Sant Pere de les Puel·les
| Sant Pere de les Puel·les | |
 |
|
| Localització: | Pl. de Sant Pere, Barcelona |
| Coordenades: | 41° 23′ 23″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.38966,2.17876Coord.: 41° 23′ 23″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.38966,2.17876 |
| Fundat: | 945 |
| Construït: | 1147 ampliat segles xv i xviii |
| Restaurat: | 1911 |
| Restaurat per: | Eduard Mercader |
| Estil: | Romànic, gòtic, historicisme |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Monestir de Sant Pere de les Puelles | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 03/06/1931 |
| Identificador: | BCIN: 19-MH (IPA: 23) BIC: RI-51-0000420 08019/774 |
 Localització a Barcelona
|
|
Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. De l'edifici original de la plaça de Sant Pere només queda l'església, convertida en parròquia.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El monestir va ser fundat al segle X amb el patrocini dels comtes de Barcelona, la documentació més antiga que se'n conserva és l'acta de consagració de la seva església romànica, que feu el bisbe Guilarà el 945. El monestir va reemplaçar l'anterior església de Sant Sadurní, que ja existia al segle IX. De la construcció del claustre hi ha documents del 1143.
El monestir va tenir un paper important en la configuració del barri que l'envolta, fora muralles fins que el rei Jaume I en va fer construir les noves, que resseguien l'actual ronda de Sant Pere i tancaven el barri de la Ribera, enderrocat parcialment per les tropes de Felip V després de la guerra de 1714. El desenvolupament de la zona es va veure afavorida pel suport dels comtes i la presència del rec comtal, un curs d'aigua que facilitava l'activitat industrial.
El conjunt va ser afectat per les desamortitzacions del segle XIX. El 1873 va ser enderrocat, llevat de l'església, que es va convertir en parròquia. La comunitat va traslladar-se a una nova seu a Sarrià, al carrer d'Anglí, on roman actualment.
El 1909 l'església patí un greu incendi i la Torre dels Ocells, sobre el cimbori, es va enfonsar. La restauració de 1911 va alterar l'estructura de l'església. Durant la guerra civil, va ser cremada un altre cop. El 1945, novament restaurada, va ser reconsagrada.
Edifici [modifica]
Actualment, del conjunt monàstic, només es conserva l'església, reconstruïda totalment després de l'incendi del 1909 durant la Setmana Tràgica. L'original era una església romànica, de planta de creu grega amb absis a la capçalera. Al transepte hi havia una cimbori sobre trompes sobre el qual es va aixecar al segle XIV un campanar quadrat, anomenat Torre dels Ocells, s'hi afegiren capelles i altres elements constructius, com un nou campanar el segle XVIII.
El monestir tenia un claustre de dos pisos corresponents al segle XII, romànic, i al XIV, amb arcs gòtics, respectivament. El claustre va ser destruït, junt amb altres dependències, el 1873. La comunitat de monges es va traslladar al nou convent del carrer Anglí.
La restauració de 1911, obra de'Eduard Mercader, fou clarament excessiva, va modificar l'estructura i l'aparença interna i externa de l'església, fins al punt de fer-la irrecognoscible. L'actual planta és basilical, tot i que s'hi pot identificar la part original en forma de creu, on s'hi conserven les columnes exemptes romàniques amb capitells corintis originals, algunes impostes d'arc amb relleus del segle X (de l'antiga capella de Sant Sadurní) i les voltes de canó i el cimbori del segle XII. L'absis central és del segle XV, però la restauració li va donar una aparença romànica. La façana, d'un estil eclèctic, és un mur que amaga els diferents elements que en formaven part, donant-los uniformitat, amb grans finestrals neogòtics, projectats a partir d'un finestral del segle XV, encegat, que hi havia al mur del transsepte. Conserva la portalada d'entrada original, també del segle XV, amb una escultura gòtica de Sant Pere al timpà.
El claustre fou enderrocat el 1873 però se'n conserven deu arcs gòtics del segle XIII: són a les finques 1 i 3 del carrer Sant Ignasi de Terrassa. Del claustre romànic se'n conserven tres arcs, amb capitells esculpits, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1] Altres fragments són a una finca particular de Sant Antoni de Vilamajor i al Museu Santacana de Martorell.
Patrimoni [modifica]
Part del mobiliari litúrgic (el bàcul de l'abadessa Constança de Corbera, peça d'orfebreria datada al s. XV, i alguns còdexs miniats medievals, entre altres coses) i l'important arxiu, amb els documents fundacionals, cartularis, butlles papals i privilegis reials, cartes de professió de les monges, etc., es conserven al monestir de Sarrià.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de les Puel·les |
- «Sant Pere de les Puel·les». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Monestirs de Catalunya. Sant Pere de les Puelles
- Comunitat de Sant Pere de les Puel·les, actualment al carrer d'Anglí, a Sarrià
