Romuald de Ravenna
 Fresc a l'església camaldulesa de Bieniszew (Polònia) |
|
| abat, fundador | |
|---|---|
| Nom secular | Romualdo di Ravenna |
| Naixement | ca. 951-953 Ravenna (Itàlia) |
| Defunció | 19 de juny del 1027 (o 1023) S. Salvatore di Valdicastro, Fabriano (Marques, Itàlia) |
| Enterrament | Església de San Biagio de Fabriano (des de 1481; abans, a l'abadia de Valdicastro) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana (culte local) |
| Beatificació | Venerat des del 1032 per Joan XIX |
| Canonització | 1032 (festivitat afegida al Martirologi en 1594 per Climent VIII), Roma per Benet IX |
| Lloc de pelegrinatge | Eremo dei Camaldoli, Fabriano |
| Festivitat | 19 de juny (7 de febrer fins a 1969) |
| Fets destacables | Fundador de l'Orde de la Camàldula (1012) |
| Orde | Benedictins, camaldulesos |
| Iconografia | Hàbit camaldulès (blanc), amb bàcul i una petita església a les mans; barba llarga; escala per on pugen i baixen els mongos |
Sant Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos. És venerat a l'Església catòlica com a sant.
Biografia [modifica]
Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any 970 es féu monjo benedictí al monestir de San Apollinare in Classe a Ravenna, però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual. Conegué l'abat Garí, de Sant Miquel de Cuixà, i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia Pere Orsèol, que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a Cuixà cap al 978, hi féu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys. Hi convencé el comte Oliba Cabreta de retirar-se a fer penitència a Montecassino.
Tornà a Itàlia en 988 i hi fou ermità a Pereo, prop de Ravenna. Cap al 1001, l'emperador Otó III el convencé perquè tornés a Sant'Apollinare in Classe, on fou elegit abat, però passat un any, la seva vocació d'anacoreta el féu marxar de nou, renunciant al càrrec, i marxà a Montecassino.
-
El sant per Fra Angelico (Florència, Museo San Marco)
-
Icona oriental
-
Talla al cor de la cartoixa de Buxheim, s. XVIII
-
Visió de Sant Romual d'Andrea Sacchi, 1631 (Pinacoteca Vaticana)
Cap al 1014 Romuald va fundar un eremitori a Sitria (Isola Fossara, Scheggia), al voltant del qual es fundà un monestir, l'abadia de Santa Maria di Sitria. Set anys després, marxà de nou i va trobar un lloc a les muntanyes entre Úmbria i les Marques, on s'establí; al voltant seu s'originà un moviment eremític que atragúe molts seguidors. Fundà diverses cases i, cap al 1020, la comunitat de l'Eremo dei Camaldoli va donar origen a l'Orde de Camaldoli o dels camaldulesos, congregació reformada, de fet, de l'Orde de Sant Benet.
Va morir entre 1023 i 1027 a Valdicastro, prop de Fabriano.
-
El sant pregant, per Guercino, 1641 (Ravenna, Pinacoteca comunale)
-
Sepulcre del sant, a San Biagio de Fabriano
-
Cel·la del sant, a l'Eremo dei Camaldoli
-
Església del monestir de Camaldoli
Veneració [modifica]
Cap al 1042, Pere Damià va escriure una vida de Romuald, que donà origen a l'hagiografia posterior. Va ésser beatificat cinc anys després d'haver mort, i canonitzat en 1595 per Climent VIII. Des del 1481, el seu cos és a San Biagio de Fabriano.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romuald de Ravenna |
