Sant Sebastià del Sull

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Sebastià del Sull
Vista general des del sud
Vista general des del sud
Situació
• Territori Catalunya
• Comarca Berguedà
• Municipi Saldes
• Coordenades 42° 14′ 33.5786″ N, 1° 45′ 34.6620″ E / 42.242660722°N,1.759628333°E / 42.242660722; 1.759628333Coord.: 42° 14′ 33.5786″ N, 1° 45′ 34.6620″ E / 42.242660722°N,1.759628333°E / 42.242660722; 1.759628333
Fitxa tècnica
Estil Preromànic
Diòcesi Solsona
Característiques
Planta Centralitzada (rodona) coberta amb una cúpula i amb un absis semicircular
Vistes
Planta Sant Sebastià del Sull.svg
planta
Sant Sebastià del Sull
Bé cultural d'interès local
Sant Sebastià del Sull
Identificador: IPA: 3589

Sant Sebastià de Sull, també nomenat Sant Sebastià del Monestir o d'Urgent, és un monestir benedictí situat a l'esquerra del riu Saldes, dins el treme municipal del mateix nom. La construcció inicial és preromànica (finals del segle IX). L'església es va reformar diverses vegades, es va ensorrar i construir de nou al segle XV.

Del conjunt, actualment en runes, cal destacar la configuració de l'església del monestir. El doctor Manuel Riu i Riu hi dugué a terme diferents excavacions (entre els anys 1971 i 1977, en 8 campanyes), que serviren par a deixar al descobert, alliberant el conjunt de les runes d'una masia posterior, un edifici singular en l'arquitectura preromànica catalana i una necròpolis força important.

Situació[modifica | modifica el codi]

El monestir es troba situat a uns 5 Km de Saldes, per accedir-hi, des de la carretera B-400 (Guardiola de Berguedà a Saldes), cal agafar la pista que porta al Santuari de Gresolet (la pista surt a mà dreta, tot circulant en sentit Guardiola a Saldes, just abans d'enfilar el pont de Saldes). Seguim la pista tot descendent cap a la vall de Gresolet; en el punt baix de la pista trobem la casa-refugi el ferrer, lloc on hem de deixar el vehicle per tal de prendre el camí que ens conduirà a les runes del monestir. Prop de la casa (tot travessant el riu) trobaren un indicador que marca el camí a seguir cap al monestir, el sender és marcat amb marques blanc i verdes. en uns 10 min. de camí troben el monestir.

Història[modifica | modifica el codi]

El monestir fou establit pel prevere Daniel i la devota Honesta a inicis del segle X. Ambdues persones abastaren terres per a la formació del cenobi abans de l'any 939. L'any 939 el comte Sunifred II de Cerdanya confirmà les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d'Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca a l'abat Dracó i la seva comunitat, que era formada per 6 monjos. Malgrat que el cenobi augmentà el seu patrimoni amb la donació d'alguns alous l'any 965, l'any 983 el comte Oliva Cabreta cedí el monestir al monestir de Sant Llorenç prop Bagà i a mitjan segle XI ja no hi residien monjos. El monestir restà en poder de Sant Llorenç fins a l'any 1836.

Posteriorment s'hi edificà una masia que fou habitada fins a inicis del segle XX (1910).

L'església[modifica | modifica el codi]

L'església és (era) de planta centralitzada (rodona) coberta amb una cúpula i amb un absis semicircular situat a la banda de llevant (est). La porta de l'església es troba oposada a aquest. La rotonda fa 6,40m de diàmetre intern i 9,20m de diàmetre exterior. L'obra, unitària, fou alçada amb blocs petits, els quals foren escairats i tallats a cop de martell i no foren polits posteriorment. Els blocs es disposen formant filades i foren lligats amb morter.

Es creu que la rotonda era coberta amb una cúpula feta de blocs petits i disposats de forma concèntrica.

La base dels murs són força amples ja que configuren una banqueta que donà la volta a tota l'estructura, inclòs l'absis. Al centre de l'absis, de planta semicircular, hi ha una finestra d'una esqueixada.

Sota el paviment de lloses primitiu, i al peu de l'altar, es va trobar a 55cm de profunditat una cista infantil trapezial amb l'esquelet intacte. També es van trobar altres enterraments al subsòl de la rotonda, un d'ells centrat entremig de sepultures infantils, que podria ser el del prevere Daniel, fundador del monestir.


El monestir[modifica | modifica el codi]

Detall dependències monestir, paret oest

A la banda de tramuntana del temple s'estenia el monestir, a una profunditat de 2,20m del nivell actual del sòl, format per una gran nau rectangular amb murs de 80cm de gruix, bastida a mitjan segle X i destruïda amb violència poc abans de mitjans del segle XI.

La nau té un paviment de terra argilosa barrejada amb calç i trepitjat, murs de filades irregulars amb alguns vestigis d'opus spicatum, arrebossats interiorment amb una capa de calç fina i lliscada, sòcol decorat amb mangra vermell. Probablement aquest espai s'utilitzés com a escola del monestir, ja que hi ha restes de grafits a les parets.

Al cantó de ponent d'aquesta sala hi hagué un passadís de migjorn a tramuntana, i a l'altre costat d'aquest hi havia una petita torre de pedra de planta quadrada que devia protegir l'entrada principal al recinte. Sembla que a finals del segle XV s'esfondraria la cúpula hemisfèrica que cobriria la rotonda i es bastí una nau trapezial aprofitant els paraments i convertint l'absis en sagristia tancada amb una porta. En aquesta època l'església encara mantenia el culte, però els habitatges estaven abandonats.

Necròpolis[modifica | modifica el codi]

Al llarg de les excavacions dutes a terme es localitzaren un total de 120 enterraments, realitzats entre finals del segle IX i finals del segle XII. S'hi localitzaren 6 tipus d'enterrament:

  • Sepultures de fossa simple amb coberta de lloses grans disposades horitzontalment damunt de la fossa, els laterals no eren coberts amb cap material i possiblement el difunt era dipositat dins d'un bagul de fusta (roure o alzina) unit per tacons de fusta. Les fosses d'aquest tipus són considerades les més antigues.
  • Sepultures en forma de cista, planta ovalada amb coberta doble o senzilla i amb perdre o lloses a les parets laterals. Datades d'inici del segle X.
  • Sepultures en forma de cista o caixa de lloses, planta rectangular amb parets de lloses grans ben treballades. Datades al segle XI (majoritàriament)
  • Sepultures en forma de cista o caixa de lloses, planta trapezoïdal amb parets de lloses grans ben treballades. Algunes amb peces de pedra formant una capçalera antropomorfa. Aquestes últimes es daten de finals del segle XII.
  • Sepultures senzilles de fossa, sense protecció ni coberta de llosa. Datades de final del segle XII inicis segle XIII.

La majoria dels enterraments es feren en direcció est a oest, posicionant el cap en l'extrem oest de la fossa. No aparegueren gaires sepultures sobreposades i les superposicions d'aquestes foren mínimes; les diferències de profunditat són notables.

D'aquests enterraments cal destacar l'enterrament núm.66, emergit al llarg de la sisena campanya d'excavacions, duta a terme l'estiu de 1975, a càrrec del Dr.Manuel Riu.

En dit enterrament es localitzà una peça de ceràmica grisa, similar a un càntir, situada entre les tíbies del difunt. La peça es data de finals del segle XI, principis segle XII.

La troballa, junt amb altres localitzades en la comarca del Berguedà i el Bages, porta a pensar al Dr. Riu que durant el segle XII, quan la cristianització devia estar més arrelada a la zona, hi hagué un retorn a costums pre-cristians, "enterrant un mort amb un recipient per a beure, probablement ple d'aigua, per tal de mitigar la set durant el viatge del seu esperit vers l'Eternitat"[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. M.Riu, pag. 215
  • «Sant Sebastià del Sull». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 maig 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Sebastià del Sull