tres naus acabades en tres absis semicirculars.[1] Aquest temple va perdurar fins a finals del segle XVI o principis del XVII, quan es va reformar completament el seu interior.[1] En el segle XIV, es van construir torres i els murs de migjorn i de tramuntana, que formaven part de les defenses del monestir, fet que alterà l'estructura del temple.[1] A finals del segle XVII es va construir la capella de la Congregació, beneïda l'any 1704.[1] Durant la invasió francesa el temple fou saquejat i destruït parcialment. En el segle XIV es van construir torres i els murs de migjorn i de tramuntana, que formaven part de les defenses del monestir, fet que alterà l'estructura del temple.[1] L'any 1860 es van arreglar els danys, es va construir el pòrtic d'entrada i es va ampliar el presbiteri.[1]

En 1893, quan fou restaurat el monestir de Santa Maria de Ripoll, es va traslladar la parròquia a l'església del monestir i el temple de Sant Pere passà a ser secundari.[1] La presència del Monestir condicionà qualsevol intervenció al seu entorn. Per això, l'actuació de l'arquitecte Josep Maria Pericas fou molt discreta en deixar la façana de l'església en segon pla i conservant l'opacitat del mur que tanca la plaça.[2] En 1936 el temple va ser profanat i els seus retaules destruïts. Posteriorment no es va restablir el culte i des d'aleshores s'utilitza amb fins culturals. L'edifici fou remodelat per tal d'allotjar el Museu Folklòric de Ripoll, modificant encara més la seva fisonomia externa.[1]

És destacable l'escala helicoïdal de volta de rajola amb coronament ceràmic que accedeix a la planta destinada a l'arxiu-museu.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 artmedieval.net, Sant Pere de Ripoll
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sant Pere de Ripoll». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 maig 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Ripoll